nascuda amb el nom d’Anna Loretta Harkness, va ser una violinista estatunidenca que actuava a Europa. Durant la seva vida va guanyar un violí Guadagnini com a primer premi en el Conservatori de París l’any 1881 i va col·laborar i actuar amb Franz Liszt. La seva curta carrera va trencar-se amb el seu matrimoni el 1888 i l’any 1900 va acabar suïcidant-se.

Biografia Harkness va néixer a Williamson, Nova York, i va mostrar talents musicals prodigiosos des d'una edat molt jove. La mare de Harkness li va ensenyar a tocar el violí i el piano i a cinc anys va començar les lliçons de violí. Dos anys després, quan tenia set anys, va iniciar estudis en el Conservatori de Música de Boston sota la tutela de Julius Eichberg on va estar dos anys.

Acompanyada per la seva mare, Harkness va anar a estudiar a Europa a nou anys, perquè en aquella època als Estats Units les escoles de música prestigioses encara no s'havien consolidat. De 1873 a 1875 va estudiar amb Arno Hilf a Leipzig, on va conèixer Otto von Bismarck, qui estava impressionat de la seva manera de tocar. A principis de l’any 1876 Harkness es va traslladar a Bremen on va conèixer al violinista i compositor Henryk Wieniawski, qui la va animar a continuar els seus estudis i ella i la seva mare van ser a París amb l'esperança de trobar més instrucció musical. Van acudir a Jean-Delphin Alard intentant rebre una instrucció privada. Quan ell la va sentir tocar, immediatament va organitzar que fos examinada i entrevistada per al seu ingrés al Conservatori de París per al període que havia començat a penes tres dies abans. Es va matricular i va estudiar allí durant cinc anys, sota la direcció de Lambert Massart i Charles Dancla.

A París, la seva reputació va créixer ràpidament. Vieuxtemps la cridava quan visitava París, ella actuava en les vetllades de Rosine Laborde i tocava per al públic en els concerts de l'Exposició de París de 1878 al Palau de Trocadero. L’any 1880 va guanyar el segon premi del conservatori interpretant el primer concert de Pierre Rode. El 1881, va guanyar el primer premi del conservatori a disset anys, rebent un violí Guadagnini amb el seu nom inscrit.

VIDA PROFESSIONAL L’any 1882 va iniciar una reeixida carrera com a violinista solista a divuit anys. El seu mànager a Berlín, Hermann Wolff, creient que no podria promocionar-la com a "Arma Harkness, d'Amèrica", va fer que invertís el seu nom i es promocionés com la més exòtica "Arma Senkrah, de l'Índia". Es va convertir en una de les poques violinistes a establir reeixidament la seva carrera durant el segle XIX, actuant en tota Europa en la dècada de 1880. Les seves presentacions van incloure el seu debut professional el 1882 al Crystal Palace de Londres, interpretant Vieuxtemps i Sarasate, una gira per Dinamarca, Suècia i Alemanya entre 1883 i 1884 i un concert en el Museu de Frankfurt el 1885 interpretant el concert de Mendelssohn.

El 1884 es va incorporar al cercle de Franz Liszt. Senkrah era coneguda per la seva impressionant tècnica i expressivitat emocional en el violí. Liszt l'admirava i va ser qui la va guiar com un mentor, dient que tindria una carrera llarga i prometedora. Es va convertir en una de les violinistes favorites del públic alemany i els crítics musicals li deien “la fada del violí”. Va tocar diverses vegades en els concerts matutins d'Altenburg de Liszt i alguns historiadors atribueixen part del seu posterior èxit professional a la seva connexió amb Liszt. Va ser també gràcies a Liszt que va ser presentada a Borodin el 1885 a Weimar. L’any 1886 va realitzar una gira per Rússia on va conèixer a Txaikovski. El 1888 va donar un dels seus últims concerts a Frankfurt, interpretant el concert de Bruch en sol menor.

Llegat L’any 1888 es va casar amb Sr. Adolf Hoffman, un advocat alemany, a Weimar. El 3 de setembre de 1900 es va suïcidar disparant-se amb un revòlver a Weimar. Les causes del suïcidi no estan del tot clares, encara que es pensa que el seu marit li era infidel. Altres fonts indiquen que una malaltia de desordre mental que tenia la va portar al suïcidi.

Compositors com Fauré, Laub i Hollaender li van dedicar composicions. El Guadagnini que va guanyar el 1750 i l'Stradivarius de 1685 que tenia, ara porten el seu nom.

La no gaire llarga, però intensa història de Shenkra és un recordatori de la fragilitat de la vida i de l'impacte que el talent pot arribar a deixar, fins i tot morint-se amb pocs anys de vida.

Referències

Categoria:Violinistes estatunidencs Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a Weimar Categoria:Músics de l'estat de Nova York Categoria:Morts al segle XIX