El coven de New Forest era un suposat grup de bruixes paganes que es reunien a la zona de New Forest, al sud d'Anglaterra, a principis del segle XX. Segons les seves pròpies afirmacions, el setembre de 1939, un ocultista britànic anomenat Gerald Gardner va ser iniciat al coven i posteriorment va utilitzar les seves creences i pràctiques com a base a partir de la qual va formar la tradició de la Wicca Gardneriana. Gardner va descriure algunes de les seves experiències amb el coven als seus llibres publicats Witchcraft Today (1954) i The Meaning of Witchcraft (1959), tot i que en general va revelar poc al respecte, dient que respectava la privadesa dels seus membres. Mentrestant, un altre ocultista, Louis Wilkinson, va corroborar les afirmacions de Gardner revelant en una entrevista amb l'escriptor Francis X. King que ell també havia conegut el coven i va ampliar part de la informació que Gardner havia proporcionat sobre ells.King 1970. Segons Gardner, la fe que seguien era el Culte de les Bruixes, una suposada religió pagana que havia sobreviscut en secret després de la cristianització d'Europa. Això estava d'acord amb les teories ara desacreditades de Margaret Murray i els seus partidaris.

A mesura que la Wicca es va desenvolupar en les últimes dècades del segle XX, algunes de les figures que investigaven els seus orígens, com Aidan KellyKelly 1991. i més tard Leo Ruickbie,Ruickbie 2004. van arribar a la conclusió que l'aquelarre de New Forest era una invenció de Gardner per proporcionar una base històrica per a la seva fe. L'historiador Ronald Hutton va acceptar això com una possibilitat, tot i que va reconèixer que no era "inversemblant" que l'aquelarre hagués existit realment.Hutton 1999. p 207. Investigacions posteriors de Philip Heselton, que es van publicar a principis del , van indicar que hi havia moltes proves d'un aquelarre de practicants, els membres dels quals va identificar com Dorothy Clutterbuck, Edith Woodford-Grimes, Ernest Mason, Susie Mason, Rosamund Sabine i Katherine Oldmeadow.Heselton 2000.Heselton 2003.

Història Orígens Gerald Gardner afirmava que l'aquelarre de New Forest era una supervivència del Culte de les Bruixes, una suposada religió pagana precristiana que venerava un Déu amb banyes i una Triple Deessa, i que suposadament havia estat perseguida durant els judicis de bruixes de l'època moderna. Aquesta teoria sobre els judicis de bruixes havia estat proposada per diversos escriptors al segle XIX, com Jules Michelet i Charles Leland, però havia guanyat protagonisme a principis del segle XX quan es va promoure en dues de les obres de l'egiptòloga Dra. Margaret Murray⁣: El Culte de les Bruixes a l'Europa Occidental (1921) i El Déu de les Bruixes (1933). La idea del Culte de les Bruixes pagà ha estat refutada i rebutjada pels historiadors especialitzats en els judicis de bruixes de l'època moderna des de la mort de Murray el 1963, amb obres d'acadèmics com Elliot Rose, Norman Cohn, Carlo Ginzburg i Keith Thomas que mostren, en canvi, la naturalesa real dels judicis de bruixes com una combinació de factors socials, econòmics i religiosos. És per aquesta raó que l'historiador Ronald Hutton (1999) va descartar qualsevol possibilitat que el coven de New Forest fos una supervivència pagana.Hutton 1999. p. 207.

En canvi, s'ha proposat que l'aquelarre de New Forest havia estat fundat a principis del segle XX per diversos ocultistes que volien "resurreure" l'hipotètic culte a les bruixes tal com es descriu a les obres de Murray. Philip Heselton (2003), que va dur a terme la investigació més exhaustiva sobre el grup, va especular que l'aquelarre havia estat format per una dona anomenada Rosamund Sabine, que abans de traslladar-se a New Forest el 1924 havia estat involucrada en diversos grups esotèrics com l'⁣Ordre Hermètica de la Daurada Alba. Va pensar que ella, després de llegir El culte a les bruixes a l'Europa Occidental, es va interessar per les bruixes i es creia la reencarnació d'una. Va ser per aquesta raó, creia, que va reunir alguns dels seus amics que també tenien interès en l'ocult i va fundar l'aquelarre.Heselton 2003. p. 385. La investigadora Vikki Bramshaw suggereix que Gardner podria haver tingut alguna reunió, encara que breu, amb les tradicions locals en funcionament en aquell moment. Ella escriu que, mentre que alguns dels membres provenien de contextos maçònics o acadèmics de l'alta societat, d'altres eren persones de classe treballadora fora d'aquestes organitzacions lligades a les classes. Incloïen ferrers, treballadors manuals i alguns amb connexions gitanes al Bosc. Davis Stanton escrigué: "En altres paraules, la Wicca només era 'nova' en el sentit que el Nou Bosc era nou: una redesignació d'alguna cosa que hi era abans, amb un altre nom".

Steve Wilson (1996) va proposar una teoria d'origen diferent, que va especular que l'aquelarre podria haver estat fundat per membres d'una organització escolta, l'Ordre de Cavalleria de la Fusta.Wilson 1996. Heselton va acceptar similituds entre l'Ordre i l'aquelarre, però no creia que hi hagués cap connexió directa.Heselton 2000. p. 298–299.

La participació de Gerald Gardner miniatura|Un flagell ritual propietat de l'aquelarre de New Forest que Gardner va heretar posteriorment. Gerald Gardner va afirmar que després de traslladar-se al districte de Christchurch, Dorset, el 1939, es va involucrar en la Rosicrucian Order Crotona Fellowship, una organització ocultista basada en el rosicrucianisme. Tanmateix, estava en gran part insatisfet amb l'Ordre, i en particular amb el seu líder, George Alexander Sullivan, creient que no tenien cap coneixement esotèric genuí. Mentrestant, va conèixer un grup de persones dins de la Germandat que afirmaven haver estat involucrades en una forma de maçoneria coneguda com a co-maçoneria, que el van informar que s'havien traslladat a la zona on s'havien unit a l'Ordre Rosacruciana quan la seva amiga i companya co-maçó, Mabel Besant-Scott, ho havia fet.Bracelin 1960. p. 164–166. L'investigador Philip Heselton va identificar dos d'aquests individus com Ernest i Susie Mason, una parella de germans que en dècades anteriors havien estat involucrats en una varietat de grups ocultistes, incloent-hi la co-maçoneria i la teosofia, i que recentment s'havien traslladat a la zona des de Southampton.Heselton 2000. p. 100–112. Segons Gardner:Bracelin 1960. p. 164.

Semblaven força intimidats pels altres, es mantenien al marge. Tanmateix, eren l'element més interessant. A diferència de molts dels altres, havien de guanyar-se la vida, eren alegres i optimistes i tenien un interès real per l'ocult.

Aquest grup afirmava haver conegut Gardner d'una vida passada i, el setembre de 1939, li van revelar que eren membres d'un aquelarre de bruixes, i després el van iniciar a la Wicca en un ritual que va tenir lloc en una de les cases propietat de Dorothy Clutterbuck.Bracelin 1960. p. 164–165.

Operació Con de Poder Gardner va revelar poc sobre l'aquelarre i els seus membres, tot i que va afirmar que l'agost de 1940, enmig de la Segona Guerra Mundial, van dur a terme un ritual conegut com a Operació Con de Poder que esperaven que influís en l'Alt Comandament de l'Alemanya nazi i els impedís envair Gran Bretanya. Aquest ritual màgic, va afirmar Gardner, tenia lloc dins del Bosc, i implicava que les Bruixes aixequessin un Con de Poder que dirigien cap a Alemanya i se centraven a enviar el missatge a la ment dels líders alemanys que no podrien travessar el Canal de la Mànega.Bracelin 1960. p. 166–167. Gardner també va assenyalar que diverses de les Bruixes practicants més grans i fràgils van morir després de practicar el ritual, cosa que va ser confirmada per Louis Wilkinson, que va afirmar que va ser perquè havien realitzat el ritual nus, sense greix d'oca a la pell per mantenir-los calents, i que, com a tal, havien contret pneumònia. Investigant aquestes afirmacions, Heselton va trobar dos habitants locals que van morir poc després del ritual: un periodista, Walter Forder (1881–1940), i un ferrer, Charles Loader (1864–1940), que va especular que van participar en el ritu.Heselton 2000. p. 244–250.

Membres del Coven Segons Gardner, el seu primer contacte amb les bruixes va ser a través d'un grup intern dins de la Crotona Fellowship, una societat rosacreu que dirigia un teatre a Christchurch. Eren un grup reservat, que es mantenia una mica separat dels altres membres de l'orde i del teatre. L'historiador Philip Heselton ha identificat alguns dels membres d'aquest grup com Edith Woodford-Grimes, Ernie Mason i les seves germanes Susie Mason i Rosetta Fudge. És possible que a finals de la dècada de 1930 alguns membres de la Crotona Fellowship, inspirats per l'obra de Margaret Murray, estiguessin realitzant rituals basats en la co-maçoneria i incorporant elements del folklore, i que aquests fossin els rituals amb què es va trobar Gardner.Magliocco 2004.

La família Mason La família Mason, investigada per Heselton, va viure a Southampton durant un període de més de 150 anys. Un dels informants de Heselton va descriure Ernie en particular i la família en general com a "bruixes", afegint que Ernie, a qui coneixia des de feia diversos anys, havia hagut de renunciar-hi perquè trobava els rituals massa extenuants. Rosetta era una fervent seguidora de l'antroposofia⁣;Susie era co-maçó i teòsofista, i Ernie, que afirmava haver-ne estat plenament conscient des del moment del seu naixement, era un esoterista entusiasta i ensenyava exercicis mentals a la Germandat Crotona. El seu pare, George Miles Mason, òptic i astrònom, havia construït una sala de reunions a Southampton que sembla haver estat utilitzada per a les reunions de diversos grups esotèrics, inclosa la co-maçó. Heselton assenyala una referència a la propera Toothill com a "centre de bruixes" en un llibre de Justine Glass,Glass 1965. que no nomena el seu informant. En el cens de 1881, gairebé una quarta part dels habitants d'aquell llogaret (tres famílies) tenien el cognom Mason (un nom que, d'altra banda, seria poc comú en aquella part d'Anglaterra); basant-se en aquesta i altres proves circumstancials, proposa que la família Mason podria haver estat la guardiana d'una tradició hereditària de bruixeria.

Edith Woodford-Grimes La sacerdotessa que va iniciar Gardner en la bruixeria es coneixia com a "Dafo" o "Daffo".Johns 1969. Ensenyava música i dicció, i la seva filla es va casar amb un dentista;Valiente 1989. aquests i altres detalls la identifiquen com a Edith Rose Woodford-Grimes. Va viure al mateix carrer que la família Mason entre 1922 i 1937, quan estaven molt involucrats en activitats esotèriques. El 1938 vivia a Christchurch, a prop del teatre Rosacreu, i n'era una membre activa. L'agost de 1940, al casament de la seva filla, la núvia va ser regalada per Gerald Gardner, a qui va ser descrit com un "amic íntim". Edith va seguir sent una amiga íntima de Gardner durant la resta de la seva vida.

Referències

Bibliografia

Categoria:Neopaganisme