Zuheir Hassan Mohsen Zaber (), més conegut com a Zuheir Mohsen (Tulkarem, 1936 - Canes, 25 de juliol de 1979), va ser un polític palestí que va ser el líder de la facció baasista As-Saika de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) entre 1971 i 1979. Anteriorment, actiu a l'ala jordana del Partit Baas durant el govern jordà de Cisjordània, va ser escollit per a aquest càrrec després de la presa de poder del ministre de Defensa Hafez al-Àssad a Síria entre 1969 i 1970, que havia donat suport contra el govern anteriorment dominant de Salah Jadid. Mohsen també va ser membre del Comandament Nacional del Partit Baas.
Orígens i carrera professional Mohsen va néixer a Tulkarem, Mandat britànic de Palestina, ara al nord de Cisjordània, on el seu pare era el mukhtar (cap de la ciutat). Va començar a participar en l'activitat política de ben jove, unint-se al partit Baas als 17 anys. Es va formar com a professor, però va perdre la feina el 1957 després de ser arrestat per «activitat subversiva». Posteriorment va passar un temps a Qatar, d'on finalment va ser deportat com a resultat de la seva activitat política, abans de dirigir-se a Damasc, on va ajudar a formar As-Saika.
Mohsen va ascendir al càrrec de cap de l'As-Saika gràcies als seus estrets vincles amb Assad, qui després de prendre el poder a Síria va purgar el moviment dels seus elements d'esquerra (acostant-lo ideològicament a Fatah) i el va nomenar com a secretari general.
El periodista Robert Fisk va declarar que, durant la Guerra Civil libanesa, l'As-Saika de Mohsen va emprar totes les seves energies contra l'OAP, veient com el juny de 1976 «l'OAP en combat obert dins de Beirut Oest contra As-Saika, que havia atacat les forces d'Arafat per ordres de Damasc».
Opinions polítiques Com a membre de la facció As-Saika, va seguir la línia de la ideologia baasista, que interpretava la qüestió palestina a través d'un sentit pannacionalista que contradeia la postura oficial i la carta de l'OAP que afirmaven l'existència independent dels àrabs palestins com a nació que pertany a un únic estat democràtic format per tota l'antic Mandat britànic de Palestina.
En una entrevista del març de 1977 amb el diari neerlandès Trouw, Mohsen va fer el següent comentari:
L'entrevistador James Dorsey va declarar que «la postura de Mohsen no és tan sorprenent. Escoltant les seves opinions polítiques i ideològiques, de vegades no es pot reprimir la sensació que potser ha canviat menys al món àrab del que s'esperava originalment», referint-se al declivi del panarabisme després de la Guerra dels Sis Dies el 1967.
Assassinat Va morir el 25 de juliol de 1979 víctima de trets al cap quan sortia d'un casino a Canes i caminava cap a l'apartament. Tot i que diverses fonts van atribuir l'atac al Mossad, a palestins i a Egipte, inicialment els pistolers no van ser identificats. El 2018, Ronen Bergman va afirmar que va ser el primer assassinat per part d'una nova unió de combat israeliana, anomenada «La Nova Baioneta». Segons Bergman, «el Mossad va qualificar l'atac com un èxit». Tant Iàssir Arafat com Hafez al-Àssad van assistir al seu funeral a Damasc el 29 de juliol. Inicialment, Sami Attari el va succeir com a líder d'As-Saika.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs Entrevista amb Mohsen de 1973 (fotografia inclosa)
Categoria:Morts el 1979 Categoria:Polítics palestins Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Morts a Canes Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1936