miniatura|Fotografia de la vestimenta tradicional japonesa, masculina i femenina, presa a Osaka, Japó. Al Japó hi ha tradicionalment dos grans tipus de vestimenta: d'una banda, la roba tradicional japonesa, coneguda com wafuku (和服), que inclou el vestit nacional del país, el kimono; i de l'altra, la roba occidental (yōfuku, 洋服), que comprèn tot allò que no és considerat ni vestit nacional japonès ni vestimenta pròpia d'un altre país.
La moda tradicional japonesa reflecteix una llarga trajectòria cultural, amb paletes de colors establertes ja en el període Heian, siluetes inspirades en la indumentària de la dinastia Tang i una gran varietat de tradicions culturals. Inclou motius provinents de la cultura japonesa, de la natura i de la literatura clàssica, així com l'ús de diferents tipus de seda en algunes peces, i maneres de vestir que van quedar definides sobretot a finals del període Edo. La peça més reconeguda d'aquesta moda és el ja esmentat kimono, un terme que literalment vol dir “allò que es porta” o “allò que es duu sobre les espatlles”.Assmann, Stephanie. "Between Tradition and Innovation: The Reinvention of the Kimono in Japanese Consumer Culture." Fashion Theory: The Journal of Dress, Body & Culture 12, no. 3 (September 2008): 359-376. Art & Architecture Source, EBSCOhost (accessed November 1, 2016)
També formen part de la moda tradicional altres vestimentes, com la del poble ainu, anomenada attus, i la del poble ryukyuan, coneguda com ryūsō (琉装), que destaca pels teixits tradicionals bingata i bashōfu, produïts a les illes Ryūkyū.
La moda japonesa moderna inclou principalment el yōfuku (roba occidental), tot i que molts dissenyadors de moda japonesos reconeguts —com Issey Miyake, Yohji Yamamoto i Rei Kawakubo— s'han inspirat en la indumentària tradicional i, en alguns casos, han creat peces influïdes directament per ella. Les seves obres han tingut un impacte combinat en la indústria global de la moda, amb nombroses col·leccions exhibides en passarel·les d'arreu del món,English, Bonnie. Japanese fashion designers : the work and influence of Issey Miyake, Yohji Yamamoto and Rei Kawakubo. n.p.: Oxford; New York : Berg, 2011., 2011. Ignacio: USF Libraries Catalog, EBSCOhost (accessed November 2, 2016). i també han influït en la indústria de la roba contemporània, ja que molts dissenyadors es nodreixen o contribueixen a la moda urbana japonesa (street fashion).
Tot i que les generacions anteriors vestien gairebé exclusivament roba tradicional, després de la Segona Guerra Mundial la roba i la moda occidentals es van fer cada vegada més populars a causa de la seva creixent disponibilitat i, amb el temps, del seu preu més assequible.Rybalko, Svitlana. "JAPANESE TRADITIONAL RAIMENT IN THE CONTEXT OF EMERGENT CULTURAL PARADIGMS." Cogito (2066-7094) 4, no. 2 (June 2012): 112-123. Humanities Source, EBSCOhost (accessed October 29, 2016) Actualment és força poc habitual vestir roba tradicional en el dia a dia, i amb el temps aquestes peces han adquirit la reputació de ser difícils de portar i costoses. Per això, la indumentària tradicional es reserva sobretot per a cerimònies i ocasions especials.
L'ocasió més comuna en què algú vesteix roba tradicional és durant els festivals d'estiu, quan el yukata és la peça més apropiada; fora d'aquest context, els principals grups que probablement porten roba tradicional són les geisha, les maiko i els lluitadors de sumo, que obligats a vestir segons les normes de la professió.
La roba tradicional japonesa ha despertat fascinació al món occidental com a representació d'una cultura diferent. A partir de la dècada de 1860, amb el moviment del japonisme, la indumentària tradicional —algunes peces produïdes exclusivament per a l'exportació i amb una construcció diferent de la que portaven els japonesos en el dia a dia— es va començar a exportar a Occident, on aviat es va convertir en un article popular entre artistes i dissenyadors de moda.
L'interès per la vestimenta japonesa va continuar fins a la Segona Guerra Mundial, moment en què alguns estereotips sobre la cultura japonesa, com el de les “geisha girls”, es van difondre àmpliament. Amb el temps, les representacions i l'interès tant per la roba tradicional com per la moda japonesa moderna han generat debats sobre l'apropiació cultural i les maneres en què la vestimenta pot estereotipar una cultura. L'any 2016, l'esdeveniment “Kimono Wednesday” celebrat al Museu de Belles Arts de Boston en va esdevenir un exemple destacat.Valk, Julie. "The 'Kimono Wednesday' protests: identity politics and how the kimono became more than Japanese." Asian Ethnologyno. 2 (2015): 379. Literature Resource Center, EBSCOhost (accessed October 31, 2016).
Història Període Yayoi (Neolític fins a l'edat del Ferro) miniatura|Reconstrucció de la vestimenta del període Yayoi. Es coneix ben poc sobre la vestimenta del període Yayoi. Al Weizhi Worenchuan (魏志倭人伝, Gishi Wajinden), una secció dels Registres dels Tres Regnes compilada al segle III pel savi xinès Chen Shou,魏志倭人伝 , Chinese texts and its Japanese translation s'hi inclou alguna descripció de la roba portada al Japó. El text descriu un teixit ample (possiblement de doble amplada) confeccionat en peces sense una forma definida, que es portaven lligades a la cintura i a les espatlles. See "Explanation" button for relevant costumes.
Referències
Categoria:Cultura del Japó Categoria:Moda