El dolmen des Tres Pedres, també anomenat Dolmen de trilit, Dolmen del Priorat o Dolmen de Bois-Savary, és un dolmen situat al municipi de Saint-Nazaire, al departament del Loira Atlàntic de l'estat francés. El jaciment inclou a més un menhir que es va reerigir al mateix lloc el 1928, la ubicació originària del qual es desconeix.

Ubicació El conjunt megalític és al centre de la ciutat de Saint-Nazaire. Ocupa la part sud-oest d'una petita plaça, la Plaça del Dolmen, formada a la cruïlla dels carrers del Dolmen i del Menhir. És a uns a l'oest del port i a 1 km al sud-oest de l'estació de trens.

Història El primer esment conegut del jaciment fou una declaració del senyor de Marsaint al 1679. El prior de Saint-Nazaire havia de presentar els drets al senyor de Marsaint la nit de Nadal, "una meitat sobre una pedra situada al pati de Marsaint i l'altra damunt altres pedres erigides a l'illa de Bois-Savary".. Una breu descripció del dolmen apareix al Diccionari de Bretanya d'Ogée del 1778. El 1801, Jean-Baptiste Huet feu una descripció completa del dolmen i del menhir. A la primera meitat del segle XIX el monument apareix en moltes publicacions i en el mapa cadastral del 1829.

Al principi, l'estructura estava inclosa dins del recinte tancat del Priorat de Saint-Jean-Baptiste de Saint-Nazaire, i això explica la seua designació com a Dolmen del Priorat en documents anteriors a la Revolució Francesa. Al segle XIX, també es coneix com el Dolmen de La Métairie o de Bois Savary. El primer esment del nom Dolmen de les Tres Pedres es deu a Alain de Bizeul. esquerra|miniatura|El dolmen, en una postal del 1903 L'aspecte actual n'és el resultat de successives destruccions i alteracions, fins al punt que alguns autors n'han qüestionat l'autenticitat. Els gravats i texts més antics indiquen la disposició de les tres lloses del dolmen, en un trílit, molt abans de l'expansió de la ciutat en aquesta àrea. Fins i tot el van descriure el 1851 com un dels trílits més destacables. En una recopilació publicada el 1883, René KervilerArqueòleg i enginyer que va construir la conca portuària de Saint-Nazaire. va descriure el dolmen així:La col·locació dels altres elements megalítics a la plaça és més recent. El menhir situat al costat del dolmen a pocs metres no apareix en posició vertical, ni tampoc en els documents antics del segle XIX, ni en postals de la primeria del XX, però sí estirat, darrere del dolmen. El va reconstruir al 1928 Marcel Baudouin.

El dolmen fou classificat com a Monument històric el 1889.

Segons Jean L'Helgouach, "és sorprenent i exasperant veure qüestionada l'autenticitat del monument de la ciutat de Saint-Nazaire quan sabem que aquesta venerable relíquia, de la qual posseïm dibuixos notables de Bachelot de la Pylaie del 1848, ha estat escrupolosament respectada per tots els funcionaris de la ciutat.".

Descripció Dolmen L'estructura consta de dos ortòstats sobre els quals recolza una tercera llosa horitzontal, que li dona el nom de dolmen de trílit. El pilar nord fa 1,94 m d'alçada amb una amplada màxima d'1,62 m; el pilar sud fa 1,90 m d'alçada amb una amplada màxima de 2,60 m.. La llosa superior fa 3,45 m de llargada i 1,80 m d'amplada,. i Marcel Baudouin en calculà el pes en 7,5 t. Les lloses són de gneis amb tendència micoesquistosa.

Les impressionants dimensions dels ortòstats recorden les dels dòlmens angevins.. Podria ser un antic corredor cobert. En la descripció que va fer-ne Bizeul el 1856, restaven vestigis del túmul al costat oest, ara desaparegut.

Menhir i altres blocs El menhir és de granulita. Fa una mica més de 4 m (3,30 m sobre el terra) i 0,95 m d'amplada. Després de ser molt de temps a terra, el tornà a erigir a l'oest del dolmen el maig de 1928 Marcel Baudouin, que li calculà un pes de 5 t. Marcel Baudouin observà la presència de petites cúpules i osques a la cara ara exposada al costat est del menhir.

Durant l'examen de Baudouin es van trobar quatre blocs dispersos més, inclòs un en què creia haver identificat un <i>lec'h</i> (un tipus de pedra). Al principi col·locats a prop del dolmen, només en resten dos hui. El primer bloc, situat a prop del pilar nord del dolmen, fa uns 2,20 m de llarg per 1,80 m d'ample i 0,50 de grossària. Podria ser un pilar antic. El segon bloc, a prop del pilar sud, té 1,30 m de llarg per 1 m d'ample i 0,30 de gruix. El tercer bloc, el va reutilitzar l'exèrcit alemany en obres de maçoneria a Villès-Martin durant la Segona Guerra Mundial. Pel que fa al presumpte lec'h, ha desaparegut.

Notes i referències

Bibliografia

Categoria:Megalitisme Categoria:Loira