Verbascum phlomoides és una planta de la família de les escrofulariàcies, comuna en camps no conreats, a les vores dels camins. Espècia avaluada a la Llista Vermella Europea de la UICN. És una mala herba molt estesa a l'Amèrica del Nord. La Royal Horticultural Society la considera una bona planta per atraure pol·linitzadors.
És una planta biennal amb arrel pivotant i fullatge tomentós. Roseta d'una o més tiges peludes que poden arribar a fer d'1 a d'alt d'on parteixen una o diverses fulles erectes i de color verda grisenca, cadascuna acabada en una espiga terminal molt llarga composta per nombroses flors grogues en diverses etapes (llavors, flors i brots a la punta). Les flors tenen un calze amb 5 sèpals, 5 pètals i 5 estams, 2 dels quals són llargs i 3 curts. Els fruits són càpsules el·lipsoïdals que contenen llavors rugoses.
Verbascum phlomoides fou descrita per Carl von Linné i publicat a Species Plantarum 2: 1194. 1753.
Components químics Pigment groc, sucres, àcid hexadecanedioic, mucílag, verbascosaponina, inositol, ceres, traces d'oli essencial.
Cultura Sembra directament a terra de març a juny o en un viver amb trasplantament a la tardor. En estat salvatge, es cull a l'estiu. També és possible dividir els peus agafant-ne esqueixos.
Farmacopea Parts utilitzades: flors, però també fulles i llavors. Propietats: emolient, antiinflamatori (hemorroides), antiespasmòdic.
La flor s'utilitza àmpliament per tractar la inflamació de la gola, els pulmons i els intestins. Les fulles seques s'utilitzen en infusions per les seves propietats calmants i expectorants. Fumat, alleuja els asmàtics. Les llavors contenen un oli eficaç contra les congelacions i la pell esquerdada.
Precaució: filtreu els preparats per eliminar els pèls irritants que cobreixen la planta.
Galeria
Referències
Categoria:Plantes medicinals Categoria:Escrofulariàcies