Marcel d'Ancira (? - ca. 374) va ser un dels bisbes presents al Sínode d'Ancira i al Primer Concili de Nicea. Fort opositor a l'arianisme, fou acusat d'heretge, per la seva visió extrema del sabelisme. Va ser deposat de la seva Seu episcopal per un concili dominat pels arrians. Va ser reintegrat en ella anys més tard i va viure en pau amb una petita congregació fins que va morir."Marcellus of Ancyra" edició de 1913 de la Enciclopèdia Catòlica (en anglès) A la seva Historia Eclesiastica, Sozomen diu que per tal de convertir els pagans d'Apamea més ràpidament va destruir els temples de la ciutat i dels pobles de la zona.Busine, Aude (2014). "From Stones to Myth: Temple Destruction and Civic Identity in the Late Antique Roman East". Journal of Late Antiquity: 328.
Biografia Uns pocs anys després del Primer Concili de Nicea (en 325), Marcel va escriure un llibre contra Asteri el Sofista, una figura preeminent dins el grup que recolzava a Arri. A causa d'aquesta obra (de la qual només en coneixem fragments), va ser acusat de mantenir que les tres persones a la trinitat ho serien només una forma transitòria. D'acord amb els fragments sobrevivents, Déu seria originalment un únic ens (hypostasis - hipòstasi), però en el moment de la creació de l'univers, el Verb o Logos es va separar del Pare per a ser l'acció de Déu al món. Aquest Logos es va encarnar en Crist, quedant així format a imatge de Déu Pare. L'Esperit Sant també es va separar de la Personalitat Divina del Pare i de Crist d'acord amb l'Evangeli («Dit això, va bufar sobre ells i els va dir: Reveu l'Esperit Sant.» (Joan 20:22)). Al final dels temps Marcel, basant-se en Corintis. I. 15:28), Crist retornaria al Pare i la Trinitat es faria llavors novament una Unitat absoluta. La naturalesa fragmentària de les seves obres fa el treball de reconstruir les seves teories més una art que una ciència.
És possible els bisbes presents al Sínode de Tir del 335 (en el que es va deposar a Sant Atanasi) escrivissin a l'emperador Constantí I contra Marcel, al negar-se aquest a dirigir-se a Arri durant la celebració dels trenta anys de regnat de l'Emperador a Jerusalem. El predomini de l'arrianisme en aquella època va provocar que, l'any 336, en un Concili a Constantinoble, presidit per Eusebi de Nicomèdia, fos deposat i substituït per Basili d'Ancira. Marcel va intentar recuperar la seva Seu escrivint al papa Juli I a Roma, que va escriure als bisbes que l'havien deposat argumentant que Marcel era innocent de les acusacions que li havien fet. La resposta a aquests intents de Marcel, fou donada al Concili de Sàrdica (343) on formalment es va examinar el seu llibre i el va declarar lliure d'heretgia. No fou reincorporat a la seva Seu, però, fins que Constant I, emperador d'Occident, va amenaçar al seu germà Constanci II, emperador d'Orient, amb la guerra si no es restituïa a Atanasi, Marcel i altres bisbes a les seves respectives diòcesis l'any 348.Hanson, J.W (1899). «18». Universalism: The Prevailing Doctrine Of The Christian Church During Its First Five Hundred Years. Additional Authorities (em inglês). [S.l.]: Boston and Chicago Universalist Publishing House. Va morir cap al 374.
El Segon Concili Ecumènic o Primer Concili de Constantinoble (els anterior, com el del 336, al no ser ecumènics no entren en aquesta numeració) va condemnar els seguidors de les doctrines de Marcel, com a heretges"De Viris Illustribus - Marcellus the bishop" però no al propi Marcel. Aquest ja havia estat reintegrat a l'ortodòxia pel mateix Atanasi.
La teologia de Marcel també incloïa la creença en l'universalisme, de què totes les persones serien eventualment salves. Eusebi, a la seva obra "Contra Marcel" ho cita dient "Doncs el que més poden les paraules 'fins al temps de la restitució' (Actes 3:21) significar, sinó que l'apòstol tenia la intenció d'apuntar el temps que totes coses gaudiran d'aquesta perfecta restauració". Eusebi també va escriure "Teologia Eclesiàstica", una refutació de la teologia de Marcel des del punt de vista de l'ortodoxia arriana.Sobre as duas obras, veja La teologia de Marcel també la podem conèixer gràcies a una epístola que va ser preservada a l'obra Panarion d'Epifani i per la biografia d'ell que en fa Sant Jeroni al seu De Viris Illustribus (cap. 86), on ens diu que Marcel va haver de defensar-se de les acusacions d'heretgia fetes per Asteri, Apol·linar i Sant Hilari de Poitiers.Timothy Barnes (1981). Constantine and Eusebius (em inglês). [S.l.]: Harvard University Press. p. 263–265
Referències
Bibliografia Sara Parvis. Marcellus of Ancyra And the Lost Years of the Arian Controversy 325-345 (New York: Oxford University Press, 2006) (em inglês) Ayres, Lewis. Nicaea and Its Legacy An Approach to Fourth-Century Trinitarian Theology. Oxford: Oxford University Press, 2004. (em inglês) Joseph T. Lienhard, Contra Marcellum Marcellus of Ancyra and Fourth-Century Theology. (Washington, D.C.: Catholic University of America Press, 1999), p. 62–69. (em inglês) Robert Hanson. The Search for the Christian Doctrine of God. (New York: T&T Clark, 1988) p. 217–35. (em inglês) Articles: Logan, Alastair H B. 2007. ‘Dark Star: The Rehabilitation of Marcellus of Ancyra Sara Parvis, Marcellus of Ancyra and the Lost Years of the Arian Controversy 325-345’. The Expository Times. 118, no. 8: 384. (em inglês) -------- 1989. ‘Marcellus of Ancyra and anti-Arian Polemic,’ St. Pat XIX (1989), 189-97. (em inglês) -------- 1992. ‘Marcellus of Ancyra and the Councils of AD 325: Antioch, Ancyra, and Nicaea,’ JTS NS 43, 428-46. (em inglês) -------- 2001. ‘Marcellus of Ancyra, Defender of the Faith against Heretics – and Pagans,’ St. Pat XXXVII, 550-64. (em inglês) -------- 1999. ‘Marcellus of Ancyra on Origen and Arianism,’ in Origeniana Septima (Leuven: University Press, 1999). (em inglês) -------- 2000. ‘Marcellus of Ancyra (Pseudo-Anthimus), “On the Holy Church”: Text, Translation and Commentary,’ JTS NS 51, 81-112. (em inglês) Lienhard, Joseph T. 2006. "Two Friends of Athanasius: Marcellus of Ancyra and Apollinaris of Laodicea". Zeitschrift Für Antikes Christentum. 10, no. 1: 56-66. (em inglês)
Enllaços externs
Categoria:Romans del segle IV