Seleuc (en grec: Σέλευκος va ser un ric senador romà cristià d'ascendència grega que va viure a la segona meitat del segle IV i la primera meitat del segle V.
Era nebot de Santa OlímpiaBudge, Paradise of the Holy Fathers Part 1, p.163 Moret, Sertorius, Libanios, iconographie: a propos de Sertorius, journée d'étude, Toulouse, 7 avril 2000 [suivi de] autour de Libanios, culture et société dans l'antiquité tardive: actes de la table ronde, Avignon, 27 avril 2000, p.207 i tenia una germana també anomenada Olímpia. Va ser el segon home anomenat Seleuc a la família de Flavi Ablavi, home de gran poder durant el regnat de Constantí I, arribant al rang consular a Constantinoble. Seleuc també va ser net de la noble d'Alexandra d'Antioquia i el seu marit, el ric retor Seleuc.
En la seva carrera política, Seleuc sembla haver estat un polític romà amb certa autoritat i prestigi. Fou nomenat prefecte del pretori d'Àfrica l'any 412, de la recent creada prefectura, separada de la d'Itàlia.Martindale. 1980. 987 Va exercir aquest càrrec de l'any 412 al 414. L'any 414 també va ser nomenadt prefecte del pretori d'Itàlia, tornant a reunir les dues prefectures sota un únic funcionari. Seleuc va exercir aquests càrrecs fins a l'any 415 des de Cartago.Story, Commentaries on the Conflict of Laws, Foreign and Domestic, in Regard to Contracts, Rights, and Remedies, and Especially in Regard to Marriages, Divorces, Wills, Successions, and Judgements
Durant el mandat de Seleuc com a prefecte, es conserven diverses cartes entre ell i els emperadors Honori i Teodosi II, els governants de les dues meitats de l'Imperi. Les cartes revelen que Seleuc era un funcionari romà competent. Després d'aquest moment, no se sap res més d'ell.
Referències
Bibliografia J. Story, Comentaris sobre el conflicte de lleis, estrangeres i nacionals, pel que fa a contractes, drets i recursos, i especialment pel que fa a matrimonis, divorcis, testaments, successions i sentències, The Lawbook Exchange, Ltd., 1841 EA Wallis Budge, El paradís dels Sants Pares, primera part, Kessinger Publishing, 2003 P. Moret & B. Cabouret, Sertorius, Libanios, iconographie: a propos de Sertorius, journée d'étude, Tolosa, 7 d'abril de 2000 [suivi de] autour de Libanios, culture et société dans l'antiquité tardive: actes de la table ronde, Avinyó, 27 d'abril de 2000, Presses Univ. du Mirail, 2003
Categoria:Romans del segle V Categoria:Romans del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia