Siphonodentalium, Zoologia i Paleontologia (Sars (1859); Deshayes (1861). miniatura|esquerra|Siphonodentalium laubieri Siphonodentalium és un gènere de musclo de la classe dels escafòpodes, familia dels dentalics. Peu molt allargat, vermiforme, acabat amb un disc amb una vora papil·losa còncau al centre i sense apèndix mitjà. Closca sub-cilíndrica, lleugerament atenuada cap al dors; orifici anterior sense contraure; orifici posterior tallat o lobulat. Es troba als mars d'Europa (S. vitreum, Sars). orifici anterior sense contraure; orifici posterior tallat o lobulat. Algunes formes fòssils s'assemblen a l'espècie vivent, tipus S. vitreum, Sars; Les més antigues remunten a l'època del cretaci i de l'eocènic (D. denticulatum Desh); es coneix en el neogènic D. Lofotense Sars, D. Jassi Hörnes, D. triquetrum Brocchi i D. tretagonumBrocchi. A aquest gènere pertanyen els subgèneres següents: Dischides (Jeffrey, 1867); Gadila (Gray, 1847); Loxoporus Jeffreys (1869), i Cadulus Philippi (1844).
Les dues espècies trobades a la península ibèrica són: Siphonodentalium lobatum Sowerby. Petxina tubular, una mica encorbada, més ampla per baix que per dalt, molt llisa i brillant, transparent, vítria,; l'extrem superior presenta sis lòbuls, dos laterals una mica triangulars, dos ventrals junts i dos dorsals molt curts i obtusos. Habita a l'Atlàntic, a Portugal. Estació a 100 m de profunditat; dimensions, 10 mil·límetres. Siphonodentalium Lofotense Sars. Petxina tubular, una mica encorbada, una mica sòlida i transparent, més ampla a la part inferior, amb estries de creixement una mica obliqües i força visibles; l'obertura superior és tres cops més estreta que la inferior. Color blanc. Habita a l'Atlàntic; Nord d'Espanya, a Vigo; Portugal; Mediterrani, Est d'Espanya, a Calafell. Estació a 100 m de profunditat; dimensió, sis mil·límetres.
Referències Enciclopedia Universal Ilustrada. Espasa-Calpe, S. A. Tom 56, pàg. 24 (ISBN 84-239-4556-1)
Categoria:Bivalves Categoria:Mitílids