El metro lleuger de Vigo és un projecte en fase d'estudi d'un ferrocarril metropolità o tren lleuger que s'implementaria a la ciutat olivícola i la seva àrea metropolitana. Proposat per primera vegada el 2001, es van presentar diferents models i estudis de viabilitat que dibuixaven diverses línies i rutes. Alguns d'aquests plans inicials preveien un traçat parcialment soterrat pel centre de la ciutat per salvar la complexa orografia de Vigo.

Tot i que el sistema de metro lleuger ha estat una promesa recurrent en diverses campanyes electorals i ha generat un cert consens sobre la seva necessitat per millorar la mobilitat sostenible a la regió, el projecte encara es troba en fase d'estudi i no té una data concreta per a la seva implementació.

Antecedents i orígens del projecte Vigo va tenir una xarxa de tramvies urbans i metropolitans des del 1914 fins al 31 de desembre de 1968, any en què el Concello de Vigo (l'Ajuntament) va adjudicar el nou servei de transport públic d'autobús a Vitrasa, en un polèmic procés que va arribar, fins i tot, a mans dels tribunals.

D'aquesta manera, els tramvies que donaven servei a la ciutat de Vigo i als centres urbans de Lavadores i Teis, així com a pobles com Nigrán, Baiona, Gondomar i O Porriño, van desaparèixer, així com els plans d'arribar a Mondariz i el seu balneari, constituint una veritable xarxa tramviària de proximitat per a l'interior de Vigo.

Amb el canvi de segle i a la llum de la inauguració del Metro de Porto a Portugal, així com del projecte per convertir el tramvia turístic de la Corunya en un metro lleuger útil, va sorgir una onada de propostes per posar en marxa serveis de metro lleuger a les ciutats gallegues, destacant Vigo, ja que aleshores ja era la ciutat gallega més gran en nombre d'habitants i partia un enorme problema de mobilitat urbana.

Les propostes van arribar a projectes i algunes d'aquestes van aconseguir tenir estudis de viabilitat, però els canvis de govern a Vigo i, sobretot, a Santiago, van fer que els terminis s'allarguessin fins a l'arribada de la crisi del 2008 i l'austeritat que va seguir, cosa que va provocar que la Xunta de Galícia finalment deixés el projecte del metro de Vigo en un calaix de manera indefinida.

Diferents iniciatives i projectes Projecte de 2001 Coincidint amb la construcció del metro de Porto, a la primavera del 2001 el cap de la COTOP, Xosé Cuíña, i el tinent d'alcalde de Vigo, Carlos Príncipe, van signar un acord de col·laboració per posar en marxa el metro lleuger de la ciutat. El nou metro lleuger consistiria en tres línies:

Línia circular per la costa i el centre, percorrent: l'Avinguda Beiramar - Carrer Colón - Carrer Urzáiz - Gran Via - Carrer A Coruña Línia entre Samil i Gran Vía pel carrer Veneçuela - Avenida das Camelias - Avenida Castelao - Avenida de América Línia íntegrament per la costa, entre l'avinguda Beiramar i Bouzas

Malgrat la intenció de començar la construcció el 2003, el projecte no va tirar endavant a causa de la inestabilitat a la política municipal de Vigo.

Projecte de 2005 Uns dies abans de les eleccions, el vicepresident primer de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, i l'alcaldessa de Vigo, Corina Porro, van proposar una xarxa de metro, que no és un metro lleuger, sinó parcialment subterrània.

El cost estimat del projecte era de 442,5 milions d'euros, dels quals 400 correspondrien a la infraestructura i la resta als vehicles. El 46% del cost estimat de la infraestructura es dedicaria a infraestructures subterrànies.

Línia: O Berbés - Estació Marítima - Seu de la Xunta - Arenal - Isaac Peral (inici del metro soterrat) - Renfe - Gran Vía-Corte Inglés - Plaça d'Espanya - Gran Vía-A Salgueira - Plaça d'Amèrica - A Florida - A Bouza - Navia

Amb un recorregut de 8 quilòmetres, dels quals el 75% seria subterrani, el trajecte es completaria en 17 minuts. La intenció era inaugurar-lo el 2009.

Projecte del 2006 El canvi de govern a la Xunta va llençar per terra el projecte presentat sis dies abans de les eleccions pel vicepresident Núñez Feijóo . El nou projecte de la consellera María José Caride consistia en una línia d'uns 5 quilòmetres de llargada dissenyada pels tècnics de la UGT que tindria unes 15 parades.

L'única línia partiria de l'Estación Marítima, connectant per la costa i Isaac Peral amb l'estació Vigo-Urzáiz, per continuar per la Rúa do Príncipe fins a la Plaça de la Independència i Amèrica, concloent al nou barri de Navia.

El projecte no va superar l'estudi de viabilitat, ja que no contemplava connexions amb l'àrea metropolitana de la ciutat.

Projecte 2009 El govern bipartit va posar en marxa un nou projecte de metro per a Vigo al final de la legislatura. En aquesta ocasió, la construcció de l'obra es va estudiar en dues fases:

Primera fase: creació de dues línies de superfície (250 milions d'euros). Línia 1 - Eix litoral: Samil - Avinguda d'Europa - Avinguda de Castelao - Rúa da Coruña - Torrecedeira/Pi i Margall - Policarpo Sanz (o carrers paral·lels) - Urzáiz Línia 2 - Eix interior: Universidade - PSA - Balaídos - Avinguda de Fragoso - Plaça d'Amèrica (connexió amb l'eix litoral)

Fases posteriors: Continuació de l'eix interior subterrani des de Plaça d'Amèrica - Gran Via - Urzáiz - Aeroport Continuació de l'eix costaner fins a Teis.

El cost estimat de tota la infraestructura es va estimar en 636,26 milions d'euros. Constaria de 31,7 quilòmetres de recorregut, amb un 12% de la infraestructura subterrània i la resta sobre el terra, i 39 parades. El nombre estimat d'usuaris era d'uns 23,1 milions anuals.

La principal novetat respecte a projectes anteriors va ser l'avaluació de les connexions amb altres municipis pertanyents a l'àrea metropolitana de Vigo.

Projecte de 2011 De nou, un altre canvi de govern després de les eleccions del 2009 va fer que el nou executiu descartés el projecte anterior. Amb Núñez Feijóo, que ja havia promès fa sis anys la implantació d'un metro a Vigo, en tornar al poder, aquesta vegada com a president, va prometre un metro lleuger per a Vigo, La Corunya i, per primera vegada des de les autoritats regionals, també per a Santiago de Compostel·la. Els sistemes de metro lleuger entrarien en funcionament el 2015.

El procés va ser efímer, cosa que no va evitar controvèrsies en el procés d'avaluació ambiental dels estudis del metro. Un any més tard, el conseller de Medi Ambient, Territori i Infraestructures Agustín Hernández va anunciar la dificultat de continuar amb el projecte per motius econòmics, sense que veiés la llum el pla encarregat un any abans per la Xunta de Galícia per al metro lleuger de Vigo.

Esdeveniments actuals El 2021, l'alcalde de Vigo, Abel Caballero, va descartar definitivament la possibilitat que l'Ajuntament de Vigo es comprometés, amb o sense suport autonòmic, a la construcció d'un tramvia o metro lleuger a la ciutat a causa de l'elevat cost econòmic de l'obra, el manteniment de la infraestructura i el servei.

El 2023, el grup local del BNG va proposar la creació d'una línia de tramvia (o troleibús) per millorar el transport urbà a la ciutat, seguint els passos de ciutats com Vitòria-Gazteiz. La línia de 9 quilòmetres amb 19 parades, estructurada en un eix est-oest, circularia íntegrament per la superfície, estructurant la ciutat des de la platja de Calzoa a Samil fins a Teis.

A les eleccions del 2024, el partit Sumar va proposar la construcció i implementació d'un metro lleuger metropolità tant a Vigo com a A Corunya, aprofitant la infraestructura ferroviària existent si fos possible.

A data de 2025, Vigo és una de les poques grans ciutats sense un sistema de transport ferroviari propi.

Referències

Categoria:Transport a Vigo Categoria:Articles amb traduccions sense revisar