L'illa de Guenioc o Guennoc és una illa de Finisterre, a Bretanya. Es troba dins del territori del municipi de Landéda, davant la península de Sainte-Marguerite.
Història L'illa conté quatre cairnsGwenc'hlan Le Scouëzec, Jean-Robert Masson, Bretagne mégalithique, 1987. que daten del neolític, el més antic dels quals és del 4600 abans de la nostra era, que juntament amb el Cairn de Barnenez el converteix en el monument més antic d'Europa.
També s'hi han descobert àmfores que mostren el comerç amb la Mediterrània.Jean-Christophe Cassard, Dictionnaire d'histoire de Bretagne, 2008. El jaciment fou estudiat entre el 1960 i el 1972.
En les excavacions aparegué un recinte quasi circular amb un diàmetre d'uns 50 m, habitat des de l'any 480 fins al segle VIII, envoltada per un terraplé, després una paret de pedra seca. A dins, hi havia una casa central i, contra el mur perimetral, una altra (les parets estaven formades per murs baixos que sostenien entramats de fusta segurament coberts de palla). Fora del recinte hi havia un altre edifici, que devia ser una porquera o estable. Els camps estaven envoltats per petits terraplens.Pierre-Roland Giot, L. Fleuriot, G. Bernier, B. Merdrignac et P. Guignon, "Les premiers bretons. La Bretagne du Ve siècle à l'an 1000", ed. Jos, 1988, . Aquestes restes, així com el terreny de l'illa, es van catalogar com a monuments històrics per decret del 24 de setembre del 1964.
Durant la Segona Guerra Mundial, els combatents de la resistència permeteren que els aviadors aliats s'embarcassen des de l'illa.Yves Bramoullé, Mickaël Bramoullé, La guerre en mémoire: récits et documents, 2002.
Notes i referències
Categoria:Geografia de Bretanya