L’Església Evangèlica de Catalunya (EEC) és el presbiteri territorial de la Iglesia Evangélica Española (IEE) a Catalunya. Agrupa comunitats protestants d’herència presbiteriana i metodista, i forma part de les organitzacions ecumèniques internacionals reconegudes dins de la tradició reformada.
Context històric La presència del protestantisme a Catalunya està documentada des de la segona meitat del segle XIX, especialment arran de la Revolució de 1868, que va obrir un període breu de llibertat de culte. Aquesta etapa va permetre l’establiment de comunitats reformades, presbiterianes i metodistes en diferents punts del territori.Gonzales, Joan. El protestantisme a Catalunya. Bruguera, 1969.
Estudis recents assenyalen que aquestes primeres comunitats es van desenvolupar en un entorn sovint advers, marcat per la vigilància política i les restriccions confessionals, però també per un creixent interès per moviments reformats europeus.Carod-Rovira, Josep-Lluís. Història del protestantisme als Països Catalans. Editorial Afers, 2021.
Tradicions presbiteriana i metodista Les comunitats presbiterianes vinculades a la IEE van consolidar-se a partir del treball pastoral i educatiu desenvolupat per figures com Antoni Vallespinosa, Francesc de Paula Ruet i altres ministres que van impulsar escoles, col·lectes i espais de predicació.Van der Grijp, Klaus. Historia del protestantismo español en el siglo XIX, p. 281–290.
Paral·lelament, el metodisme, introduït per missions britàniques a partir de 1871, va establir comunitats i escoles a Barcelona i altres localitats catalanes. Aquestes dues tradicions van mantenir relacions de col·laboració al llarg de les dècades, tot i pertànyer inicialment a estructures eclesials diverses.
Integració i constitució del presbiteri A mitjan segle XX, les comunitats metodistes es van integrar progressivament a la IEE, culminant un procés d’unitat protestant a l’Estat espanyol. Aquesta integració va reforçar la presència d’ambdues tradicions a Catalunya i va facilitar una organització territorial pròpia.
El 1987, la IEE va constituir formalment el presbiteri de Catalunya, que adoptà la denominació d’Església Evangèlica de Catalunya. Aquesta estructuració territorial responia als criteris sinodals de la IEE i a la necessitat d’articular la vida eclesial de les comunitats catalanes en un marc propi, coherent amb la seva història i continuïtat.Protestant.cat. L'Església Evangèlica de Catalunya i la seva trajectòria, 2024.
Paper actual Com a presbiteri de la IEE, la EEC participa en les plataformes ecumèniques internacionals de les quals la IEE és membre, com ara el Consell Mundial d'Esglésies i la Comunió d'Esglésies Protestants a Europa. També manté relacions de cooperació amb altres esglésies protestants europees en l’àmbit litúrgic, educatiu i social.Carod-Rovira, Josep-Lluís. “1939: Franco contra els protestants”, El Temps, 21 gener 2014.
Referències
Bibliografia Carod-Rovira, Josep-Lluís. Història del protestantisme als Països Catalans. Editorial Afers, 2021. Gonzales, Joan. El protestantisme a Catalunya. Bruguera, 1969. Van der Grijp, Klaus. Historia del protestantismo español en el siglo XIX, p. 281–290. Protestant.cat. L'Església Evangèlica de Catalunya i la seva trajectòria, 2024. Carod-Rovira, J.-L. “1939: Franco contra els protestants”, El Temps, 21 gener 2014.
Enllaços externs Web oficial de l’Església Evangèlica de Catalunya
Categoria:Protestantisme Categoria:Organitzacions de Catalunya Categoria:Ecumenisme