Joana Barreres, també coneguda com Joana Parés, (Agen, c.1575 – ?, després de 1602), fou una dona resident a Terrassa (Vallès Occidental), natural d'Agen, Occitània. Havia estat casada amb Joan Parés, un soldat francès originari de Frespuèg, del qual va quedar vídua.

El 1602 va ser jutjada per bruixeria davant la Batllia de Terrassa. El seu procés és un dels primers casos coneguts de persecució per bruixeria documentats a la ciutat. Segons la documentació existent, tindria, aleshores aproximadament 50 anys.

L’estudi de l'historiador Joan Soler i Jiménez, publicat per l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental dins l’opuscle Lo negoci de las bruxas (1602–1619) (2017), assenyala que la dona fou acusada de practicar actes de bruixeria arran de denúncies populars, en un context de forta tensió social i de creença en la màgia maligna.

Procés judicial L’expedient judicial del seu procés, conservat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Occidental dins el fons Batllia de Terrassa, porta la referència Exp. 97/20 i conté la instrucció feta entre el 2 de setembre i el 5 de desembre de 1602, on Barreres està identificada com a «Joana Parés, vídua de França».

El dia 2 de desembre de 1602 va ser acusada formalment de practicar bruixeria per Joan Bosch, veí de Terrassa també conegut com a «Gascó d’en Sales», pels seus orígens gascons. Bosch era originari de Mongalhard (Montgalhard, a l’actual departament de Lot-et-Garonne), una població situada a poca distància d’Agen. L’acusació fou presentada davant el batlle reial de la vila de Terrassa, Onofre Ramoneda, per l'embruixament de Joan Bosch, una jove i Antoni Alias, sastre de la vila. Al llarg del procés judicial es van recollir testimonis de diverses persones, els quals van declarar sobre els suposats actes de bruixeria de Joana Parés. Entre els testimonis hi havia Joan Bosch, Pau Arnella, Francesca Font, Ramona Roja i Antoni Alias.

Joan Bosch va declarar tenir sospites de feia anys que Joana era bruixa. Segons el seu testimoni, les nits dels dijous i dissabtes sentia que s'ofegava i que, en despertar-se, hi havia sobre seu alguna cosa semblant a un gat. També, denuncia que en ocasions, a la seva habitació, les espelmes es tornen blavoses, escolta sorolls de gallines i les mans se li posen blaves i no les pot moure. Explica que tot això acaba quan es santifica i que, per tant, només pot ser bruixeria. Joan Bosch també explica que ha tingut diverses baralles amb la denunciada i que ella ha amenaçat amb matar-lo. Pau Arnella declara haver escoltat a Joan Bosch queixar-se dels seus problemes per dormir. A més, afirma haver sentit, des de fa més d'un any, diverses persones dir que és fama pública que Joana és una bruixa.

Per altra banda, Francesca Font denuncia que durant una visita de l'acusada a casa seva, una de les seves filles que no podia moure les cames, havia mogut un peu. Afirma que Joana havia dit que havia somiat amb la jove aquella nit i que, per aquest motiu, sospitaven que podria ser responsable de la malaltia de la seva filla. Ramona Roja, al seu torn, declara que coneix a Joana des de fa nou o deu anys i que durant unes nits que la van acollir a casa seva, la va sentir explicar que quan estava a França entrava de nit amb altres dones a les cases, d'on havia tret algun bou. També afirma que Joana parlava sovint de bruixeria i que, per aquest motiu, ella i la seva filla la van fer fora de casa. A més, diu que altres persones van advertir al seu gendre que Joana era considerada bruixa.

En el seu testimoni, Joana Parés afirma tenir uns cinquanta anys en el moment de declarar i nega rotundament totes les acusacions: desconeix per què està empresonada, nega haver comès cap acte de bruixeria i diu desconèixer altres persones considerades bruixes. Només reconeix haver anat algunes vegades a casa d'en Sales de Sant Julià d'Atura per ordre de la seva mestressa, Magdalena Arnella, però nega categòricament haver-li fet cap mal o tenir intenció de perjudicar-lo.

El procés va concloure el dia 5 de desembre de 1602, acusada de làmia, Joana va ser declarada culpable i sentenciada amb la pena de desterrament (bandejament) de la ciutat, sense constància que fos condemnada a mort ni sotmesa a tortura. Joana Parés va ser desterrada sent pobre de solemnitat. Aquesta resolució és coherent amb altres processos coetanis instruïts a Terrassa i al Vallès durant les primeres dècades del , que mostren una major contenció judicial en comparació amb altres zones de Catalunya.

Llegat La figura de Joana Barreres s’ha esdevingut representativa dels primers episodis de la cacera de bruixes a la Catalunya interior i és citada en diversos estudis sobre el fenomen, així com en materials divulgatius i actes de memòria històrica impulsats per l’Ajuntament de Terrassa i l’Arxiu Històric de la ciutat.

Actes de desgreuge miniatura|Placa commemorativa de les dones acusades de bruixeria a Terrassa entre els anys 1602 i 1619. L'any 2019, els col·lectius feministes de la ciutat de Terrassa, agrupats al Comitè de Vaga Feminista de Terrassa, van organitzar la primera Passejada per la Memòria Històrica de les dones acusades de bruixeria a Terrassa, on es va fer un recorregut per diferents punts claus del centre històric de la ciutat durant la cacera. Els col·lectius han organitzat la passejada els anys 2022 i 2025.

El març de l'any 2022, l'Ajuntament de Terrassa va celebrar un acte de desgreuge institucional en memòria de les dones acusades on es va instal·lar una placa commemorativa a la Torre del Palau, l'antiga presó reial on moltes de les dones acusades de bruixeria els anys posteriors a Terrassa van ser torturades.

Notes

Referències

Bibliografia complementària

Categoria:Acusades de bruixeria a Catalunya Categoria:Història de Terrassa Categoria:Segle XVII a Catalunya Categoria:Memòria històrica a Catalunya Categoria:Persones d'Agen Categoria:Nascuts al segle XVI