El Palau Caçador-Cortada era un edifici, actualment desaparegut, situat als carrers del Bisbe Caçador, 4 i de la Baixada de Caçador de Barcelona. Actualment, en el seu emplaçament hi ha l'Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

Història El 1486, Galceran de Requesens i Joan de Soler (1439-1505) va adquirir el palau a Hug Fiveller de Palou, venda que fou ratificada pel cunyat d'aquest, Jaume de Marc i Ballester, baró d'Eramprunyà. La seva filla Isabel de Requesens i Enríquez, fruit del seu segon matrimoni amb Beatriz Enríquez de Velasco, va quedar òrfena ben aviat, i el 1506, seguint la política d'aliances dissenyada pel seu pare, es va casar amb el seu cosí germà Ramon Folc de Cardona-Anglesola (1467-1522), duc de Somma, comte de Palamós, Trivento i Avellino, baró de Bellpuig i senyor de Calonge de Segarra i la Vall d'Almonesir, que va arribar a ser virrei de Sicília i Nàpols. El 1524 va adquirir ⅓ del palau a la seva germana Joana, i va morir a Nàpols el 1532. Va ser succeïda pel seu fill Ferran Folc de Cardona i de Requesens, que el 1544 va adquirir l'altre ⅓ a la seva tia Maria de Requesens i Enríquez i al seu marit Antoni Folc de Cardona i Enríquez, cavaller de l'orde de Sant Jaume de l'Espasa, i el 29 de desembre del 1551, va vendre el palau al cavaller Pere Caçador per 2.500 lliures.AHPB, notari Joan Jeroni Canyelles, manual 313/106, 29-12-1551.

A la seva mort el 1590, va deixar com a hereu el seu fill Jaume, bisbe de Girona, que repudià l'herència, passant al seu germà Pere Pau, doctor en drets i canonge de la Catedral de Barcelona. Fou succeït pel seu nebot Joan Baptista Caçador i d'Aguilar, que entre 1616 i 1619, juntament amb el seu veí Gispert de Guimerà, van tenir litigis amb el mercader Jeroni Serra sobre les cases d'aquest i el carreró intermedi (anomenat d'en Buçot) amb llurs propietats. El 1627 es va casar amb Cristina de Sorribes i de Torrelles i va morir sense fills mascles el 1631, deixant com a hereu el seu germà Lluís, canonge de la Seu. Aquest fou succeït pel seu nebot Josep d'Aguilar i Sorribes, fill d'Alexandre d'Aguilar i Caçador i d'Estefania de Sorribes i de Torrelles. L'hereu Joan Baptista d'Aguilar i Brossa va compartir el palau amb la seva tia àvia Cristina de Sorribes i es va casar amb Agnès d'Oluja i de Cordelles, morint el 1658 a la Torre Pallaresa, deixant dos fills menors d'edat: Josep i Agustí d'Aguilar-Caçador i d'Oluja.

Maria Caçador i Porta, filla de Joan Baptista Caçador i d'Aguilar i la seva primera esposa Lluïsa Porta, va pledejar contra la vídua Cristina Sorribes i després contra Agnès d'Oluja i els seus fills, i el 1661, una sentència judicial li va adjudicar l'herència de Pere Caçador. El 1685, va establir una concòrdia amb Josep d'Aguilar i d'Oluja,AHPB, notaris Joan Ribes i Joan Navés, 25-07-1685. i va morir el 1689. Aquell mateix any, els seus marmessors van fer dació en pagament del palau a Jerònima d'Aragall, vídua del donzell Galceran de Dusai,AHPB, notari Joan Ribes, manual 832/10, f. 266-271v, 01-12-1689. i l'any següent, la mateixa Jerònima, en nom propi i com a usufructuària de l'herència del seu difunt fill Ramon de Dusai i d'Aragall, la vídua Maria de Bru i Canta, i Teresa Canta, com a tutors dels fills del matrimoni, van vendre la propietat per 7.430 lliures a Teresa Cabanyes, vídua de Jaume de Cortada i Sala, correu major del Principat de Catalunya i senyor de Maldà i Maldanell, i al seu fill Rafael de Cortada i Cabanyes,AHPB, notari Ramon Vilana-Perles, manual 763/75, f. 1-9v, 26-12-1690. casat amb Josepa de Bru i Canta.

L'hereu Josep de Cortada i de Bru es va casar amb Teresa de Santjust (o Senjust) i Planella, senyora d'Albons. La filla del matrimoni, Teresa de Cortada i de Santjust, es va casar amb Gaietà Antoni d'Amat i de Junyent, coronel de dragons d'infanteria, i l'hereu fou Rafael d'Amat i de Cortada (1746-1819), que el 1766 va rebre el títol de baró de Maldà i Maldanell de mans de Carles III. El 1797, el baró, considerant que la finca era vella i li rendia en lloguers unes 700 lliures anuals, la va establir en emfiteusi al comerciant Joan Sunyol i Dalmau, incloent-hi un pati a la part de llevant on antigament hi havia plantat un lledoner, incorporat a la propietat per Pere Caçador, amb la imposició d'un cens de 1.255 lliures anuals i una entrada de 4.000.AHPB, notari Francesc Joan Elias i Bosch, manual 1.123/20, f. 463-469, 09-09-1797. Tot seguit, el nou propietari va demanar permís per a fer-hi reformes, i l'any següent, va proposar a l'Ajuntament la cessió d'una part del pati del Lledoner com a plaça, i edificar-hi a la resta.

Entre 1818 i 1819, Josep Civil, procurador dels creditors de Francesc Sunyol, va presentar el projecte d'un nou edifici al pati del Lledoner, el qual va ser rectificat a instàncies del dictamen de l'arquitecte Pere Serra i Bosch. A la mateixa època, es van suprimir les escales que salvaven el desnivell final entre la baixada de Caçador i el carrer de Basea, anivellant la placeta de la reina Isabel, batejada en memòria de Maria Isabel de Bragança. Als anys 1830, la finca va sortir a subhasta pública i seria adquirida pel comerciant Valeri Suari (†1847). La seva filla Hilària Suari i Folch (†1921) es va casar amb Ignasi Romanyà i Puiggrós, i el 1913, el rei Alfons XII va concedir el títol de baró de Romanyà al seu fill Francesc de Paula Romanyà i Suari.

El 1935, l'Ajuntament de Barcelona va expropiar la finca a Mercè Romanyà i Suari amb motiu del projecte de perllongació del carrer del Bisbe Caçador fins al de les Muralles Romanes (actualment del Sotstinent Navarro), aprovat el 1934. A la dècada del 1960 s'hi va instal·lar l'Arxiu Municipal Administratiu, actual Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. El 1994, l'edifici fou enderrocat per a construir-hi unes noves dependències, i a l'excavació arqueològica del solar s'hi va trobar les restes d'una domus romana i un complex termal.

miniatura|500px|esquerra|Sector de la muralla romana al carrer de Basea (actualment Sotstinent Navarro) després dels enderrocs per a l'obertura de la Via Laietana (1911) miniatura|esquerra|Quarteró núm. 16 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

Bibliografia

Vegeu també Torre Negra Can Rosés (Gavà) Palau Sessa-Larrard Palau Reial Menor Torre de Santa Llúcia Castell d'Enfesta Casa Mauri (Barcelona) Sinagoga Major de Barcelona Casa Dusai Palau Bru Palau Maldà Can Peixau

Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Caçador Categoria:Edificis del barri Gòtic