nascuda Marie Anne Caroline Quivoron, és una pintora, gravadora i ceramista francesa.

És considerada pel crític d'art Gustave Geffroy com una de les tres «grans dames» de l'impressionisme, amb Berthe Morisot i Mary Cassatt. Retratista sobretot, també va ser pintora de flors, natures mortes, paisatges i escenes d'interiors. També va produir decoracions murals i dissenys per a gerros de ceràmica.

Alumna de Jean Dominique Ingres, aviat es va adonar que el mestre tenia «poca estima per a les dones artistes». Com que dubtava d'elles, només els confiava pintures de flors, fruites, natures mortes, retrats o escenes de gènere. Va acabar deixant el taller d'Ingres. Es va casar amb Félix Bracquemond, que va participar en la primera exposició impressionista de 1874. Ell ja era conegut en els cercles artístics d'avantguarda. Tots dos freqüentaren figures importants de l'impressionisme, com Claude Monet, Edgar Degas, Paul Gauguin o Alfred Sisley. Marie Bracquemond va exposar per primera vegada amb els impressionistes el 1878, amb la sèrie Les muses de l’Art, per la qual va ser elogiada per Monet, Degas i Gauguin. L’any següent va ser convidada a participar a la 4a Exposició Impressionista i va esposar obra seva en les dels anys 1879, 1880 i 1886.

Relegada durant molt de temps a l'ombra del seu marit, va començar a obtenir el reconeixement que mereixia gràcies a diverses exposicions sobre dones pintores celebrades a principis del segle XXI.« Les femmes impressionnistes Berthe Morisot, Mary Cassatt, Eva Gonzalès, Marie Bracquemond », exposition à la Kunsthalle de Francfort-sur-le-Main du au (sur prnewswire.co.uk.

Félix Bracquemond és en part responsable de la decisió de Marie de deixar de pintar el 1890, ja que desaprovava les obres de Marie i la desanimà de pintar. Com que no gaudia de la mateixa llibertat que dues altres fundadores de l'impressionisme, la francesa Berthe Morisot i l'americana Mary Cassatt, certament no va ser capaç d'expressar l'abast del seu talent. El 2008, una exposició a la Schirn Kunstalle Frankfurt va mostrar més de 40 de les seves obres en el que constitueix sens dubte la reunió més significativa de la seva obra des del 1919.

miniatura|321x321px|El pintor i la model (o Estudi del natural), 1880

Biografia Els inicis miniatura|319x319px|Félix Bracquemond, A la terrassa de la Vil·la Brancas (1876), aiguafort. Marie Bracquemond a la dreta, la seva germanastra a l'esquerra. Aquest artista, a qui Philippe Burty defineix com la més intel·ligent dels alumnes d'Ingres, va rebre classes de dibuix i es va casar amb Félix Bracquemond, a qui havia conegut al Museu del Louvre el 1867. Va debutar al Saló de 1857, signant les seves primeres obres amb el nom de Pasquiou-Quivoron i va participar regularment als Salons des del 1864. A l'Exposició Universal de 1878, Marie Bracquemond va presentar un gran panell de rajoles ceràmiques (d'aproximadament 3 × 7, no localitzat) sobre el tema de les Muses de les Arts i les Lletres fet per al fabricant Charles Haviland. Edgar Degas va felicitar Félix Bracquemond en una carta en què li demanava que transmetés la seva admiració a la seva esposa. Marie Bracquemond va participar així el 1879 a la quarta exposició del grup impressionista, on va presentar un plat de ceràmica i els cartons preparatoris que es van utilitzar per fer el panell de terrissa Haviland. També va produir gravats de qualitat i en va exposar cinc a la segona exposició de la Societat de Pintors-Gravadors Francesos a la galeria Durand-Ruel el 1890.

Amb els impressionistes miniatura|Marie Bracquemond, A la terrassa de Sèvres (1880), Ginebra, Petit Palais.|325x325px Inicialment influenciada per Ingres, sobretot en el retrat que va fer del seu fill el 1878, Portrait de Pierre Bracquemond enfant (1878), lot , sur artus-encheres.com. Marie Bracquemond es va allunyar d'aquest mestre, el mètode d'ensenyament del qual la repel·lia. El seu estil es va personalitzar més amb colors clars i variacions en tons de blanc amb el seu Retrat de dona presentat a la cinquena exposició impressionista. La seva germanastra Louise va ser la seva model preferida, però per a diversos retrats, les models romanen desconegudes i les seves atribucions infundades, com en el cas de l'artista pintora al cavallet, de vegades descrit com a Autoretrat.

A la vuitena i última exposició impressionista de 1886 va enviar Retrat d'un jove (Pierre Bracquemond dibuixant un ram de flors), Retrat de Félix Bracquemond, Els jugadors de backgammon i aquarel·les: El recol·lector de pomes, El jardí i Noies joves.

Amiga íntima d'Édouard Manet, a qui va fer companyia en els seus darrers dies, va reproduir el seu estil en algunes de les seves natures mortes (Les Crevettes, 1887) o vistes de jardins (L'Allée). Admirava Claude Monet i també era molt propera a la parella Sisley, que es diu que van servir de models per a la pintura En bateau (1880). Pel que fa a la pintura titulada Sous la lampe, en realitat és un autoretrat de Marie i el seu marit. miniatura|319x319px|Paisatge d'arbres El 1890, la seva carrera pública va ser interrompuda pel seu marit, que s'oposava a l'impressionisme, i se sentia avergonyit per la seva llibertat creativa. La preferència d'ell pel realisme va fer que Bracquemond s'hagués d'enfrontar no només als academicistes sino també al seu cònjuge, que l'animava a practicar amb el gravat. Malgrat això, va continuar treballant amb els impressionistes, sota la guia de Monet i Renoir. El seu marit li va permetre exposar en algunes exposicions impressionistes, però no la va animar ni va permetre que els seus amics artistes les veiessin a casa seva. Després del desànim que això comportà, la seva obra va caure en un oblit que recentment ha estat qüestionat.

Com que una gran part de les obres de Marie Bracquemond es troben en mans privades, rarament es presenten en exposicions de dones pintores o impressionistes.

Descansa a Sèvres, al cementiri de Bruyères (tomba n. 47), al costat del seu marit.

Obres d'art Les obres de Marie Bracquemond representen el paisatge de Sèvres o els vessants de Bellevue, però també retrats on les variacions de color mostren l'habilitat que aprecià Gustave Geffroy. En el prefaci de l'exposició de Marie Bracquemont a la galeria Bernheim el 1919, reprèn comentaris fets el 1893: «Hi ha una afinitat amb la pintura del segle passat, una continuació de l'art sense imitació en l'addició d'una sensació molt viva de modernitat d'una originalitat ràpida i franca».

Obres en col·leccions públiques França Montpellier, Museu Fabre: Pierre pintant flors, 1887. París: Departament d'Arts Gràfiques del Museu del Louvre: diversos dibuixos. Museu d'Orsay: Tres dones amb paraigües, oli sobre tela; La dama de blanc, oli sobre tela. Petit Palau: El berenar (Retrat de Louise Quivoron), cap al 1880. Rouen, Museu de Belles Arts: Autoretrat, 1870; Retrat de Pierre Bracquemond de nen, 1878. Suïssa Ginebra, Petit Palais: A la terrassa de Sèvres, 1880; Gerro, entre 1872 i 1881, terracota vidriada.

Homenatge Hi ha carrers que porten el seu nom al districte de Château-Malo de Saint-Malo i a Thouaré-sur-Loire.

Una exposició de 2008 a San Francisco, «Women Impressionists: Berthe Morisot, Mary Cassatt, Eva Gonzalès, Marie Bracquemond», exposà una quarantena d'obres seves, al costat de tres altres grans pintores impressionistes, i reivindicava la importància i el relleu de la seva pintura.

Exposicions i llegat Una exposició de 2008 a San Francisco, «Women Impressionists: Berthe Morisot, Mary Cassatt, Eva Gonzalès, Marie Bracquemond», exposà una quarantena d'obres seves, al costat de tres altres grans pintores impressionistes, i reivindicà la importància i el relleu de la seva pintura.

Hi ha carrers que porten el seu nom al districte de Château-Malo de Saint-Malo i a Thouaré-sur-Loire.

Referències

Enllaços externs Obra de Marie Bracquemond al Museu d'Orsay Marie Bracquemond Pictures Overview

Categoria:Pintors francesos de l'Impressionisme Categoria:Ceramistes europeus Categoria:Gravadors francesos Categoria:Morts a Sèvres Categoria:Artistes bretons Categoria:Persones de Finisterre Categoria:Retratistes francesos Categoria:Pintors francesos morts al segle XX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XX Categoria:Pintors francesos nascuts al segle XIX