L'Arc de Germànic és un arc de l'Antiga Roma erigit a Saintes (Mediolanum Santonum) l'any 18 o 19 per a l'emperador Tiberi, el seu fill Drus el Jove i el seu nebot i fill adoptiu Germànic Cèsar. Ha estat classificat com a monument històric per decret de 5 de juliol de 1905.

Història L'Arc de Germànic es degué construir l'any 18 o 19. Està dedicat a l'emperador Tiberi, al seu fill Drus i al seu nebot i fill adoptiu Germànic. No és un arc de triomf, sinó que era un arc o "porta" d'accés a la ciutat i estava ubicat damunt un pont del riu Charenta. El va finançar un ciutadà ric i il·lustre de Saintes, Gai Juli Ruf.

És un arc viari de dues travessiesMena de porta d'entrada de la vila romana. per deixar el pas en cada sentit, construït a l'arribada de la via romana Lió - Saintes (Lugdunum - Mediolanum Santonum), al nivell del pont romà sobre el Charenta.

El van restaurar el 1666 i, després, a proposta de Prosper Mérimée el 1843, fou desmuntat i traslladat vint-i-vuit metres del seu emplaçament per obres als molls del Charanta. L'arc fou restaurat altra volta el 1851.

Dedicació i datació |miniatura|L'Arc de Germànic (Saintes) La dedicatòria = Inscriptions Latines des Trois Gaules, 148. de l'àtic està molt danyada en la part en què s'anomena l'emperador Tiberi i el seu fill Drus. La dedicatòria al seu nebot i fill adoptiu Germànic, millor conservada, permet datar l'arc de l'any 18 o 19: i donar al monument el seu nom habitual.

En llatí:GERMANICO [caesa]R[i] TI(beri) AVG(usti) F(ilio) DIVI AVGVSTI NEP(oti) DIVI IVLI PRONEP(oti) AVGVRI FLAM(ini) AVGVST(ali) CO(n)S(uli) II IMP(eratori) II TI(berio) CAESAR[i divi aug(usti) f(ilio) divi iuli nep(oti) aug(usto)] PONTIF(ici) MAX{s}(imo) [co(n)s(uli) III] IMP(eratori) VIII [tri]B(unicia) POT(estate) [XXI] DR[us]O CAESARI [ti(beri) aug(usti)] F(ilio) [divi augusti] NEP(oti) DIVI IVLI [pronep(oti) co(n)s(uli)] PONTIFICI AVGVRITraducció:Davall de la dedicatòria, la inscripció de l'entaulament revela el nom del donant, C. Iulius Rufus, així com la seua ascendència. Es repeteix en cada costat de l'arc.

En llatí:C(aius) IVLIVS C(ai) IVLI CATVANEVNI F(ilius) RVFVS [c(ai) iul(i) agedomopatis nepos epotsorovidi pronep(os) volt(inia)] SACERDOS ROMAE ET AVGVSTI AD ARAM [quae est ad confluentem praefectus fabrum d(e) s(ua) p(ecunia) f(ecit)] C(aius) IVLI[us] C(ai) IVLI C[a]TVANEVNI F(ilius) RVFVS C(ai) IVLII AGEDOMO[patis] NEPOS EPOTSOROVIDI PRON(epos) V[olt(inia)] [sacerdos Romae et Au]GVSTI [ad a]RAM QV[a]E EST AD CONFLVENT[em praefectus fab]RV[m] D(e) [s(ua) P(ecunia) F(ecit)]Traducció: "Gai Juli Ruf, fill de Gai Juli Catuaneuniu, net de Gai Juli Agedomopas, besnet d'Epotsovirid(i), inscrit en la tribu Voltínia, sacerdot de Roma i d'August a l'altar que hi ha al Confluent, prefecte dels treballadors, va fer aquest arc al seu càrrec."L. Maurin, Inscriptions latines d'Aquitaine (ILA) Santons, Bordeaux, 1994, 7. miniatura|302x302px|L'Arc de Germànic i el Charente a Saintes Les dificultats per establir el text, que està molt malmés, han fet que durant molt de temps es llegís Otuaneunius com el nom del pare de Rufus i Gedemus com el del seu avi. = Inscriptions Latines des Trois Gaules, 148.

Aquests noms es poden entendre en gal així: Catu- (lluita) i Aneunos (inspirat?) i Agedomopatis (maneres / rostre infantil).Vegeu Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, Errance, 2008.

L'afirmació d'aquesta genealogia testimonia la consciència aristocràtica de Ruf i les arrels de la seua família al capdavant de la ciutat de Santons. Juli Gedem fou el primer membre de la família a rebre la ciutadania romana, gràcies a Juli Cèsar, potser durant les guerres gàl·liques o poc després. Ruf és el primer membre del llinatge que adopta un nom completament romà i no conserva pas un sobrenom d'origen celta: observem així la romanització progressiva i escollida d'aquests gals notables.

Ruf, un notable ciutadà gal i romà de tercera generació, també és conegut com a sacerdot de Roma i d'August per la seua dedicatòria de l'antic Amfiteatre de Lugdúnum (Lió), anomenat aquí "Confluent". A Lugdúnum, de fet, hi havia l'altar dels tres Gals, anomenat "Altar del Confluent", erigit per Drus l'any 12 abans de la nostra era, en què els representants de les ciutats dels "tres Gals" es reunien una vegada a l'any.

Notes

Referències

Categoria:Saintes Categoria:Edificis romans Categoria:Arcs de triomf