La casa Gil Grau és un edifici situat al passeig de Colom, 1 i la plaça de Correus (abans d'Antonio López), 5 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història miniatura|esquerra|Quarteró núm. 6 de Garriga i Roca (c. 1860)

Entre 1773 i 1774, el corredor reial de canvis Gil Grau i Ribó va reunir la propietat de dues cases a la plaça dels Encants o de la font de l'Àngel,AHPB, notari Josep Francesc Claramunt i Cardeñas, 28 i 29.11-1773, 04-04-1774. i el 1782 va fer-les reconstruir de nova planta. La façana va ser decorada pel pintor Antoni Casanovas i Torrents amb motiu dels festejos celebrats del 8 al 10 de desembre del 1783 a Barcelona pel naixement dels infants i la pau amb Anglaterra.

La propietat va ser heretada pel seu fill Magí de Grau i Pujadas, doctor en drets i relator de la Reial Audiència de Catalunya, i el 1818 va sortir a subhasta pública a instància del Tribunal de Comerç del Consolat de Mar. Aleshores va ser adquirida per 45.000 lliures pel comerciant de Vilanova i la Geltrú Josep Inglada i MarquèsAHPB, notari Joan Plana i Mauran, manual 1.208/6, f. 339-348, 12-09-1818. (†1855), que el 1819 va demanar permís per a posar-hi una tribuna, i novament el 1833, per a construir una canonada de subministrament d'aigua de Montcada.

Al , hi hagué durant molts anys les oficines del fabricant de fibrociment Uralita SA.

Descripció Consta de planta baixa, entresol, pis principal i tres pisos. En total, hi ha vuit fileres verticals d'obertures, quatre per façana. Els portals són adovellats i d'arc rebaixat. A l'entresol, els balcons són de menors dimensions i tenen una llosana reduïda a la mínima expressió, però presenten com a tancament una barana de ferro forjat amb motius vegetals, que es repeteixen als pisos superiors. Al principal, cada balcó és individual menys els dos que estan més propers a la cantonada, que comparteixen una barana correguda que es corba adaptant-se al xamfrà. La mateixa circumstància es repeteix al primer pis però amb una llosana menys prominent. La volada d'aquestes disminueix amb l'alçada, i a l'últim pis els balcons han estat substituïts per finestres.

La façana presenta un parament de pedra carreuada, la qual està travessada per franges verticals. Una d'elles, situada a la cantonada, coincideix un motiu escultòric d'un rostre masculí que ornamenta l'extrem de la cornisa. Just damunt la llinda dels balcons dels pisos principal, primer i segon es disposen uns esgrafiats de gust rococó amb volutes, refets als anys 1940. Actuant com a eix de divisió entre dos grups de balcons, es troben uns plafons verticals esgrafiats, que s'interrompen a l'alçada de l'últim pis. Aquest incorpora uns plafons de menors dimensions i, a més, altres esgrafiats que emmarquen les finestres. El coronament té una cornisa plana.

Referències

Vegeu també

Casa de Cervantes (Barcelona) Casa Francesc Serrallach Recinte de Torribera Jardins de la Torre Melina

Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Edificis amb esgrafiats de Barcelona Categoria:Passeig de Colom