Laura Lombardo Radice (Fiume, 21 setembre 1913 - Roma, 23 Març 2003) Va ser una pedagoga, partisana i política italiana.
Biografia Nascuda a la ciutat istriana de Fiume (actual Rijeka), va ser la segona filla dels pedagogs Giuseppe Lombardo Radice i Gemma Harasim. La seva germana gran, Giuseppina (1911) també va ser també professora i el germà petit, Lucio Lombardo Radice, pedagòg, matemàtic i polític. A finals dels anys 30, juntament amb el seu germà, units pel sentiment antifeixista, va aglutinar un grup de joves intel·lectuals romans d'ideologia marxista. Entre ells hi havia Aldo Natoli, Paolo Bufalini, Mirella De Carolis, Giaime, Luigi Pintor i Mischa Kamenetzky. Tot just acabada carrera, exercint de mestra a Chieti, es va afiliar clandestinament al Partit Comunista.
Durant la Segona Guerra Mundial, després de l'Armistici entre Itàlia i les forces aliades, va participar en la Resistència italiana on va conèixer Pietro Ingrao.
Dins de la Resistència, va dur a terme, el que més tard va anomenar "una funció de legalitat, contra la il·legalitat imperant": no va participar en accions armades, sinó en accions de desobediència civil, boicots, vagues, premsa clandestina i assistència als presoners fugitius, soldats desbandats i jueus perseguits. La partisana Lucia Ottobrini, que més tard es va unir als Grups d'Acció Patriòtica(GAP), va declarar que va ser Lombardo qui li va donar les primeres directrius, encarregant-li la recollida de medicaments, roba i aliments per als presos polítics. Laura Lombardo, davant de la mancança de aliments, juntament amb els altres líders del Partit Comunista clandestí ( Adele Bei, Marcella Lapiccirella, Egle Gualdi, etc.), va planificar i organitzar, utilitzant el boca-orella, l'assalt de grups de dones romanes a les fleques, per aconseguir una mica de pa o farina.
El matí del 3 de març de 1944, Laura Lombardo Radice, juntament amb Adele Maria Jemolo (nòvia del seu germà Lucio) Carla Capponi, Marisa Masu, Lucia Ottobrini i Marcella Lapiccirella, van presenciar l'assassinat de Teresa Gullace, embarassada i mare de 4 fills, a mans d'un soldat nazi. Les tres dones van improvisar espontàniament una protesta silenciosa, instal·lant una capella ardent allà mateix, al carrer, pregant i cobrint el cos de la dona amb rams de flors, cada cop més nombrosos.L'uccisione di Teresa Gullace La protesta va ser tal, que els nazis es van veure obligats a alliberar el vidu Girolamo Gullace. A la tarda, Laura i Pietro Ingrao van escriure el text d'un fulletó sobre l'incident, que es va distribuir àmpliament .
Després de la massacre de les Fosse Ardeatine, els assalts a les fleques van continuar en nombre cada cop més gran: el 9 d'abril, al Flaminio; entre el 20 i el 28 d'abril, a Prati i Trionfale; el 24 d'abril a Tiburtino III; el 28 i el 29 d'abril, a Monte Sacro, Val Melaina i a Via Alessandria; el 3 de maig, de nou a Tiburtino III i l'acció va acabar sagnantment amb l'assassinat de Caterina Martinelli, mare de sis fills, per una barra de pa trobada a la seva bossa. L'atac a la fleca Tesei també va acabar violentament el 7 d'abril de 1944, amb la massacre de deu dones prop del Ponte dell'Industria.
Immediatament després de l'alliberament de Roma, el 24 de juny de 1944, Laura Lombardo Radice es va casar amb Pietro Ingrao, amb qui va tenir cinc fills: Celeste, Bruna, Chiara, Renato i Guido. Va continuar la seva activitat política en el moviment feminista del PCI i la UDI - Unió de Dones a Itàlia . Tanmateix, no va abandonar mai l'ensenyament, que va exercir fins als setanta anys, participant també en el moviment de protesta juvenil els anys posteriors al 1968. En jubilar-se, va ser voluntària a la presó de Rebibbia i va fundar l'associació "Ora d'aria" (Hora de l'Aire) per ajudar els presos. Quan el PCI es va dissoldre, no es va unir a la nova formació Partit Democràtic (Itàlia).
La història de la seva vida va ser reconstruïda per la seva filla Chiara Ingrao, a través de cartes, poemes, articles i notes, al llibre: Soltanto una vita.
Premis L'Ajuntament de Roma va dedicar un tram del camí ciclista/per a vianants que va, des del Ponte Milvio fins al Castel Giubileo, a Laura Lombardo Radice i les heroïnes de la resistència romana.
Referències
Bibliografia Guido Gerosa, Els companys, Rizzoli, Milà, 1979. Adele Maria Jemolo Lombardo Radice, Visca la tortuga: una col·lecció d'escrits entre 1939 i 1970, Borla, Roma, 1980. Laura Lombardo Radice, Chiara Ingrao, Only One Life, Baldini Castoldi Dalai, 2005.
Entrades relacionades Resistència romana Dones a la Resistència Categoria:Morts a Roma Categoria:Morts el 2003 Categoria:Pedagogs italians Categoria:Resistència italiana Categoria:Pacifistes italians Categoria:Comunistes italians Categoria:Antifeixistes italians Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Persones de Rijeka Categoria:Polítics croats Categoria:Polítics italians morts al segle XXI Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1913