Motí contra els soldats de les galeres d'Espanya (any 1629) (El dia 19 d'octubre de 1629 hi va haver a Barcelona, vora la mar, una disputa entre gent del port i alguns soldats de les galeres d'Espanya. D'aquí vingueren successos greus.

Els fets Al migdia, entre dotze i una,De molts successos que han succeït dins Barcelona i molts altres llocs de Catalunya dignes de memòria. quan uns forasters es disposaven a anar en una barca a un navili de Liorna ancorat al moll, navili amb el qual havien de marxar a aquella ciutat italiana dins alguns dies, uns soldats espanyols pretengueren que la barca els dugués a la galera sense pagar, cosa a la qual no accediren els barquers.

El Dietari municipal diu que Un tret de mosquet dels soldats matà Joan Pau Marés, mariner i guàrdia del port, que estant assegut al dret del peix volgué treure el cap al portal del Mar per veure què passava. Aquesta mort causà indignació. La campana de Santa Maria de la Mar començà a tocar sometent. En aquella hora i havia pocs barcelonins a la marina; però aviat n'hi acudiren molts;diu el Dietari. Els de les galeres envestiren a mosquetades la Porta de Mar i els qui la guardaven, però van haver de retirar-se. Hom començà a cridar "Visca la terra" i la multitud entrà dins el recinte de la muralla.

La gent del poble, al crit de "Visca la Pàtria", dugué a l'aire els consellers que havien comparegut al lloc del tumult. Els consellers cridaren al baluard de Mig-jorn molts cavallers, ciutadans i capitans de companyies per tal que els aconsellessin, i determinaren que tot seguit es posessin dues o tres companyies en els baluards i en el portal de Mar i s'hi tingués cap de guàrdia, com així es féu.

Enmig de la confusió que va produir-se, els consellers publicaren un ban manant que, sota pena de la vida, tothom acudís a la marina amb armes.

S'aplegaren diverses companyies armades -sastres, fusters, cordoners i seders- que ocuparen els baluards. També fou ocupada la muralla, i amb crits constants, segons Parets, la multitud obligà els consellers a donar l'ordre que l'artilleria canonegés les galeres espanyoles. Els amotinats, des del baluard de Sant Ramon o del Vi, disparaven contra aquelles. Diu Parets que els consellers no eren amos del que succeïa i que volien persuadir els artillers que no tiressin dret, però que la gent, excitada com estava, no ho permetia. El poble havia desbordat les autoritats.

Absent el virrei, Miguel de los Santos de San Pedro, que era a Perpinyà, acudí al lloc del tumult el governador de Catalunya, Aleix de Marimon-Jafre, el qual anà corrent cap a la muralla, i intentà debades assossegar els ànims. En arribar al baluard anomenat del Vi, trobà l'artiller S. Gilbert, que tirava, i li manà que parés; veient que no era obeït posà mà a l'espasa, però la gent s'agombolà i el governador hagué de retirar-se.

A les cinc hores de la tarda, el governador anà a veure els consellers, que eren al baluard de Mig-jorn, a fi de trobar la manera que poguessin entrar al moll les galeres, puix que restant a fora corrien el perill que una borrasca les fes naufragar. Els consellers aplegaren el Consell de Cent, i es va resoldre que entresin les galeres aquella mateixa nit.Dietari de l'antic Consell barceloní. Tom X. Pàg. 428 i 429

Conflicte apaivagat Apaivagat ja el conflicte, els baluards i les muralles van seguir ocupats per gent armada. L'endemà fou posada al Portal del Mar la companyia de Joan d'Erill, amb l'ordre que no deixes entrar gent de les galeres, ja que els ànims estaven encara exaltats. aquell mateix dia, segons Parets, van treure de les galeres tretze o catorze morts, entre ells un sergent major, i moltíssims ferits, que van ésser duts a l'hospital. El Dietari municipal diu que el foc de l'artilleria causà a les galeres tres o quatre morts.Dietari de l'antic Consell barceloní. Tom X. Pàg. 428

Els soldats feren presoner un mariner del capità Torres, Jacques de la barca, que dugueren a una de les galeres, i la llibertat del qual fou reclamada pels consellers.Antoni de Bofarull i BrocàHistoria crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña Tom VII. Pàg. 378

L'actitud violenta que prengué el poble amb motiu d'aquell avalot, desplagué i alarmà els homes que governaven a Casa la Ciutat. El dia 28 d'octubre es celebrà prohomenia de molts cavallers i ciutadans i alguns capitans "per rahó y occasió de voler fer alguns redressos així en los baluarts com en lo Portal de Mar de la present ciutat, per causa que altra vegada arribant galeres en lo moll de sta ciutat cercant avalot ab los de la terra, lo populatxo no se ensenyoresca de dits baluarts...".Dietari de l'antic Consell barceloní. Tom X. Pàg. 431

El virrei, de Perpinyà estant, mostrà un gran interès pel succeït. Trameté ací Ramon de Calders i de Ferran, regent de la Tresoreria reial, a fi que digués als consellers que aquell havia tingut un gran sentiment per l'avalot de les galeres i que desitjava que un cas tant greu fos esbrinat "per poder castigar los culpats com era de rahó, y la ciutat fos reintegrada en sa reputació". A aquest fi demanava el concurs dels consellers. El conseller en cap va contestar-li que la ciutat faria el seu deure.Dietari de l'antic Consell barceloní. Tom X. Pàg. 431 i 432.

Calmada l'agitació popular i arribat el virrei a Barcelona, s'inicià una repressió. Van ´ésser presos els trompetes i nuncis que publicaren els bans, els artillers que havien fet foc, el cap de guaita de la ciutat i molts dels qui més s'havien manifestat en els baluards el dia del tumult. Alguns dels inculpats, entre ells l'artiller Gilbert, van poder fugir. Els consellers d'aquell any, als quals s'obrí procés, van absentar-se en acabar el temps dels seus oficis. Al capdevall només van ésser punits dos artillers, condemnats a galeres.Narcís Feliu de la Penya i Farell: Anales de Cataluña. Tom III. Pàg. 247. El dia 10 d'abril de 1624 ja hi va haver a Barcelona un tumult semblant, promogut per uns mallorquins que formaven la tripulació d'unes galeres genoveses (Antoni de Bofarull: Antoni de Bofarull i Brocà: Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña Tom VII. Pàg. 363 i 364)

Referències

Bibliografia Miquel Parets i Alaver: Dietari de l'antic Consell barceloní. Antoni de Bofarull i Brocà: Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña) Narcís Feliu de la Penya i Farell: Anales de Cataluña.

Categoria:Segle XVII a Catalunya Categoria:Revoltes del segle XVII Categoria:Revoltes a Catalunya