Vicente Ram de Montoro i Montserrat (Aragó, primera meitat del – † c. 1652) fou virrei de Mallorca entre els anys 1646 i 1651 i conseller del Regne d'Aragó. Fou el primer comte de Montoro, títol concedit per Felip IV de Castella en reconeixement als seus serveis militars i polítics.
Biografia i títol nobiliari Pertanyia a una antiga família de la noblesa aragonesa originària de Montoro de Mezquita, a la comarca del Maestrat (Terol), estretament emparentada amb els Ram d'Alcanyís, una de les nissagues més destacades de la regió. El llinatge Ram de Montoro exercí càrrecs militars i administratius al servei de la Corona d'Aragó des de finals del .
El títol de comte de Montoro li fou concedit el 6 de gener de 1647 per Felip IV com a reconeixement pels seus serveis a la monarquia i la seva participació en afers polítics i militars del regne aragonès. El Portal d'Arxius Espanyols (PARES) confirma que Vicente Ram de Montoro fou el primer titular del comtat i en destaca els seus càrrecs com a senyor de Montoro, virrei de Mallorca i conseller d'Aragó.
Segons la genealogia conservada a Montoro de Mezquita, Vicente Ram de Montoro es casà amb la seva cosina Victòria Ram de Montoro i Pérez de Oliván, amb qui tingué almenys una filla, Magdalena Ram de Montoro, que heretà el títol com a II comtessa de Montoro. Magdalena es casà amb Lorenzo Martínez de Marcilla, qui acabaria succeint el seu sogre com a virrei de Mallorca. D'aquest matrimoni en nasqué Melchora Martínez de Marcilla i Ram de Montoro, que contragué noces amb Ramon Despuig i Rocabertí, unió que consolidà el lligam entre el comtat de Montoro i la poderosa casa dels Despuig, futurs comtes de Montenegro i Montoro.
No es coneix la data exacta de la seva mort, però es creu que podria haver tingut lloc cap al 1652.
Virregnat de Mallorca (1646–1651) Vicente Ram de Montoro fou nomenat virrei de Mallorca per Felip IV el 22 de desembre de 1645, amb la missió de substituir el difunt Pérez de Pomar. No arribà a l'illa fins al 15 de setembre de 1646, després d'un llarg trajecte que el dugué primer a Saragossa, on participà a les Corts, i posteriorment a València, on esperà dos mesos el trasllat marítim.
El seu govern s'estengué fins al juliol de 1651. Durant aquest període tingué un paper actiu en la política de consolidació de la Monarquia Hispànica sobre Catalunya, en el context de la guerra dels Segadors, i desenvolupà una tasca de control intern i d'ordre públic a Mallorca.
Va dur a terme diverses mesures per reprimir el bandolerisme que afectava l'illa i, l'any 1646, decretà la prohibició de portar armes a aquells que sortissin de la ciutat cap a zones frontereres. Va impulsar el reclutament d'homes i la continuació de les obres de fortificació i tancament del recinte emmurallat de Palma, alhora que prohibí l'exportació de queviures per garantir l'abastiment intern de la població. En el pla econòmic, intentà que el braç eclesiàstic, tradicionalment exempt d'impostos, contribuís a les despeses comunes del regne, la qual cosa originà tensions amb el clergat.
El 1649, la Juraria de Mallorca demanaren al rei que li fos prorrogat el càrrec per un segon trienni, però l'any següent el mateix Ram de Montoro sol·licità retornar a Aragó, ja que la seva esposa havia heretat un majorat. Felip IV accedí a la seva petició i, en les Corts de Montsó, concedí el virregnat al seu gendre Vicente Ram de Montoro i Martínez de Marcilla, que l'assumí l'estiu de 1651. D'aquesta manera, la família Montoro governà Mallorca de manera continuada durant onze anys, entre 1646 i 1657.
Conseller d'Aragó Un cop cessà com a virrei, Vicente Ram de Montoro fou nomenat, a l'octubre de 1651, conseller de capa i espasa del Consell d'Aragó, en substitució del difunt comte de Sástago. Aquesta plaça representava el Regne d'Aragó dins el màxim òrgan consultiu de la Corona per als assumptes dels territoris aragonesos.
Referències
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Militars aragonesos Categoria:Nobles aragonesos Categoria:Nascuts al segle XVII Categoria:Morts al segle XVII