Jeroni Agustín (Aragó, – ) fou un militar aragonès, cavaller de l'orde de Calatrava i virrei de Mallorca entre 1622 i 1628.
Carrera militar Fill d'una nissaga vinculada al govern de la Corona d'Aragó, serví la Monarquia Hispánica durant més de tres dècades com a capità d'infanteria, capità d'arcabussers i sergent major; féu campanyes a Flandes, participà en l'expulsió dels moriscos i en operacions a Tunis i La Mamora.
Govern de Mallorca Nomenat virrei el 9 de desembre de 1621 (mort el seu predecessor Francesc Joan de Torres), fou traslladat per mar i desembarcà a Palma el 12 de juliol de 1622; abans, l'interinatge recaigué en el procurador reial Pere Ramon Safortesa. En arribar jurà privilegis i franqueses del Regne i rebé el jurament dels súbdits; també confirmà els privilegis d'Eivissa.
El seu govern fou tens. El 15 de juliol de 1623 la Juraria de Mallorca elevà una queixa formal contra els reclutaments per a la guerra—«deixaven buits els camps»—i que, per intentar fer-lo fora, s'invocà una pragmàtica de Pere el Cerimoniós que excloïa els aragonesos del govern mallorquí. La conflictivitat entre els bàndols fou constant: entre Brondos i Cotoners (prengué partit pels primers i els altres patiren represàlies, amb cases enderrocades i penes de presó a l'Almudaina) i entre els bàndols de Canamunt i Canavall.
Davant la violència, la Corona restringí les reunions de cavallers a grups molt petits; el 1623 fou excomunicat per la detenció d'un alguatzil inquisitorial—en fou absolt en alliberar-lo. Malgrat les crítiques el 1625 se li prorrogà el mandat. El 21 de maig de 1628 deixà el càrrec per passar al Milanesat com a mestre de camp, amb el comandament del terç de Lombardia (vacant per la mort de Luis de Córdova). L'interinatge a Mallorca recaigué en el bisbe Baltasar de Borja i de Velasco fins a l'arribada del nou virrei José de Monphaon (1629).
Referències
Categoria:Virreis de Mallorca Categoria:Militars aragonesos Categoria:Cavallers de l'orde de Calatrava Categoria:Nascuts al segle XVI Categoria:Morts al segle XVII