Na Camel·la (i oficialment passeig d'Antoni Maura) és un carrer de la ciutat de Manacor, traçat a principis del segle XX. És considerat el primer intent d'urbanització ordenada de la ciutat i constitueix un dels seus espais més representatius. La seua estètica homogènia es deu a les edificacions de caràcter popular amb una forta influència modernista i eclèctica. Tot i així, alguns immobles moderns i els aparcaments subterranis de l'extrem inicial en perjudiquen parcialment la fisonomia.
El passeig consta d'una plataforma central elevada destinada als vianants, amb vies de circulació rodada a cada costat. Amb una longitud d'uns 550 metres, enllaça la plaça de na Camel·la, on hi ha una font datada del 1920, amb la plaça de Madrid. A banda i banda hi creix una taringa de lledoners, acompanyats de columnes coronades cadascuna per una hídria de fang decorativa. El passeig culmina amb un obelisc dedicat a mossèn Antoni Maria Alcover.
Entre els seus edificis notables, hi destaca l'escola de sa Graduada, un exemple representatiu de regionalisme arquitectònic amb influència italianitzant. Actualment, és un espai catalogat i protegit.
Etimologia Existeixen diverses teories sobre l'origen del topònim na Camel·la, però una de les més conegudes és la que proposa l'historiador Sebastià Sansó Barceló. Segons aquesta hipòtesi, el nom vendria del malnom Camell que, segons el Diccionari català-valencià-balear, s'aplica a una persona que té les cames llargues.
L'any 1578 ja consta documentat un Francesc Ballester Camell com a propietari, entre altres béns, d'una sínia que es trobava situada a l'inici del que avui és el passeig. Durant el segle XVII apareixen en la documentació els topònims el cantó de la sínia d'en Ballester, sínia d'en Camello, Sénia den Camella i finca llamada na Camella. Finalment, cap a finals del segle XIX, el nom na Camella fou substituït per les formes na Cametla o na Camel·la.
Per tant, segons aquesta teoria, na Camel·la derivaria de na Camella, que al seu torn provendria de la denominació popular de la sínia del Camell, que era un malnom de la família Ballester de Manacor.
Història Urbanització Al segle XIX, na Camel·la era una finca situada entre les barriades del Barracar i del carrer d'Artà. Després d'un primer intent d'urbanització el 1878, l'Ajuntament n'adquirí una porció propietat de Joan Sureda, Marquès de Vivot, el 1900.
Amb l'arribada dels corrents modernistes, prengué força la voluntat d'ordenar el creixement del poble mitjançant creació d'espais públics i la definició de les mesures del carrer. El 1909 s'aprovà la normativa urbanitzadora amb criteris estètics classicistes, centrades principalment en les balconades, les faixes i les cornisses. Després d'instal·lar-hi setze columnes amb hídries i vint-i-quatre seients de granet, el passeig s'inaugurà el 20 de setembre de 1920 amb el nom d'Antoni Maura.
El 1927 s'hi fundà la Fábrica de Artículos de Celuloide Casa Thermoz, tot i que popularment fou coneguda com ses Pintes. Aquest edifici singurlar, amb una coberta a dues aigües i grans pendents, aportà personalitat pròpia al passeig. Poc després, durant la Segona República, el 1931, s'hi construí l'escola de sa Graduada, organitzada entorn d'un pati columnat, i esdevingué una de les referències més emblemàtiques. Finalment, el 1963 s'aixecà un obelisc dedicat al fill il·lustre de la ciutat, mossèn Antoni Maria Alcoevr, dissenyat per l'arquitecte municipal Josep Olesa, ubicat a l'inici de na Camel·la.
Canvi de fisonomia L'any 2002, però, el passeig fou objecte d'una gran remodelació. S'elevà la plataforma central, s'hi afegiren diferents accessos i s'hi instal·laren 175 aparcaments subterranis. El canvi més polèmic fou la tala de més de vuitanta mèlies i la seua substitució per lledoners. El batle Miquel Riera (ALM-UM) afirmà que els arbres estaven malalts, tot i que alguns ho desmentiren. La forta controvèrsia acabà causant la ruptura de l'equip de govern amb el PSM i AIPC.
Amb el temps, na Camel·la perdé bona part de la seua fisonomia original. El 1994 s'esbucà la fàbrica de ses Pintes, el 1999 es retirà l'obelisc per fer lloc als nous aparcaments i proliferaren els pisos moderns de fins a tres altures. El 30 de maig del 2015, però, s'inaugurà un nou monument commemoratiu, ubicat aquesta vegada a l'extrem final del passeig i reconstruït amb peces conservades de l'antic. Finalment, el 2016, el nou Pla General urbanístic de Manacor establí per primera vegada la protecció de l'entorn del passeig.
Referències
Categoria:Geografia de Manacor