Adele Maria Jemolo (Bologna, 21 de maig 1926 – Roma, 19 juny de 1970) va ser una partisana, professora d'universitat, investigadora viròloga i política italiana, a la qual, pels seus mèrits, l'estat d'Israel, va atorgar, juntament amb els seus pares, el títol de «Justos entre les Nacions».
Biografia Filla de l'historiador i jurista catòlic Arturo Carlo Jemolo i de l'escriptora i mestra Adele Morghen, tenia dos germans, Guglielmo Luigi i Viviana. Va estudiar a l'institut clàssic romà Terenzio Mamiani, on va fer una gran amistat amb Marisa Musu. Des de molt joves van tenir una ideologia antifeixista, i es van voler integrar al clandestí Partit Comunista Italià, però van ser rebutjades per la seva poca edat. El 1942, van aconseguir passar amb èxit l'examen final dels estudis secundaris, saltant-se un any d'institut, per tal de poder matricular-se a la Universitat.
Aquell mateix any, Jemolo va conèixer l'amic del seu pare, Lucio Lombardo Radice, un matemàtic comunista, acabat de sortir de la presó i, malgrat que ell fos deu anys més gran, va néixer entre ells un vincle que va durar fins a la mort d'ella, el 1970. Jemolo i Masu van ser admeses a la xarxa clandestina del Partit Comunista. Després de la caiguda de Mussolini, el 1943, mentre Marisa Musu va entrar als Grups d'Acció Patriòtica (GAP) romans i participava en accions armades, com ara l'atac a la Via Rasella, Jemolo va formar un «petit comitè» amb Adele Bei Ciufoli, les germanes Ribet, Giuliana Nenni, Maria Fermi, Linda Puccini, etc. i es van dedicar a organitzar manifestacions, ajudar els presoners fugats, els jueus, els desbandats, a distribuir premsa i enganxar cartells.
El matí del 3 de març de 1944, juntament amb Laura Lombardo Radice, la seva cunyada, Marcella Lapiccirella i Carla Capponi, Jemolo va presenciar l'assassinat de Teresa Gullace, embarassada i metrallada per un soldat nazi quan intentava impedir l'arrest del seu marit. Les dones presents, van improvisar espontàniament una protesta silenciosa, instal·lant una capella ardent allà mateix, al carrer, pregant i cobrint el cos de la dona amb rams de flors cada cop més nombrosos. La protesta va ser tal que els nazis es van veure obligats a alliberar el vidu Girolamo Gullace.
Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Jemolo es va llicenciar en medicina a la Universitat de Roma La Sapienza. El 1946 es va casar amb Lucio Lombardo Radice i van tenir tres fills: Daniele, Marco i Giovanni. Durant els anys de la postguerra Adele Jemolo va participar activament en política dins del grup de l'Esquerra Cristiana, sorgit del PCI. Va treballar de professora i investigadora en virologia a la Universitat de Roma La Sapienza.
Reconeixements L'Ajuntament de Roma va dedicar-li un tram del camí per a ciclistes i vianants que va del Ponte Milvio al Castel Giubileo.
El 1968, el seu nom, juntament amb el dels seus pares, va ser inscrit entre els justos entre les nacions a Yad Vashem per haver allotjat a casa seva a Roma una família d'amics jueus de Ferrara, durant l'ocupació nazi.
Referències
Bibliografia Adele Maria Jemolo, El Brusaz de Giovanna Zangrandi, a Nosaltres, dones, 31/7/1955. Guido Gerosa, Els companys, Rizzoli, Milà, 1979. Italo Archetti, Adele Jemolo, Daria Steve-Bocciarelli, Guido Arangio Ruiz, Franco Tangucci, Sobre l'estructura fina dels virus de la grip, a: Archives of virology, vol. 20, A. 1967, n° 1, pàg. 133-136. Adele Maria Jemolo Lombardo Radice, Visca la tortuga: una col·lecció d'escrits entre 1939 i 1970, Borla, Roma, 1980. Laura Lombardo Radice, Chiara Ingrao, Only One Life, Baldini Castoldi Dalai, 2005.
Categoria:Professors de la Universitat La Sapienza Categoria:Alumnes de la Universitat de Roma La Sapienza Categoria:Resistència italiana Categoria:Comunistes italians Categoria:Viròlegs Categoria:Morts a Roma Categoria:Justos entre les Nacions Categoria:Biòlegs de l'Emília-Romanya Categoria:Científics bolonyesos Categoria:Polítics de l'Emília-Romanya Categoria:Nascuts el 1926 Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX