miniatura|"Cervell d'Anthropopithecus troglodytes (ximpanzé) conservat en formol, exposat en un laboratori de neuroanatomia." El Brain Gym (gimnàstica cerebral, en català), és un programa d'una sèrie d'activitats físiques desenvolupat per Paul i Gail Dennison als anys vuitanta. Es basa en la idea que el moviment ajuda a connectar els dos hemisferis cerebrals i a facilitar processos mentals com la memòria, la lectura o la resolució de problemes. A vegades s'utilitza en escoles i entorns educatius per preparar el cos i la ment abans d'aprendre.
Segons aquesta teoria, aquests moviments activen diferents zones del cervell i enforteixen les connexions neuronals, cosa que podria facilitar processos com la lectura, l'escriptura o el càlcul. En el cas de la dislèxia, es pretén millorar la concentració, la percepció visual i la memòria seqüencial; i en la discalcúlia, reforçar la comprensió numèrica i la capacitat d'organitzar la informació. Els estudis més recents mostren que el moviment des de petit ajuda el cervell a crear noves neurones i a fer connexions més fortes entre elles. Això fa que el cervell funcioni millor, millorant la memòria, l'atenció i la capacitat per aprendre coses noves.
Origen El Brain Gym és un sistema creat per Paul E. Dennison i la seva esposa Gail E. Dennison a la dècada de 1980. Paul Dennison, educador i terapeuta especialitzat en aprenentatge va començar la seva recerca a la dècada de 1960 com a director dels Valley Remedial Group Learning Centers a Califòrnia. Allí va observar que molts estudiants amb dificultats d'aprenentatge també presentaven tensions físiques i posturals, així com estrès perceptiu. Aquesta observació el va portar a explorar la relació entre el moviment corporal i les habilitats cognitives, desenvolupant el que es coneix com a Kinesiologia Educativa (Edu-K).
Aquestes observacions el van portar a desenvolupar un sistema de moviments educatius que posteriorment va anomenar Kinesiologia Educativa (Edu-K). El 1986, Paul i la seva esposa Gail Dennison van fundar la Educational Kinesiology Foundation, coneguda actualment com a Brain Gym International.
Paul E. Dennison Paul E. Dennison (1932–2012) va ser un educador i terapeuta nord-americà especialitzat en dificultats d'aprenentatge. Durant la seva carrera, va treballar amb nens amb problemes com dislèxia, falta de concentració o dificultats d'escriptura, i va observar que molts d'ells tenien tensions musculars, problemes de coordinació i dificultats en la percepció motriu. Aquesta connexió entre moviment i aprenentatge el va portar a explorar com els moviments corporals podien afavorir la funció cerebral.
A partir d'aquestes observacions, Dennison va desenvolupar la Kinesiologia Educativa (Edu-K), un sistema que proposava exercicis físics específics per ajudar els estudiants a aprendre millor. Més endavant, juntament amb la seva esposa Gail Dennison, va fundar la Educational Kinesiology Foundation, coneguda com a Brain Gym International, que va popularitzar el Brain Gym a escoles i centres educatius a tot el món. La seva contribució principal va ser combinar educació, moviment i desenvolupament cerebral en un mètode pràctic que encara avui s'utilitza com a eina de suport a l'aprenentatge.
És fiable? Tot i la seva popularitat en entorns educatius, la comunitat científica ha expressat dubtes sobre la seva eficàcia.
Un estudi publicat a Frontiers in Psychology va revisar la prevalença d'idees pseudocientífiques en l'educació i va identificar el Brain Gym com una pràctica que manca de fonament científic sòlid. Aquesta revisió va concloure que, malgrat les seves afirmacions, el Brain Gym no compta amb evidència empírica robusta que doni suport als seus beneficis cognitius.
A més, un article publicat al Journal of the American Academy of Special Education Professionals va qualificar el Brain Gym com una pràctica pseudocientífica, destacant que les seves afirmacions sobre la millora de l'aprenentatge no estan recolzades per estudis científics rigorosos.
Tot i que alguns estudis han suggerit possibles beneficis en situacions específiques, com la millora de la qualitat del son en adults joves amb insomni moderat, aquests resultats no són suficients per establir el Brain Gym com una pràctica eficaç per a la millora cognitiva generalitzada.
Els estudis que demostren que el moviment és fonamental per al desenvolupament del nostre cervell, no diuen que els exercicis de Brain Gym siguin igual d'eficaços. És un cas clàssic de confusió entre evidència general i afirmacions específiques: el fet que caminar, córrer o jugar estimuli el cervell no significa automàticament que un programa de moviments pensats com el Brain Gym sigui efectiu per millorar l'aprenentatge, la lectura o la concentració.
En resum, malgrat la seva adopció en diversos entorns educatius, el Brain Gym no compta amb una base científica sòlida que recolzi les seves afirmacions. Els professionals de l'educació i la salut haurien de ser cautelosos a l'hora d'adoptar aquesta pràctica sense una avaluació crítica de la seva eficàcia. El Brain Gym es pot utilitzar com a complement, no serveix per substituir la medicina i ciència.
Referències
Categoria:Pseudociències