Anna de Pisseleu d'Heilly (1508 – 1580) va ser l'amant principal de Francesc I de França. Es va convertir en l'amant de Francesc després del seu retorn del captiveri el 1526. Anna va enriquir la seva família i amics a través de la seva influència cortesana i després de la mort de Francesc va ser desterrada de la cort i empresonada temporalment al castell del seu marit. Passaria els seus últims anys assegurant la fortuna de la seva família. Anna va morir el 1580.

L'amant del rei Nascuda el 1508,Wellman 2013, p. 170.Wellman 2013, p. 170. Anna era filla de Guillaume de Pisseleu, senyor d'Heilly, un noble de Picardia,Potter 1993, p. 135. i d'Anna Sanguina.La Fayette 1950, p. 50. Va arribar a la cort abans de 1522 i va ser una de les dames d'honor de Maria de LuxemburgPotter 2007, p. 130 i més tard de Lluïsa de Savoia, duquessa d'Angulema, mare de Francesc I.Knecht 1994, p. 249. Francesc va fer d'Anna la seva amant, probablement al seu retorn del seu captiveri a Madrid (1526), i aviat va renunciar a la seva amant de llarga durada, Francesca de Foix, per a ella. Wellman 2013, p. 143-144. miniatura|160px|Esbós d'Anna per François Clouet. miniatura|160px|El seu escut d'armes Anna va ser descrita com a alegre, bonica, enginyosa i culta, "la més bella entre les erudites i la més erudita entre les belles".Wellman 2013, p. 170,172. L'enllaç va rebre cert reconeixement oficial quan Francesc va començar a portar els colors d'Anna. Anna va ser nomenada dama d'honor de la nova reina, Elionor d'Àustria, i més tard es va convertir en institutriu de les dues filles de Francesc.Wellman 2013, p. 172. Va utilitzar la seva influència sobre Francesc per elevar i enriquir la seva família; el seu germà, Adrien sieur d'Heilly, va ser nomenat capità de la legió picard,Potter 1993, p. 136.Potter 1993, p. 136. el seu oncle, Antoine Sanguin, va ser nomenat bisbe d'Orleans el 1533 i cardenal el 1539;Potter 1993, p. 136.Potter 1993, p. 136. els seus altres tres germans van ser nomenats bisbes.Potter 1993, p. 136.Potter 1993, p. 136. El 1534, Francesc la va casar amb Jean IV de Brosse, a qui va crear duc d'Étampes.Knecht 1994, p. 290.

Influència de la cort Amb la caiguda política del duc de Montmorency el 1540, Anna es va convertir en totpoderosa a la cort. Envoltada d'aquells que buscaven el favor reial, va dominar les funcions de la cort.Wellman 2013, p. 174. Els diplomàtics estrangers van aprendre ràpidament que havien de guanyar-se el favor d'Anna perquè els seus plans tinguessin alguna possibilitat de tenir èxit.Wellman 2013, p. 174. En fer-ho, va usurpar la posició de la reina Elionor a la cort.Wellman 2013, p. 174. Anna va il·lustrar més tard la seva influència política fent que l'almirall Chabot fos alliberat i tornat a la cort, casant la seva germana Lluïsa amb el nebot de Chabot en el procés.Potter 2007, p. 135.

Malgrat les seves capacitats, Anna era de naturalesa voluble.Knecht 1982, p. 411 El 1545, va intentar desacreditar l'almirall d'Annebault, tot i que ell li devia el seu ascens.Knecht 1982, p. 411 Quan les seves intrigues van ser desanimades per l'arquebisbe Tournon, Anna va intentar provocar la seva caiguda acusant-se de deshonestedat.Knecht 1982, p. 411

La influència d'Anna, especialment en els darrers anys del regnat de Francesc, va continuar creixent. Com a protestant ferma, va aconsellar Francesc sobre la tolerància envers els hugonots.Crawford 2010, p. 201. A l'octubre de 1546, Anna, juntament amb el cardenal du Bellay, pressionava Francesc perquè trenqués amb Roma.Knecht 1982, p. 407. A causa de la seva influència, Francesc assistia a més reunions del consell i, segons un enviat imperial, Anna era "la veritable presidenta del consell més privat i íntim del rei".Knecht 1982, p. 300

Aprofitant el seu èxit en portar la pau entre Francesc i Carles a Crépy el 1544, Anna va convèncer Francesc que el seu fill, el delfí Enric, i Diana de Poitiers estaven treballant per reinstaurar Montmorency a la cort. Francesc, així instruït, va desterrar Diana de la cort.Wellman 2013, p. 176. En resposta, Enric i els seus partidaris es van retirar al castell d'Anet; pare i fill no es reconciliarien fins al 1545.Wellman 2013, p. 177.

Pèrdua de posició Tot i tenir influència a la cort de Francesc, Anna s'havia fet molts enemics: Enric, la seva amant, Diana de Poitiers, i Anne de Montmorency eren entre ells.Knecht 1982, p. 410. Després de la mort de Francesc el març de 1547, Enric, ara rei, va fer expulsar Anna de la cort i li va confiscar les possessions.Wellman 2013, p. 177. El 1548, Anna s'enfrontava a l'amenaça de ser jutjada per heretgia.Potter 1990, p. 8. Enric va optar per no perseguir això, possiblement per respecte al seu pare.Potter 1990, p. 8. El seu marit la va acusar de robar el seu salari de governador i de deshonrar la seva família, i va fer confinar Anna temporalment al castell de La Hardoinaye.Potter 1990, p. 8.

Anna encara era una dona rica, tenia propietats a París i un capital de 47.615 lliures en rendes.Potter 1990, p. 8. El 1554-55 mantenia els drets de la seva neboda Jossine de Pisseleu a la successió Lenoncourt de la família Guise.Potter 1990, p. 8. El març de 1560, va donar 114.000 lliures a la seva neboda, Diane de Barbançon, pel seu matrimoni amb Jean de Rohan, baró de Frontenay.Potter 1990, p. 6. Anna va donar 30.000 lliures pel primer matrimoni del seu nebot Jean d'Heilly,Potter 1990, p. 10. i va actuar com a intermediaria per al segon matrimoni de Jean, escrivint a la pupila de la dama.Potter 1990, p. 10. Va continuar involucrada en la vida dels seus nebots i nebodes fins als seus últims anys.Potter 1990, p. 10.

Anna va morir el 1580. Wellman 2013, p. 177

Referències

Fonts Crawford, Katherine (2010). La cultura sexual del Renaixement francès. Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-76989-1. Knecht, R.J. (1982). Francis I. Cambridge University Press. ISBN 0-521-24344-0. Knecht, R.J. (1994). Guerrera i mecenes del Renaixement: El regnat de Francesc I. Cambridge University Press. ISBN 0-521-57885-X. La Fayette, Madame de (1950). Magne, Emile (ed.). La Princesse de Clèves (en francès). Librairie E. Droz. ISBN 978-1-77545-492-2. Potter, David (1990). "Matrimoni i crueltat entre la noblesa protestant a la França del segle XVI: Diane de Barbançon i Jean de Rohan, 1561-7". European History Quarterly. Número 20: 1 de gener: 5–38. doi:10.1177/026569149002000101. S2CID 144245625. Potter, David (1993). Guerra i govern a les províncies franceses. Cambridge University Press. ISBN 0-521-43189-1. Potter, David (2007). "Política i faccions a la cort de Francesc I: la duquessa d'Etampes, Montmorency i el delfí Enric". French History. 21, número 2, juny (2). Oxford University Press: 127–146. doi:10.1093/fh/crm005. Wellman, Kathleen (2013). Reines i amants de la França renaixentista. Yale University Press. ISBN 978-0-300-17885-2.

Enllaços externs

Retrat de la duquessa d'Étampes, atribuït a Corneille de Lyon (Museu Metropolità d'Art)

Categoria:Dinastia Valois Categoria:Nascuts el 1508 Categoria:Nobles Categoria:Morts al Somme Categoria:Persones de l'Oise Categoria:Morts el 1580