El sinisactisme (del grec antic συνείσακτος, suneísaktos, "(adjectiu) introduït junt; (substantiu) participant en el sinisactisme", de συνεισάγω, suneiságō, "portar junt", de συν-, sun-, "junt" + εἰσάγω, eiságō, "portar, introduir), és la pràctica del "matrimoni espiritual", que és quan un home i una dona que han fet vots de castedat viuen junts en una parella casta i no legalitzada.Miller, Patricia Cox, ed. Women in Early Christianity : Translations from Greek Texts. Washington, DC, USA: Catholic University of America Press, 2012. Pg. 117. ProQuest ebrary.

Molt sovint, la dona es mudava a casa de l'home i vivien com a germà i germana, tots dos compromesos amb la continuació dels seus vots de castedat. Les dones que entraven en un matrimoni espiritual eren conegudes com a subintroductae ("les que eren portades d'amagat"), agapetae ("estimades") i syneisaktoi ("les que eren portades a la casa junts").Miller, Women in Early Christianity. 117-118 Aquesta pràctica va sorgir al voltant del segle II dC i va sobreviure fins a l'Edat Mitjana, tot i ser condemnada per nombrosos líders eclesiàstics, escriptors i concilis.

Aparició La pràctica de l'ascetisme va créixer en els primers anys del cristianisme a causa dels ensenyaments tant de l'apòstol Pau com de Jesucrist, que suggerien que una vida celibatària era la millor manera de preparar-se per a la vida al Regne de Déu. També pot haver sorgit com una alternativa al martiri, perquè els fidels poguessin arribar al Regne del Cel i rebre les seves recompenses a l'altra vida sense morir. Es va fer cada cop més popular a mesura que el cristianisme es va acceptar i legalitzar a l'Imperi Romà i els martiris es van fer menys freqüents.Castelli. "Virginity and Its Meaning for Women's Sexuality in Early Christianity." 67. La virginitat es va convertir en una alternativa preferida al matrimoni terrenal, promoguda per escriptors com Eusebi d'Emesa i Jeroni, tots els quals veien el matrimoni com una manera de promoure el mal, les baralles i el camí cap al pecat i el sofriment.Castelli. "Virginity and Its Meaning for Women's Sexuality in Early Christianity." 69. La virginitat va sorgir com una pràctica popular per a les dones al voltant del segle II dC, tot i que es va desenvolupar més plenament durant els següents dos segles, i es va "construir com una forma d'alliberament no només de les restriccions del matrimoni i la maternitat, sinó també de la passió física i la materialitat",Miller, Women in Early Christianity. 78 que es consideraven pecaminosos i perillosos per a l'ànima.

Un problema amb què es van trobar moltes verges ascètiques, especialment les dones, va ser com podien viure un cop renunciaven al matrimoni. Algunes dones riques i independents podien recloure's a les seves finques, d'altres van ser mantingudes per la família, però moltes no tenien mitjans per mantenir-se. Els monestirs per a dones van ser un desenvolupament posterior; al segle II dC n'hi hauria hagut molt pocs. Per tant, el matrimoni espiritual pot haver sorgit com una solució a aquest problema. Una dona ascètica hauria anat a viure amb un home ascètic a casa seva, vivint com a germà i germana en una mena de matrimoni no oficial.Miller, Women in Early Christianity. 118

Els matrimonis espirituals també haurien ofert una rara oportunitat perquè un home i una dona s'involucressin en una amistat emocionalment i espiritualment íntima, una cosa que era gairebé inaudita al món antic, en què es creia que els homes i les dones mai podien ser amics, ja que l'amistat implicava paritat i els sexes no es consideraven iguals. Per tant, els matrimonis espirituals haurien estat una opció desitjable tant per a homes com per a dones ascètiques.

Condemna Malgrat l'atractiu dels matrimonis espirituals, les subintroductae i la pràctica en si van ser condemnades contínuament per diversos concilis, escriptors i teòlegs. Joan 20:17 va ser un versicle del Nou Testament que es va utilitzar com a prova que el matrimoni espiritual no va ser avalat per Crist, ja que Jesús allunya Maria Magdalena amb el manament "no em toquis". Es van utilitzar diverses altres autoritats i textos, amb escriptors basant-se en arguments anteriors en resposta a la pràctica florent.

Concilis El primer concili que va condemnar les virgines subintroductae i la pràctica del matrimoni espiritual va ser el Concili d'Antioquia (268), i aquesta postura es va reiterar al Sínode d'Elvira l'any 300 (Cànon 27: "un bisbe o qualsevol altre clergue només pot tenir vivint amb ell una germana o una filla verge dedicada a Déu; de cap manera no podrà tenir cap dona que no tingui relació amb ell." ), a Àncira l'any 317 i al Primer Concili de Nicea l'any 325. Nicea denuncia el matrimoni espiritual en el seu tercer cànon, que prohibeix a qualsevol membre del clergue viure amb una dona llevat que sigui parenta.

Fins a l'Edat Mitjana, diverses autoritats van continuar emetent decrets contra el matrimoni espiritual i les subintroductae per tota Europa.Escriptors

Els escriptors i teòlegs de l'església també es van pronunciar en contra de la pràctica del matrimoni espiritual, condemnant-lo sovint. Entre els que van escriure sobre aquest tema hi ha Atanasi d'Alexandria, Jeroni, Eusebi d'Emesa, Gregori de Nissa i Joan Crisòstom, entre d'altres.

Atanasi d'Alexandria Atanasi d'Alexandria va ser un escriptor del segle IV que va escriure dues cartes sobre el tema de la virginitat. La segona carta està dirigida a un grup de verges acabades de tornar d'un pelegrinatge a Terra Santa. Dóna consells sobre com continuar les seves vides ascètiques correctament, incloent-hi una secció sobre el matrimoni espiritual. Aquí, condemna la pràctica del matrimoni espiritual i de les subintroductae, suggerint que és una traïció al Crist, l'Espòs, a qui totes les verges dediquen les seves vides quan fan vots de castedat. Esmenta aquelles verges que "s'atreveixen fins i tot a viure i barrejar-se amb els homes, sense considerar un perill tan gran ni la facilitat amb què es pot caure en aquesta vida" i continua demanant a les dones que abandonin la seva pràctica del matrimoni espiritual, "perquè no trenqueu el vostre pacte amb el nuvi celestial".

Joan Crisòstom Joan Crisòstom, un altre escriptor del segle IV, va escriure dos tractats sobre el tema del matrimoni espiritual, tots dos condemnant la pràctica. Suggereix que viure junts castament només intensificarà la luxúria mútua, ja que mai es satisfà amb les relacions sexuals ("el desig sexual... serveix per calmar la passió i sovint porta l'home a la sacietat... Però amb una verge, no passa res d'això... els homes que viuen amb elles estan moguts per un doble desig""John Chrysostom: Instruction and Refutation Against Those Men Living With Virgins." Translated by Patricia Cox Miller. Women in Early Christianity: Translations from Greek Texts, 124-125. Washington, DC.: Catholic University of America Press, 2012.) i que no va ser l'amor espiritual sinó la luxúria el que va unir aquestes parelles;"John Chrysostom: Instruction and Refutation Against Those Men Living With Virgins" Women in Early Christianity. 129 com Atanasi, també veu el matrimoni espiritual com una traïció a Crist l'Espòs."John Chrysostom: On the Necessity of Guarding Virginity." Translated by Patricia Cox Miller. Women in Early Christianity: Translations from Greek Texts,149. Washington, DC.: Catholic University of America Press, 2012. Les seves protestes també mostren les opinions predominants d'homes i dones que existien durant aquesta època, ja que els seus escrits suggereixen que el matrimoni espiritual va en contra de les opinions tradicionals que els homes i les dones ocupen esferes separades.Clark. "John Chrysostom and the "Subintroductae""183.

Referències

Categoria:Paleocristianisme