miniatura|Blue Lagoon, Iceland January 2012. Balneari popular i conegut per les seves aigües termals. La balneoteràpia (llatí: balneum "bany") són pràctiques que utilitzen l'aigua mineral, els fangs i altres recursos naturals amb finalitats terapèutiques i de benestar. Tot i que tenen orígens antics, aquestes modalitats van guanyar rellevància com a tractaments al , primer a Europa i després als Estats Units. La balneoteràpia és considerada una teràpia alternativa o complementària, que actualment no està completament demostrada científicament.
Aquesta teràpia alternativa implica principalment la immersió del pacient en banys o piscines d'aigua mineral. La teràpia aquàtica es practica avui dia en molts països, amb exemples destacats com el mar Mort a Israel, les aigües termals de Kangal a Turquia i "Blue Lagoon" a Islàndia. Aquestes pràctiques generalment no requereixen l'ús de productes químics o fàrmacs.
Les aigües minerals i els fangs s'han utilitzat tradicionalment per al tractament de diverses afeccions dermatològiques, com la psoriasi i la dermatitis atòpica. Els mecanismes pels quals la teràpia termal podria alleujar diferents malalties no estan completament establerts, però es creu que combinen efectes químics, tèrmics, mecànics i immunomoduladors. La balneoteràpia i la teràpia termal s'utilitzen de manera independent o com a complement d'altres tractaments.
Història La balneoteràpia té els seus orígens a l'antiga Grècia, on els banys públics eren llocs associats a deïtats com ara Àrtemis o Hèrcules, i Hipòcrates ja escrivia sobre els efectes de l'aigua en la salut. Roma va adoptar aquestes pràctiques, utilitzant balnearis romans per a la recuperació de soldats i per a esbarjo, amb immersió i consum d'aigua mineral en centres repartits per tot l'Imperi romà. Wilk, Richard R. (2006). Healing Baths of Ancient Greece and Rome: Balneotherapy and the Origins of Hydrotherapy. Journal of the History of Medicine and Allied Sciences, 61(2), 202–223.Fagan, Garrett G. (1999). Bathing in Public in the Roman World. University of Michigan Press.
Al , llocs com la llacuna Blava d'Islàndia s'han dedicat al tractament de certes afeccions dermatològiques, com la psoriasi, mitjançant banys d'aigua geotèrmica i fang mineral. A Alemanya, centenars de balnearis regulats ofereixen tractaments per a trastorns musculoesquelètics i dermatològics, inclosos banys de fang, teràpies amb aigua salada i radiació ultraviolada.Kristmannsdóttir, H., & Ármannsson, H. (2004). Groundwater in the Blue Lagoon geothermal spa, Iceland. Environmental Geology, 46(8), 1065–1073.Gutenbrunner, C., Bender, T., Cantista, P., & Karagülle, Z. (2010). A proposal for a worldwide definition of health resort medicine, balneology, medical hydrology and climatology. International Journal of Biometeorology, 54(5), 495–507.
A Àsia, la teràpia termal també té una llarga tradició, per exemple a Corea del Sud i Israel, on aigües naturals i llocs com el mar Mort s'han utilitzat amb finalitats terapèutiques des de l'antiguitat.
Evidència científica i aplicacions terapèutiques La balneoteràpia s'ha utilitzat tradicionalment com a tractament complementari per a diverses afeccions, com l'artritis, la fibromiàlgia o alguns trastorns dermatològics. Tot i això, abans d'iniciar qualsevol tractament, es recomana consultar un professional mèdic, ja que certes condicions, com les malalties cardiovasculars o l’embaràs, poden comportar riscos o efectes adversos.
La investigació científica sobre la seva eficàcia ha ofert resultats limitats. No s'ha demostrat que la balneoteràpia sigui un tractament efectiu per a l'artritis reumatoide, ni que un tipus concret de bany sigui més beneficiós que d'altres. La major part dels estudis disponibles presenta limitacions metodològiques que en dificulten la interpretació. Una revisió publicada el 2009 va concloure que les proves existents no són suficients per establir conclusions fermes sobre la seva eficàcia clínica.
D’altra banda, la balneofototeràpia, que combina banys de sal amb exposició a la llum ultraviolada B (UVB), s'ha investigat com a possible tractament per a la psoriasi en placa crònica. Segons una revisió Cochrane, hi ha evidència de baixa qualitat que suggereix una millora lleu en la gravetat dels símptomes en comparació amb el tractament exclusiu amb UVB.
Una revisió sistemàtica de 2018 va concloure que tant la balneoteràpia com les teràpies de spa podrien considerar-se intervencions útils per gestionar les condicions d'estrès.Costanzo, M., Conti, C., Cella, A., & Bernardini, R. (2018). The role of balneotherapy and spa therapy in stress management: A systematic review. International Journal of Biometeorology, 62(12), 2063–2073. https://doi.org/10.1007/s00484-018-1608-2
Crenoteràpia La crenoteràpia, considerada una branca vinculada a la balneoteràpia, consisteix en l'ús intern d'aigües minerals amb propòsit terapèutic mitjançant la ingesta regulada. Aquest procediment s'aplica principalment en balnearis o centres termals on existeixen fonts naturals d'aigua mineromedicinal, i el consum es realitza directament a la font, seguint les dosis i la durada indicades per una persona especialitzada, d'acord amb el tipus d'afecció que es vol tractar.
Les aigües mineromedicinals es classifiquen segons la seva composició física i química, i cada categoria presenta indicacions específiques per a diferents patologies. En aquest context, les aigües de composició hipotònica, isotònica o lleugerament hipertònica s'utilitzen habitualment en el tractament de trastorns del sistema digestiu i en alteracions de l'aparell hepatobiliar, ja que poden contribuir a millorar la funció gastrointestinal i estimular l'activitat hepatobiliar.
Contraindicacions i precaucions Tot i que la balneoteràpia pot oferir beneficis de benestar i de benestar, no és recomanable per a tots els pacients. Entre diferents contradiccions i precaucions podem trobar les següents a destacar:
Fases agudes d'artritis reumatoide: Durant episodis d'alta activitat inflamatòria, la balneoteràpia pot ser perjudicial i no està recomanada. Malalties cardiovasculars greus: Pacients amb insuficiència cardíaca greu, arrítmies o altres malalties cardíaques greus han d'evitar la immersió en aigües minerals calentes o termals. Malalties de la pell o infeccions obertes: Lesions cutànies obertes, ferides infectades o malalties contagioses poden empitjorar amb l'exposició a aigües minerals compartides. Risc de complicacions si s'ignoren les contraindicacions: Ignorar aquestes precaucions pot comportar efectes adversos greus, per la qual cosa sempre s'ha de consultar a un metge abans d'iniciar un tractament.
Balnearis notables La balneoteràpia es practica a nombrosos balnearis i centres termals arreu del món. A on podem destacar els més coneguts:
Llacuna Blava, Islàndia: Centre termal geotèrmic famós per les seves aigües rics en minerals i el fang geotèrmic utilitzat per a tractaments dermatològics. Mar Mort, Israel: Conegut per la seva alta concentració de sal i minerals, s'ha utilitzat tradicionalment per a afeccions de la pell com la psoriasi. Balnearis d'Alemanya: Centenars de centres regulats ofereixen banys de fang, aigües termals i teràpies amb exposició a radiació ultraviolada. Balnearis històrics romans, Europa: Com els termes romans de Bath, Anglaterra, on es practicava la immersió en aigües mineromedicinals amb finalitats terapèutiques que es practiquen des de l'antiguitat.
Referències
Categoria:Medicines alternatives Categoria:Salut pública