Ernestina Poli-Randaccio (Ferrara, Itàlia, 3 d'abril de 1879 - Milà, 10 de febrer de 1956) fou una soprano italiana.
Va estudiar amb Gaetano Ortisi al Conservatori Estatal de Música Gioachino Rossini de Pesaro. Va fer el seu debut a Bèrgam el 1902 interpretant Amelia a Un ballo in maschera. L’èxit obtingut li va permetre ser contractada per una dotzena més de representacions de Il trovatore al costat del popular Salvator Rosa. Tot i això, es retirà dels escenaris durant un any per completar la seva formació, i al seu retorn debutà a Messina amb Andrea Chenier, compartint escena amb el tenor Ruggero Randaccio. L'any 1904 interpretà per única vegada Micaela, novament amb Randaccio, amb qui es va casar aquell mateix estiu. Des d'aleshores adoptà el nom artístic de Tina Poli Randaccio.
Tot seguit emprengué una curta gira per Sud-amèrica. A São Paulo i Rio de Janeiro, Tina interpretà Mimi i Leonora a Il Trovatore, així com Desdemona, Aïda, Maddalena di Coigny, Gioconda i Santuzza. Entre les òperes que cantà hi havia La Bohème, Andrea Chenier, Cavalleria Rusticana, La Forza del Destino, Ballo in maschera i Ernani. En tornar a Europa, Ruggero anuncià la seva retirada dels escenaris per convertir-se en el seu mànager.
Després del seu debut al Teatro Dal Verme de Milà el setembre de 1905, realitzà una gira per Mèxic. A principis de 1907 actuà a Torí i, posteriorment, visità Bucarest, Kíev i Odessa. L'any 1908 participà en l'estrena italiana de Amica, una nova òpera de Mascagni sota la seva pròpia direcció, i finalitzà la gira a Roma amb onze representacions. Aquell mateix any debutà a La Fenice de Venècia amb Aida, un èxit tan gran que les tres funcions previstes es van ampliar a sis. El febrer de 1910 fou la seva primera actuació al Teatro Real de Madrid i després viatjà al Masimo Bellini de Catània per a una gira que continuà pel Brasil.
El punt culminant de la seva carrera arribà el 17 de desembre de 1910 amb el debut a La Scala com a Brunnhilde a Siegfried, compartint escenari amb Giuseppe Borgatti en el paper titular. La producció, amb dotze funcions, tingué un èxit rotund i la cantant tornà periòdicament a La Scala al llarg dels anys següents. Durant la seva carrera va cantar en les primeres representacions de diverses òperes, com ara Parisina de Pietro Mascagni (1913), Abisme d'Antonio Smareglia (1914), L'ombra de Don Giovanni de Franco Alfano (1914) i Madame di Challand de Carmine Guarino (1927).
La temporada 1924-1925 va cantar Aida, L'africana, Gli Ugonotti i l'estrena de Sor Beatriu, d'Antoni Marquès, al Liceu de Barcelona al costat del tenor català Felipe Santagostino.
La participació en l'òpera Sor Beatriu va ser a l'estrena de l'òpera, una obra amb música d'Antoni Marquès i llibret de Ventura Gassol. L'estrena absoluta va tenir lloc al Liceu el dissabte 20 de desembre de 1924, amb els cantants següents: Tina Poli-Randaccio (sor Beatriu), Elena Lucci (abadessa), Carme Vilà (la Verge), Ferrer (la nena aleta), Alexina Zanardi (sor Felicitat), Maria Fiori (sor Clemència), Galli Marchetti (sor Balbina), Josefina Roca (sor Englantina), Gili (sor Gisela), Baña (sor Regina), Filippo Santagostino (el príncep Bellidor), Gabriel Olaizola (el capellà) i Vicenç Gallofre (el trobador). La direcció musical va anar a càrrec de Vincenzo Bellezza i l'escènica d'Eugeni Salarich.
Va continuar actuant per tota Europa durant més de vint anys, fins que el 1936 es retirà a Mòdena interpretant Santuzza a Cavalleria rusticana. Al llarg de la seva carrera, interpretà gairebé cinquanta papers diferents en uns mil cinc-cents espectacles arreu del món. Un cop retirada de l'escena, Tina s'allunyà gairebé completament de la vida musical i morí a Milà el 10 de febrer de 1956.
Referències
Categoria:Sopranos italianes Categoria:Músics ferrarencs Categoria:Sopranos que han actuat al Liceu Categoria:Morts a Milà Categoria:Morts el 1956 Categoria:Cantants de l'Emília-Romanya Categoria:Nascuts el 1879