Caramània (o Karamània) als segles XVIII i XIX, era un exònim utilitzat pels europeus per a la costa sud (mediterrània) d'Anatòlia, que aleshores formava part de l'Imperi Otomà (l'actual Turquia). També es pot referir a la regió general del centre-sud d'Anatòlia, el nom de la qual es reflecteix a la ciutat moderna de Karaman. També és l'homònim de la província de Karaman a Turquia, l'històric Karaman Eyalet de l'Imperi Otomà, la dinastia i l'estat turc medieval dels Karamànides de la regió, i els Karamanlis, un grup de cristians ortodoxos de llengua turca originari de la zona.
Francis Beaufort i el terme Caramània El 1811–1812, Francis Beaufort, aleshores capità del , de la Marina Britànica, va ser encarregat de cartografiar la costa mediterrània d'Anatòlia. El 1817 va publicar un llibre sobre els seus serveis, titulat Breu descripció de la costa sud d'Àsia Menor i de les restes de l'antiguitat. Amb plans, vistes i materials recollits durant un estudi d'aquella costa, sota les ordres dels Lords comissionats de l'Almirallat, durant els anys 1811-1812. Al prefaci del llibre va anomenar les costes sud d'Anatòlia com a Karamania, però va afegir que, malgrat que el nom era un nom comú entre els europeus, ni el poble ni el govern de l'Imperi Otomà utilitzaven aquest nom. Turkish translation by Ali Neyzi-Doğan Türker (2002), Akdeniz medeniyetleri Araştırma Enstitüsü,
Història Els karamànides () va ser una dinastia històrica que va governar un estat a la regió entre la fi del segle XIII i la del XV.Gábor Ágoston; Bruce Masters (2009). Encyclopaedia of the Ottoman Empire. p. 40. . L'estat va ser fundat per una tribu turcmana, liderada per Karaman Bey, i finalment va ser incorporat al regne otomà durant el regnat de Mehmed II de l'Imperi Otomà. (Vegeu Kasım de Karaman). L'estat karamànida va ser fundat a la meitat sud de l'Anatòlia Central. En el zenit del seu poder també controlava la part central de la costa mediterrània d'Anatòlia (aproximadament la Cilícia Tràquea de l'antiguitat, la meitat oriental de la moderna província d'Antalya i la meitat occidental de la moderna província de Mersin). Després que el seu territori fos annexionat pels otomans, van sobreviure dos noms de l'era karamànida; l'actual ciutat de Karaman (aleshores coneguda com a Larende a l'Anatòlia Central), que era la capital dels karamànides, i (fins a la dècada de 1920) la minoria anomenada Karamanlis (per bé que els karamànides eren musulmans, els karamànides eren una minoria cristiana de llengua turca de la regió que va emigrar a Grècia durant l'intercanvi de població grecoturc a la dècada de 1920).
Geografia En el seu llibre, Sir Francis Beaufort es referia a tota la costa sud d'Anatòlia com a Caramania o Karamania. Aquest nom feia referència a una àmplia regió de Yediburun (Mont Cragus) fins a Ayas (Aegeae), on Beaufort va ser ferit durant un afrontament. Aquesta regió s'estén de 36°24′N 29°07′E a l'oest fins a 36°47′N 35°50′E a l'est, gairebé a la mateixa latitud però amb una diferència de longitud de més de 6 graus, cosa que correspon a uns 600 quilòmetres (370 milles) de vol d'ocell. Actualment correspon a la línia costanera de tres províncies turques: Antalya, Mersin i Adana. Fins i tot al zenit del seu poder, però, els karamànides solament controlaven un terç d'aquesta costa.
Referències
Categoria:Regions històriques de l'Àsia Menor