miniatura|333x333px|Mashrabiya d'estil egipci Una mashrabiya o mashrabiyya (), també anomenada unes shanāshīl () o un rawshan (), és un element arquitectònic característic de les residències tradicionals àrabs. És un tipus de finestra mirador cap a l'exterior tancada amb gelosies i situada al segon pis d'un edifici, o més alt, sovint revestides amb petits vitralls. La mashrabiya és un element de l'arquitectura àrab tradicional que es va fer servir des de l'edat mitjana fins a mitjan . És més utilitzada al costat del carrer de l'edifici, però també es podia usar al costat del sahn o pati interior.
Etimologia Mashrabiya deriva de l'arrel triliteral X-R-B, que en general denota les idees de beure o absorbir. Hi ha dues teories sobre l'etimologia del mot:
La teoria més comuna és que el terme deriva de la paraula àrab sharaba (que significa 'beure') perquè l'espai s'usava per a una balda de fusta petita on s'emmagatzemaven càntirs d'aigua. El prestatge es tancava amb panells de fusta i es posava a la finestra per a mantenir l'aigua fresca. Més tard, aquest armari de rebost evolucionà fins que esdevingué part de l'habitació i va retenir el nom malgrat el canvi radical en l'ús.
La teoria menys comuna és que el nom era originàriament mashrafiya, derivat del verb shrafa, que significa 'passar per alt' o 'observar'. Amb els segles, el nom canvià de so per la influència d'altres llengües.
En algunes parts del món àrab, una mashrabiya pot ser una tarima, rūshān o shanasheel.Saeed, M., A Portal in Space, University of Texas Press, 2016, p. 23.
Història esquerra|miniatura|Bayt al-Razzaz, el Caire a la fi del La data del seu origen és desconeguda; l'evidència més primerenca, però, de la presència de la mashrabiya en la forma actual es remunta al segle XII a Bagdad, durant el període abassida. Les mashrabiya que encara es conserven en ciutats àrabs es construïren en la majoria a la fi del segle XIX i primers anys del XX, però algunes tenen de tres-cents a quatre-cents anys. Un exemple conservat de residència antiga que incorpora mashrabiya és la Bayt al-Razzaz, una mansió de dos pisos de l'època mameluca al Caire.Abdullah, R.A.J. andc Abadi, E., Merchants, Mamluks, and Murder: The Political Economy of Trade in Eighteenth-Century Basra, SUNY Press, 2001, p. 23.Williams, C., Islamic Monuments in Cairo: The Practical Guide, American University in Cairo Press, 2008, p. 89.
A l'Iraq durant els anys 1920 i 1930, els dissenys de les gelosies estigueren influenciats per l'Art déco i l'Art Nouveau.
Les mashrabiyes i altres característiques distintives de l'arquitectura tradicional àrab van ser demolides com a part d'un programa de modernització que afectà el món àrab durant les dècades centrals del segle XX en adoptar massivament l'arquitectura internacional occidental. A Bagdad, els membres de la comunitat artística temeren que l'arquitectura popular es perdria per sempre i van fer passos per a preservar-la. L'arquitecte Rifat Chadirji i son pare, Kamil, van fotografiar estructures i monuments per tot Iraq i l'àrea saudita, i van publicar un llibre de fotografies. L'artista i educadora Lorna Selim dibuixà aquests edificis amb les decoratives mashrabiyes, i dugué els seus alumnes de l'Institut d'Arquitectura de Bagdad als carrerons i davant el riu de la zona antiga perquè dibuixassen aquestes estructures populars i en valorassen la importància. Tals iniciatives han contribuït a un interés renovat per les pràctiques tradicionals com un mitjà per a construir residències sostenibles en condicions climàtiques dures.Pieri, C., "Baghdad 1921-1958. Reflections on History as a ”strategy of vigilance”," Mona Deeb, World Congress for Middle-Eastern Studies, June, 2005, Amman, Jordan. Al-Nashra, vol. 8, no 1-2, pp.69-93, 2006.Al-Khalil, S. and Makiya, K., The Monument: Art, Vulgarity, and Responsibility in Iraq, University of California Press, 1991, p. 95.Chadirji, R., The Photographs of Kamil Chadirji: Social Life in the Middle East, 1920-1940, London, I.B. Tauris, 1995.Edwards, B., Sibley, M., Land, P. and Hakmi, M. (eds), Courtyard Housing: Past, Present and Future, Taylor & Francis, 2006, p. 242.
Construcció miniatura|Mashrabiya al Caire fotografiada des de l'interior Tradicionalment, les cases es construïen en tova, rajola o pedra, o una combinació. Les cases de fusta no són populars en el món àrab. Les alçades en l'entorn urbà variaven de dos a cinc pisos (tot i que les cases iemenites tradicionals poden arribar als set pisos) amb les mashrabiyes en el segon nivell o més amunt. Els sostres se solien construir amb bigues de fusta amb els espais entre elles amb rajola en un estil semivoltat. Aquestes bigues s'estenien sobre el carrer, ampliant el sòl del pis superior. Aquest excedent del pis superior era tancat amb gelosies i teulada de fusta. La projecció és en volada i no suportava el pes dels materials de construcció tradicionals.
Hi ha diferents tipus de mashrabiyes, i els dissenys de les gelosies difereixen d'una zona a una altra. La majoria de mashrabiyes estaven tancades amb gelosies amb vidres i part de la mashrabiya estava dissenyada per obrir-se com una finestra, o sovint com a finestres corredisses per a estalviar espai; en aquest cas l'àrea continguda és part de les cambres del pis superior, ampliant-ne la superfície. Algunes mashrabiyes eren obertes, i no tancades amb gelosies; aquestes funcionaven com a balcó i l'espai contingut era independent de les cambres del pis superior: s'hi accedia des d'habitacions annexes amb finestres. A vegades la fusteria es reduïa i la mashrabiya semblava un balcó amb sostre; aquest tipus de mashrabiya se solia usar si la façana de la casa donava a un paisatge obert com un riu, un penya-segat o una granja, en lloc d'altres cases.Abdel-Gawad, A., Veiling Architecture: Decoration of Domestic Buildings in Upper Egypt 1672-1950, American University in Cairo Press, 2012, pp 6-10.
Incidència Les mashrabiyes es van emprar sobretot en cases i palaus, tot i que a vegades també en edificis públics com ara hospitals, posades, escoles i edificis de govern. Solen associar-se a les cases acomodades de l'elit urbana. Es troben al Màixriq, la part oriental del món àrab, però alguns tipus de finestres semblants també es troben al Magrib (la part occidental del món àrab). Eren molt freqüents a l'Iraq, l'Iran, el Llevant, Hijaz i Egipte. A Bàssora, on són conegudes com a shanasheel (o shanashil) eren tan comunes que sovint la denominaven "la ciutat dels shanashil." Uns 400 edificis tradicionals encara es conserven a Bàssora.
A Malta, les mashrabiyes són prou comunes, sobretot en nuclis urbans densos. Solen ser de fusta i vidre, però hi ha també variacions fetes de pedra o més recentment d'alumini. Possiblement s'originaren al voltant del durant l'ocupació àrab de l'illa, però en maltès s'anomena "gallarija", que és d'origen itàlic. Reconegudes com les predecessores de l'icònic balcó tancat maltés, o "gallarija", el 2016 les autoritats malteses planificaren 36 antigues mashrabiyes com a propietats protegides de grau 2. miniatura|Un matí d'hora el 1967 al cèlebre Carrer Recte maltés amb moltes "gallariji"
Utilització miniatura|El paisatge urbà del Caire mostra edificis residencials amb mashrabiyes, il·lustració d'Around the world with Philip Phillips, "the singing pilgrim", 1887 Una de les utilitats de la mashrabiya és la privacitat, un aspecte essencial de la cultura àrab: , Des de la finestra de la mashrabiya, es pot tenir una bona vista del carrer sense ser vist.
La mashrabiya era una part integral de l'estil de vida àrab. Les persones no solien dormir en cap cambra assignada; més aviat prenien els matalassos i es canviaven a les parts que oferien més comoditat segons les estacions -a la mashrabiya (o shanashil) a l'hivern, al pati interior a la primavera, o als soterranis voltats a l'estiu.
Entorn La pantalla de fusta amb obertures donava ombra i protecció contra la calor del sol a l'estiu, i permetia entrar l'aire fresc del carrer. Els dissenys de la gelosia tenien obertures més petites a la part inferior i obertures més grans a les parts més altes, i això feia un tir natural ràpid a dalt i lent a baix, i proporciona una quantitat significativa d'aire fluint sense causar incomoditat. Les propietats de l'aire condicionat de la finestra es milloraven col·locant pots d'aigua en l'àrea, deixant que l'aire es refredàs en passar sobre els pots.Vakilinezhad, R., Mofidi, M and Mehdizadeh, S., "Shanashil: A sustainable element to balance light, view, and thermal comfort," International Journal of Environmental Sustainability, vol. 8, 2013.
La projecció de la mashrabiya permet l'entrada d'aire per tres costats, fins i tot si el vent exterior bufa paral·lel a la façana de la casa; serveix al carrer i al seu torn al veïnat, perquè una filera de mashrabiyes dona recer de la pluja o el sol als transeünts. La seua ombra als carrers estrets refreda l'aire de la via i augmenta la pressió en comparança amb l'aire en el sahn, el qual és obert al sol, i fa més probable que l'aire fluïsca cap al pati interior per les habitacions de la casa. La mashrabiya també dona protecció i ombra a les finestres de la planta baixa, que són planes i no solen estar protegides.Almusaed, A., Biophilic and Bioclimatic Architecture: Analytical Therapy for the Next Generation of Passive Sustainable Architecture, Springer Science & Business Media, 2010, pàg. 241-42.
Arquitectura Un dels beneficis arquitectònics és la correcció de la petjada del terreny. A causa dels carrers irregulars i sinuosos, les parcel·les de terra solien ser irregulars, mentre els dissenys de les cases són quadrats i rectangles. Això donaria lloc a formes irregulars d'algunes cambres i racons morts. La projecció permet corregir les formes de les cambres en els pisos superiors, i així, fer servir tota la parcel·la. També augmenta l'espai usable sense augmentar la grandària de la parcel·la.
Al costat del carrer, a més a més de l'avantatge ornamental, les mashrabiyes tancaven el carrer i proporcionaven una escala humana més forta.
Vegeu també Brise-soleil Institut del Món Àrab Gelosia (arquitectura) Arquitectura popular
Referències
Categoria:Elements arquitectònics Categoria:Arquitectura islàmica