Hermenegild Martí Riera (Sabadell, 1923 — 1995) fou un col·laborador de revistes culturals i religioses, implicat en activitats polítiques i socials a Sabadell durant les dècades de 1950 i 1970, i posteriorment auditor i censor jurat de comptes.
Col·laborà amb la revista Aurora Mística (1940-1952), on publicà l'article Un cinturón de ignomia (gener-març de 1951). Posteriorment participà a la revista Euforia (1957), dirigida per Pere Casaldàliga i editada a Sabadell. Hi signà una carta oberta adreçada al ministre d’Informació al número 5 (maig de 1957) i, al número 9 (setembre de 1957) publicà un text sota el nom de M. Riera en què defensava un sistema democràtic. Aquesta darrera aportació fou citada pels informes de censura franquista com una de les raons de la clausura definitiva de la revista. Martí Riera conservà i diposità a la biblioteca de l'Acadèmia Catòlica l'informe de censura franquista sobre Euforia, document que es va recuperar el 2008.
El 1951 descrigué actituds de rebuig dels sabadellencs envers els immigrants, especialment aquells que vivien en coves i que evitaven entrar a la parròquia de la Santíssima Trinitat per sentir-se inferiors. L'any 1979, al Diari de Sabadell, evocà de nou la segregació existent entre sabadellencs i immigrants, separats per «murs invisibles» que només es travessaven per anar a treballar.
Participà en un col·loqui celebrat el 5 de maig de 1976 al Teatre Municipal de la Faràndula de Sabadell, dins d'un cicle organitzat per l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i la cooperativa obrera La Sabadellenca.Manuel Costa, «L’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i el renaixement de la cultura els anys 60 i 70 del segle XX», catàleg: Sala Tres 1972-1979 en la ruta de l'art alternatiu, Museu d'Art de Sabadell, 2007, p. 83-91. Entre els ponents hi havia figures com Joan Reventós, Lluís de Carreras i altres polítics i intel·lectuals locals.
L'any 1973 fou proposat com a candidat a les eleccions municipals per l'Assemblea Ciutadana, però la candidatura es retirà per manca de suport del PSUC local. Formà part d'Òmnium Cultural de Sabadell, dins el grup «No-alineats», i fou tresorer de la junta fins a la seva renovació el febrer de 1974. Participà també en les activitats de la Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya. El 8 de setembre del 1974 fou detingut a Sabadell per la seva participació en una reunió de la citada Comissió Permanent de l'Assemblea de Catalunya al Col·legi de les Mares Escolàpies. Després de passar per la Comissaria de la Policia Armada de Sabadell, fou traslladat a la Jefatura de Via Laietana.
S'incorporà a Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC) que, el maig del 1976, es convertí en el Partit Socialista de Catalunya (reagrupament) Fou membre, en representació de la Secció de Sabadell, del Consell Política de l'inicial RSDC i, el setembre del mateix 1976 fou escollit Primer Secretari i responsable d'Acció Política del Secretariar Local de Sabadell del ja Partit Socialista de Catalunya (reagrupament). Responsabilitat que mantindria fines el 1978 quan es desvinculà de l'activitat política al produir-se la fusió amb la Federació de Catalunya del PSOE i el Partit Socialista de Catalunya (congrés)
Exercí com a auditor i censor jurat de comptes dins de l'equip MARTÍ & FORNS, S.L. DE AUDITORIA, juntament amb José Luis Forns-Samsó. Segons el document oficial de la CNMV sobre Estabanell y Pahisa, S.A. (número 4347), participà en l'auditoria de l'empresa i s'hi informà de la seva mort sobtada durant l'exercici de 1995.
Referències
Categoria:Sabadellencs Categoria:Morts el 1995 Categoria:Catalans del sud contemporanis Categoria:Nascuts el 1923