miniatura|496x496px|Representació i disposició del retrat de Felip V de Castella pel pintor xativí Josep Amorós en 1719.
El quadre de Felip V capgirat de Xàtiva és un retrat de Felip d'Anjou exposat cap per avall al museu de l'Almodí de Xàtiva. Es tracta d'una obra artística amb un alt valor simbòlic i de memòria històrica local, ja que la disposició capgirada del quadre (és a dir, penjat amb el cap avall en direcció al terra) és un senyal simbòlic que representa el rebuig i crítica a la represàlia que va tenir el primer rei Borbó de Castella contra la ciutat en l'any 1707 durant la Guerra de Successió espanyola. La singularitat de l'obra no radica només pel seu valor artístic modest, sinó també perquè esdevé en un símbol de l'expressió popular que forma part de la cultura política del País Valencià com a gest simbòlic de memòria històrica i crítica política cap als abusos del poder polític.
Context històric El 19 de juny de 1707, les tropes castellanes comandades pel rei Borbó incendiaren i saquejaren Xàtiva com a represàlia per la resistència que li oposaren els valencians, i pel seu suport a l'arxiduc Carles d'Àustria durant la guerra de Successió. Aquest episodi figura en la memòria col·lectiva de la ciutat com la “crema de Xàtiva”. Després de la guerra, la ciutat va passar a dir-se Colonia Nueva de San Felipe, com a mostra del nou absolutisme castellà, una imposició que seria simbòlica d'un intent d'humiliar els xativins fent-los esborrar la seua existència dels mapes.
Aquesta acció va simbolitzar no només la repressió militar, sinó també la imposició de nous models polítics, entre ells l'abolició de les institucions forals valencianes amb els decrets de Nova Planta, i la desaparició del Regne de València. Es considera com un episodi clau en la història valenciana durant la guerra de Successió, i moltes narratives locals el recuperen com a trauma fundacional del nou Estat nació d'Espanya que es bastia sobre les lleis institucions de Castella. La rellevància d'aquest episodi ha generat abundants treballs historiogràfics i documents d'arxiu, i en la historiografia valenciana es connecta amb discursos de resistència, identitat i memòria col·lectiva.
Origen i autor Segons fonts locals, l'Ajuntament de Xàtiva, en els seus llibres capitulars, va encarregar al pintor local Josep Amorós, cap al 1719, diversos retrats del monarca Borbó i la família reial. Aquest retrat és un dels que es conserven al museu de la ciutat. L'autor no és considerat de grans qualificacions artístiques, i l'obra no figura entre les més rellevants del museu des del punt de vista estètic; però ha adquirit prominència per la significació simbòlica que li ha estat atribuïda. El quadre representa Felip V en una posada convencional, dret, amb indumentària de cort, i amb escenes de la batalla d'Almansa a la seua mà dreta. També hi mostra una tenda o “campament” d'estat major al rerefons. Alguns crítics assenyalen que la proporció entre braços, cames i tors no és del tot equilibrada, suggerint que Amorós podria haver usat gravats de l'època com a model.
L'obra no s'ha catalogat dins dels retrats oficials del rei realitzats per artistes de cort, com Jean Ranc o Meléndez, que sí que apareixen en estudis artístics espanyols, com ara la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos que descriu un retrat de Felip d'Anjou pel pintor castellà Miguel Jacinto Meléndez com a obra de cort. Això reforça la idea que el retrat de Xàtiva té un origen més local i d'encàrrec municipal que no una comanda reial.
Simbolisme A finals dels anys 1950, l'aleshores director del Museu de l'Almodí, Carles Sarthou Carreres, va decidir penjar el retrat de Felip V capgirat (amb el cap orientat cap avall) com un gest simbòlic de repulsa i memòria històrica de l'agressió soferta per la ciutat. Aquesta acció transformà una obra aparentment modesta en un element carregat de significat col·lectiu. Des de la dècada de 1940 (o 1950 segons diferents fonts) el quadre ha estat exposat en aquesta posició invertida i, amb el temps, aquesta disposició capgirada ha esdevingut un emblema identitari per a Xàtiva, un recordatori constant del patiment i de la dignitat col·lectiva. Fonts orals recollides en articles divulgatius atribueixen a Sarthou aquesta decisió i inclouen una cita atribuïda a ell:
"El retrato de Felipe V lo colgué cabeza abajo en el museo a mi cargo porque mandó incendiar Villarreal y Játiva, mis dos patrias valencianas, la nativa y la adoptiva", Carles Sarthou.
Més enllà del valor artístic, el retrat invertit s'ha interpretat com un mecanisme de memòria política i resistència simbòlica. Es converteix en un “monument intangible” arrelat a la narració local sobre la injustícia i la recuperació de la dignitat col·lectiva. Alguns veuen la invertibilitat com una forma de “banalitzar” el poder absolut del rei negant-li la condició normal de veneració. Altres què apunten que, paradoxalment, l'exposició invertida crida més l'atenció sobre l'obra, convertint-la en un objecte de curiositat cultural.
Amb el temps, l'obra invertida ha esdevingut un emblema identitari de Xàtiva i de part de la consciència valenciana de memòria històrica. Les interpretacions acostumen a destacar: Rebuig simbòlic a la figura del rei Borbó i a la seua violència sobre la ciutat Negació de la veneració monàrquica, un gest de “capgirar” el poder Mecanisme de memòria col·lectiva que recorda l'espoli i la repressió Atractiu museístic i curiositat pública, que fa de l'obra un dels elements més visitats del museu, fins i tot si no és artísticament destacada
Alguns mitjans periodístics l'han presentat com l'únic retrat de rei exposat cap per avall al món, la qual cosa reforça la seva singularitat simbòlica, si bé aquesta consideració és difícil de contrastar des del punt de vista acadèmic. A més a més, aquesta representació del rebuig d'un poder polític mostrant la persona de forma capgirada ha transcendit més enllà de Xàtiva, i en manifestacions polítiques es poden trobar crítiques cap a representants polítics contemporanis amb la fotografia capgirada tant al País Valencià com arreu dels Països Catalans. S'han pogut trobar retrats capgirats de Felip VI durant el procés independentista català així com de Francisco Camps o Rita Barberà durant la Primavera valenciana o, més recentment, de Carles Mazón en les protestes contra la seua actuació durant la gota freda de 2024 al País Valencià.
Reaccions Malgrat que podria haver estat objecte de censura pel seu caràcter de rebuig al poder monàrquic, no es coneixen intents del règim franquista per retirar-lo o modificar-ne la disposició. Els estudis sobre memòria històrica valenciana suggereixen que aquest fet s'explica perquè el franquisme no es legitimava en la figura dels Borbons —que aleshores vivien a l'exili— sinó en el mateix Franco. Això feia que un retrat de Felip V del segle XVIII no tinguera rellevància política immediata per al règim. La peça va quedar, per tant, com una “raresa local” tolerada, llegida en aquell moment sobretot en clau de memòria històrica municipal. Només a partir de la Transició democràtica i amb el desenvolupament d'una consciència patrimonial valenciana, la disposició invertida del retrat es reinterpretà com un símbol de resistència contra l'autoritarisme i el centralisme borbònic.
No obstant això, el volteig capgirat del retrat ha estat objecte de comentaris i crítiques fora de l'àmbit del País Valencià. Diversos articulistes i estudiosos qualificaren el gest com una “extravagància local” o com una mostra de revengisme històric que perpetua un greuge del segle XVIII. A la premsa d'àmbit estatal, especialment a finals del segle XX, el quadre ha estat descrit de vegades amb to irònic com una “venjança simbòlica contra un rei de fa tres-cents anys”. Des d'alguns sectors acadèmics s'han esmerçat en recalcar que el valor artístic de l'obra és limitat, i que la seua notorietat prové quasi exclusivament de la posició invertida més que de la qualitat pictòrica. Malgrat aquestes crítiques, el retrat cap per avall ha consolidat amb el temps la seua condició de símbol identitari i de memòria històrica per a la ciutat de Xàtiva i el País Valencià.
Restauració i retorn miniatura|Retrat de Felip d'Anjou amb la disposició capgirada i ubicació a l'espai de l'Almodí de Xàtiva.
Quan hi van retirar el retrat de l'Almodí de Xàtiva el juliol de 2023 per a ser restaurat, es va posar com a requisit que la posició capgirada s'havia de mantenir durant tot el trasllat així com del procés de conservació, atesa la importància simbòlica d'aquesta disposició. La restauració, encarregada a l'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), va durar gairebé dos anys. El retorn del quadre restaurat es va fer efectiu el 19 de juny de 2025, quan coincidia amb l'aniversari de la crema de Xàtiva. Tant l'Ajuntament com el museu van insistir que el quadre recuperés la posició capgirada habitual.
Durant la intervenció es va utilitzar tecnologia innovadora, com realitat augmentada i imatges infraroges i ultraviolades, que van permetre detectar detalls fins llavors ocults: es va identificar un cavall en una escena de la batalla i inscripcions superposades al llenç que feien referència a Felip i també al príncep Ferran d'Astúries. També es va efectuar una neteja profunda de vernissos antics i es va consolidar la capa pictòrica deteriorada. Pel que fa al procediment, la restauració es va dur a terme majoritàriament amb el quadre en posició capgirada, excepte en el cas del rostre de Felip d'Anjou, que es va treballar en posició normal per motius tècnics puntuals que van justificar prèviament per escrit amb compromís de restaurar-lo en posició capgirada una vegada acabat.
El dia 19 de juny de 2025 el retrat restaurat va tornar al seu lloc l'Almodí de Xàtiva amb la posició capgirada. La data no és va ser casual, ja que es commemorava l'aniversari de la crema de la ciutat per Felip V, que l'any 2025 fa 318 anys. La tornada del retrat del primer rei Borbó de València es va ajustar dins del marc dels actes commemoratius del 19 de juny, que incloïen espectacles escènics, homenatges institucionals i activitats de memòria col·lectiva entorn de la crema de la ciutat.
Valor artístic i llegat Tot i el seu evident desgast i intervencions prèvies de poca qualitat reconegudes per les institucions locals, el retrat ha adquirit una rellevància simbòlica que sobrepassa el seu valor estrictament artístic. El fet que haja estat objecte d'una restauració especialitzada i de llarga durada reafirma que la institució museística el considera peça clau del patrimoni intangible de la ciutat. Encara que l'obra no es troba documentada en grans estudis generals d'art hispànic o valencià, apareix referenciada en estudis especialitzats sobre artistes menors i pintura barroca valenciana.
El retrat de Felip V invertit de Xàtiva és una mostra clara de com una obra d'art pot transcendir la funció estètica i convertir-se, no tan sols en un símbol de memòria i identitat col·lectiva, sinó en una expressió popular del rebuig a l'abús del poder polític sobre la vida dels ciutadans. Encara que no destaca per la qualitat pictòrica, la disposició capgirada i la càrrega simbòlica que li han atribuït el converteixen en un element únic dins del patrimoni valencià. La seua existència inspira reflexions sobre la repressió, la memòria històrica i la recuperació simbòlica, tant en l'àmbit local de Xàtiva, com en l'àmbit nacional del País Valencià. A escala museística, la peça il·lustra el diàleg entre patrimoni material i patrimonialització simbòlica: l'art exposat no només com a objecte sinó com a narració.
Referències
Bibliografia
Categoria:Retrats Categoria:Cultura de Xàtiva Categoria:Art del País Valencià