El pic de Cagire és un cim del Pirineu occità situat a la regió històrica del Comenge i actualment al departament francès de l'Alta Garona, regió d'Occitània. Té una alçada de 1.912 m.
Toponímia El nom podria procedir de l'aquità o basc arcaic ka(r)-, que significa pedra, i de l'ètim de giro, que en basc actual vol dir « ambient, atmosfera », és a dir, relacionat amb les altures o el cel. D'aquesta manera, el pic de Cagire significaria « pic de la Roca Alta ».
Geografia El cim es troba al límit de les comunes de Jusèth d'Aisaut i Senguanhet. Tot i la seva modesta altitud, es tracta d'una muntanya molt coneguda a l'Alta Garona, ja que la seva posició avançada respecte de la cadena pirinenca, com el proper pic del Gar, la fa molt visible des de la plana tolosana. Les pastures de muntanya de l'entorn del pic de Cagire tenen una superfície d'unes 140 ha, són de propietat comunal i estan gestionades per l'Office national des forêts (ONF). Panneau d'information sur l'estive du Pic de Cagire
Vies d'accés Des del vessant nord, l'accés més ràpid es té des de l'aparcament de la cabana forestal del Couage (960 m), accessible per una pista forestal asfaltada que té el seu inici al coll de Buret (600 m), situat entre les localitats de Jusèth d'Aisaut, a l'oest, i Senguanhet, a l'est. Des de la cabana forestal, un sender marcat remunta a través del bosc comunal de Jusèth d'Aisaut, passa prop de la cabana de Jusèth (1.357 m) i després ateny la cresta entre el propi pic de Cagire i el cim secundari de la Pique-Poque (1.898 m).
Des del vessant sud, el pic de Cagire és accessible des del coll de Menté (1.346 m), situat entre les localitats de Bots, a l'oest, i Ger de Bots, a l'est. Des d'aquí, una pista forestal mena a la cabana de Larreix, des d'on surt un sender abalisat que condueix al pas de l'Ase (1.705 m), a la mateixa cresta on es troba el pic de Cagire i a l'oest del cim secundari de la Pique-Poque.
Història En el panteó pirinenc, Kagiri és la divinitat associada al pic de Cagire. En realitat, es tracta d'un deu inventat com a conseqüència d'una lectura errònia a mitjans del per part de l'escriptor Héliodore Castillon, també conegut com a Castillon d'Aspèth, d'un altar funerari d'Arguenòs (Alta Garona), el qual va malinterpretar com una ara votiva.
Galeria
Referències
Categoria:Muntanyes de l'Alta Garona