La cistitis intersticial (CI) o síndrome de la bufeta dolorosa, és un dolor crònic a la bufeta i al sòl pelvià de causa desconeguda. Els símptomes inclouen sensació de necessitat d'orinar immediatament, necessitat d'orinar sovint, dolor de bufeta i dolor amb les relacions sexuals. La CI s'associa amb depressió i una menor qualitat de vida. Alguns dels afectats també tenen síndrome de l'intestí irritable i fibromiàlgia.
Es desconeix la causa de la cistitis intersticial. Tot i que pot ser, no sol ser hereditària. El diagnòstic sol ser basat en els símptomes després de descartar altres afeccions. Normalment, el cultiu d'orina és negatiu. Es pot observar ulceració o inflamació a la cistoscòpia. Altres afeccions que poden produir símptomes similars inclouen la bufeta hiperactiva, la infecció del tracte urinari (ITU), les infeccions de transmissió sexual, la prostatitis, l'endometriosi en les dones i el càncer de bufeta.
No hi ha cura per a la cistitis intersticial i el maneig d'aquesta afecció pot ser difícil. Els tractaments que poden millorar els símptomes inclouen canvis en l'estil de vida, medicaments o procediments. Els canvis en l'estil de vida poden incloure deixar de fumar, canvis en la dieta, reduir l'estrès i rebre suport psicològic. Els medicaments poden incloure paracetamol amb ibuprofèn i protecció gàstrica, amitriptilina, polisulfat de pentosà o histamina. Els procediments poden incloure distensió de la bufeta, estimulació nerviosa o cirurgia. No es recomanen els exercicis de Kegel ni els antibiòtics a llarg termini.
Als Estats Units i Europa, s'estima que al voltant del 0,5% de les persones es veuen afectades. Les dones es veuen afectades aproximadament cinc vegades més sovint que els homes. L'aparició sol ser a la mitjana edat. El terme "cistitis intersticial" es va utilitzar per primera vegada el 1887.
Referències
Categoria:Malalties i trastorns de la bufeta urinària