miniatura|Un correfoc a Palma La cultura del foc a Mallorca agrupa el conjunt de manifestacions festives i rituals en què el foc és un element central, des de tradicions ancestrals com els foguerons de Sant Antoni i les revetlles de Sant Joan, fins a formes contemporànies com els correfocs i les bèsties de foc. Aquestes pràctiques s'inscriuen dins el marc més ampli de la cultura del foc als Països Catalans, però presenten característiques pròpies vinculades al calendari festiu i a la presència de figures com el dimoni dins l'imaginari popular mallorquí. L'expansió moderna i la reflexió sobre aquest fenomen han estat tractades en trobades i publicacions específiques com el Vè Simposi de Focs de la Mediterrània.

Orígens i evolució El foc és present des de fa segles en el calendari festiu mallorquí, sobretot vinculat a celebracions d'hivern i d'estiu. Els foguerons de Sant Antoni, especialment arrelats a municipis com Sa Pobla, Manacor o Artà, constitueixen una de les tradicions més representatives: fogueres col·lectives al carrer, acompanyades de gloses, música i la presència simbòlica del dimoni. També les revetlles de Sant Joan incorporen el foc com a element purificador i de transició estacional, amb fogueres, coets i altres pràctiques populars. A més, el recurs a focs artificials ha estat habitual a moltes festes patronals al llarg del temps.

A finals de la dècada de 1980, Iguana Teatre començà a experimentar amb espectacles on el foc, la música i la participació directa del públic eren protagonistes. La nit de Sant Joan de 1987 convertiren la discoteca Dhraa, un recinte a l'aire lliure de Porto Cristo, en un “infern” escènic: actors disfressats de dimonis transitaven entre els assistents, amb pirotècnia, malabars i percussió. Aquestes representacions, agrupades sota el nom de Nit de Foc, són sovint assenyalades com a punt d'inflexió per a la implantació del model de correfoc a l'illa. Posteriorment s'incorporà l'espectacle dins el catàleg oficial de la companyia, fet que contribuí a la seva difusió.

Elements principals Dimonis i diables La figura del dimoni és un dels símbols més arrelats dins la cultura popular mallorquina i apareix de manera recurrent a les festes vinculades al foc. Tradicionalment acompanya les celebracions de Sant Antoni i simbolitza el mal que és vençut pel sant, però en els correfocs i espectacles contemporanis adquireix un paper actiu com a protagonista.

Bèsties de foc Les bèsties de foc són figures zoomòrfiques que permeten la incorporació de pirotècnia. Poden representar dracs, bous, cabres o altres animals i s'han anat consolidant a partir de la dècada de 1990 en diversos municipis.

Pirotècnia i música La pirotècnia és l'element central dels correfocs i espectacles de foc. Els dimonis i les bèsties carreguen carretilles, coets i fonts que generen una atmosfera intensa; habitualment s'acompanya de grups de percussió que marquen el ritme i reforcen el caràcter col·lectiu de l'acte.

Foguerons Els foguerons són l'expressió més tradicional del foc festiu a Mallorca. Són especialment presents per Sant Antoni, quan les fogueres al carrer serveixen de punt de trobada comunitària amb gloses, menjar i celebració.

Colles i organització A partir dels anys 1990 començaren a sorgir les primeres colles de dimonis i de bèsties de foc. Avui existeixen colles a municipis com Manacor, Sa Pobla, Esporles, Sóller, Alaró o Palma. L'any 2016 es fundà la Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de Foc de les Illes Balears, amb l'objectiu de coordinar colles, establir criteris de seguretat i fomentar l'intercanvi amb altres agrupacions dels Països Catalans.

Celebracions destacades Sant Antoni A Sa Pobla, Manacor i Artà, els foguerons, la ximbomba i els dimonis són centrals en les festes de Sant Antoni. Des de la dècada de 1990 també s'hi han incorporat correfocs i actuacions de colles.

Sant Sebastià Les festes de Sant Sebastià a Palma inclouen correfocs al centre de la ciutat, amb la participació de colles exclusivament de Ciutat.

Festes patronals locals Altres municipis com Esporles, Alaró, Sóller, Capdepera o Felanitx han incorporat correfocs i foguerons a les seves festes patronals.

Correfocs i trobades de colles A més de les festes tradicionals, a Mallorca s'organitzen trobades específiques de colles. A Palma, el Correllums reuneix diverses agrupacions en un recorregut de foc i percussió que fomenta l'intercanvi i la difusió del model de correfoc.

Situació actual La cultura del foc ha viscut una gran expansió a Mallorca, però també ha generat debats sobre seguretat i regulació de la pirotècnia. El 2021 Palma acollí el Vè Simposi de Focs de la Mediterrània, amb investigadors, institucions i colles d'arreu dels Països Catalans i de la Mediterrània; les actes han estat publicades posteriorment.

Vegeu també Iguana Teatre Correfoc

Referències

Bibliografia Ginard, Antoni M. (1987). El dimoni a Mallorca. Palma: Editorial Moll. ISBN 84-273-0744-1. García, Jordi (2008). El foc festiu: tradició i espectacle. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 978-84-8415-964-0. VV.AA. (2023). La festa, el dimoni i el foc: Vè Simposi de Focs de la Mediterrània. Catarroja: Editorial Afers. ISBN 978-8418618451. VV.AA. (2016). Actes del Simposi de Focs de la Mediterrània. Palma: Consell de Mallorca. [Sense ISBN]

Enllaços externs Federació de Dimonis, Diables i Bèsties de Foc de les Illes Balears Consell de Mallorca – Cultura popular i patrimoni immaterial Arxiu del so i de la imatge de Mallorca – Materials audiovisuals sobre festes de foc

Foc Categoria:Foc en la cultura