és un boxejador mexicà, ja retirat, guanyador d'una medalla olímpica i campió del món de la WBA.
Carrera amateur El 1972 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Estiu de Múnic, on guanyà la medalla de plata en la categoria del pes gall del programa de boxa. En la final va perdre contra el cubà Orlando Martínez.
Carrera professional El 1973 passà al professionalisme i dos anys més tard, el 14 de març de 1975, es va proclamar campió del món del pes gall lineal i de la WBA en superar al sud-coreà Hong Soo-hwan en quatre assalts. Zamora va defensar el seu títol dues vegades aquell any, contra Thanomchit Sukhothai i Socrates Batoto. El 3 d'abril de 1976, va noquejar el futur membre del Saló de la Fama Eusebio Pedroza al segon assalt. Aquell mateix any va defensar amb èxit el seu títol contra Gilberto Illueca i Soo-Hwan Hong.
El 23 d'abril de 1977 va perdre el seu primer combat professional contra el també mexicà Carlos Zárate Serna. Zamora arribà al combat amb 29 victòries, totes per nocaut, mentre que Zárate ho feia amb 45 victòries, 44 d'elles per nocaut. Zárate va aconseguir un nocaut tècnic sobre Zamora al quart assalt.
Zamora mai es recuperà d'aquesta derrota. En el següent combat va perdre els títols del pes gall lineal i de la WBA contra Jorge Luján per nocaut al desè assalt. El seu balanç posterior va ser irregular, i fins i tot va perdre contra Eddie Logan, que tenia un rècord de 5 victòries i 7 derrotes, el 16 de novembre de 1979. Es va retirar després de perdre, de nou per nocaut, contra Rigoberto Estrada el 19 de setembre de 1980. El seu balanç final fou de 33 victòries, 32 per KO, i 5 derrotes, en els 38 combats disputats.
Referències
Categoria:Medallistes als Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 Categoria:Boxejadors mexicans Categoria:Nascuts el 1954 Categoria:Medallistes olímpics de boxa Categoria:Esportistes de Ciutat de Mèxic