Gianluca Nicoletti (Perusa, 17 d'agost de 1954) és un periodista, escriptor, locutor de ràdio i autor de televisió italià, actualment col·laborador dels mitjans italians Radio 24 i La Stampa, com a locutor i editorialista respectivament.
Biografia miniatura|Gianluca Nicoletti durant el servei militar
Activitat radiofònica Gianluca Nicoletti va començar a treballar a la RAI el 1983. Des del 1994 està registrat com a periodista professional a l'Ordre de Periodistes del Laci. El 1995 va ser contractat al Giornale Radio, on va ser corresponsal especial fins al 1999 i posteriorment cap de la Divisió de Ràdio per al sector dedicat a la innovació "Desenvolupament de Productes Multimèdia". En aquest càrrec, va dirigir la posada en marxa del primer portal d'Internet interactiu de la Rai.
De 1983 a 1994, va treballar com a corresponsal per al programa de ràdio Radiodue 3131, on va dissenyar un "estudi mòbil" amb el que va fer una gira per Itàlia durant tres temporades. També va presentar el programa en tres temporades posteriors.
El 1992 va ser autor i presentador del setmanari *Qui lo dico e qui lo nego*, emès a Radio 2, on el 1994 va presentar el programa *Vipera* .
Durant onze anys, de 1993 a 2004, va presentar el programa Golem: idoli e televisioni (Golem: ídols i televisió), que se centrava en temes relacionats amb la televisió i l'actualitat analitzats a través del món dels mitjans de comunicació. El 1993, Golem va obrir la seva pròpia pàgina a Internet. El programa va guanyar diversos premis (Premiolino 1997, Saint Vincent 1998, menció especial al Prix Italia 1998, Forte dei Marmi 1999 i Guidarello 2000).
Després de deixar la Rai el desembre de 2004, Nicoletti es va incorporar a Radio 24, on ha estat l'autor i presentador del programa de ràdio Melog 2.0 des del 2005. Per a la mateixa emissora de ràdio, el 2005 també va presentar el programa Il volto e l'anima (“El rostre i l'ànima”).
El 2010 va crear els programes Corpi (contes de Cristina Cattaneo, forense) i La guardia del faro amb Barbara Alberti per a Radio 24.
Des del setembre del 2014 ha creat i presentat el programa Il treno va per a Radio 24.
L'octubre de 2012, va ser guardonat amb el premi Cuffie D'Oro Lelio Luttazzi en la categoria "One Man One Voice" amb la següent menció: "És una de les veus més conegudes entre els intel·lectuals italians. Compta amb el do encantador de la imprevisibilitat i un ús hàbil de les paraules. Un bon escriptor, crític de televisió i moralista, Gianluca representa una excel·lència de la ràdio italiana."
Des del 2024, condueix el programa "La nave va" a Ràdio 24, que s'emet cada dissabte a les 14:00. Continua presentant el programa "Melog” de dilluns a divendres, a partir de les 12:10.
Activitat televisiva Ha col·laborat en diversos programes de televisió a les cadenes de la RAI: el 1995, Uno più uno i Mediamente (laboratori de televisió multimèdia), emès a Rai 1. Durant el mateix any, va ser l'autor i presentador del programa Parola in TV a Videosapere i va crear l'especial Telesogni di notte amb Gianni Ippoliti . D'octubre a febrer de 1996, va ser l'autor i presentador del programa Niente da perdere de Rai 3, on, en forma de monòleg, s'analitzaven imatges de la televisió nocturna. De novembre a juny de 1996, va ser l'autor i presentador d'una nota setmanal de crítica televisiva dins del programa TV Zone de Rai 2 i Raccolta differenziata, amb el tema principal de l'anàlisi dels fenòmens televisius. A Rai 1, va ser el presentador i coautor del programa La parte dell'occhio (“La part de l'ull”), un programa sobre estètica televisiva. El 2004 va acollir una edició de Conferenza stampa per a la Tribune Politiche de Rai.
L'estiu del 2005 es va traslladar a les cadenes de Mediaset per col·laborar a Matrix, a Canale 5, en antena des del setembre. A la tardor del 2006 va formar part del jurat de la primera edició del reality show La pupa e il secchione, emès a Italia 1. El 2010 va editar la columna News Mediaset Jekyll, emesa diàriament a Italia 1, comentant els esdeveniments televisius que havien ocorregut el dia anterior.
Activitat periodística Des del gener del 2005 és editorialista del diari La Stampa . El 2009 i el 2010 va col·laborar amb la revista mensual Wired. El 2010 va editar la columna La posta del cuore a Marie Claire.
Activitat teatral Per al teatre va crear l'espectacle La macchina per entrare e uscire dal mondo (“La màquina d'entrar i sortir del món”), una peça on es construeix a l'escenari un transformador d'humans en avatars i viceversa, és a dir, un decorat que representa un entorn real, una plaça metafísica amb, als dos extrems respectius, dues portes que es poden obrir i tancar.
L'escenografia en resum és un únic panell dividit en tres zones, les dues laterals on les portes representen la façana exterior d'un edifici – dibuixat o fotoreproduït sobre la fusta de l'escena– mentre que la part central és blanca com una pantalla de cinema. La part que falta de l'escena s'integra projectant un entorn virtual tridimensional interactiu que completa la imatge de l'edifici amb dues portes virtuals més que es poden obrir.
Cada actor o membre del públic pot entrar per una petita porta de fusta com un ésser de carn i ossos i sortir per la projectada com un avatar, tot continuant donant veu a la seva representació virtual. També es pot fer el procés invers, "passant" d'avatar a humà.
La màquina d'entrar i sortir del món va debutar a Torí el 7 de juny de 2008 i més tard va evolucionar com a La notte di Giano (“La nit de Janus”), representada per primera vegada el 21 de desembre de 2008 a Roma amb l'addició de personatges i música en directe composta a partir de textos de Nicoletti.
Activitat a Internet Del 1999 al 2004 va ser director editorial de Rai Net, l'empresa d'internet de la Rai; va supervisar la posada en marxa del portal d'internet de la Rai i va fundar el diari en línia Rainet News, del qual també va ser editor en cap. També a la Rai, va dirigir la creació de Rai Click, el portal de la Rai que posa a disposició emissions de televisió en streaming a Internet.
El juny de 2009 va llançar la Perennial Voice Prosthesis, una proposta experimental de xarxa social que utilitza un sistema de missatgeria de veu.
Activitat musical El 2008 va col·laborar amb l'artista italià de rap i hip-hop Frankie hi-nrg MC al recital Mattatoy de l'àlbum DePrimoMaggio. L'11 de juliol de 2009 Nicoletti va publicar el seu primer àlbum titulat Macchina per fughe domestiche, una col·lecció de balades amb música feta en col·laboració amb els germans Riccardo i Francesca Alemanno. Els temes de l'àlbum se centren en els possibles mètodes per escapar de la vida quotidiana.
Activitat cinematogràfica El 2017 va fer el documental Tommy and the Others, dirigit per Massimiliano Sbrolla, en què relata un viatge a Itàlia amb el seu fill per trobar famílies amb adults autistes al seu càrrec. Es va emetre pels canals Sky a partir de l'abril de 2017 i va ser completament autofinançat i recolzat a través de micromecenatge. El 2018 la pel·lícula es va projectar en instituts italians com a part del projecte educatiu "Cervelli Ribelli", recolzat pel Ministeri d'Educació, Universitat i Recerca (MIUR) i Sky.
El 2020 va protagonitzar el documental Tommy and the Rebel Brains Auction, que explica la història del viatge de Gianluca Nicoletti i el seu fill Tommy per Itàlia en una gira vinculada a la iniciativa "Out of the Ordinary", una subhasta destinada a finançar parcialment un taller creatiu per a "cervells rebels". La pel·lícula, escrita per Gianluca Nicoletti, dirigida per Massimiliano Sbrolla i produïda executivament per Kulta, es va estrenar a Sky Arte el 2 d'abril de 2020, Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'Autisme.
Altres projectes El maig de 2010, en col·laboració amb Francesca Cellamare i Stefano Moriggi, va obrir l'acte Macchine e Carne al Museo dei Fiorentini de Roma, a partir de teories extretes del llibre Perché la tecnologia ci rende umani .
El juny de 2010, va estrenar l' espectacle "La disciplina del sollievo di alzar donne". Amb l'objectiu de restablir el protocol de comunicació adequat entre homes i dones, Nicoletti aixeca físicament les dones sobre les seves espatlles. Aquests esdeveniments s'han organitzat en diversos llocs d'Itàlia.
A la tardor del 2010, va col·laborar amb Marco Pizzo, historiador i director del Museu Central del Risorgimento, en la iniciativa Gioventù Ribelle, promoguda pel Departament de Joventut i dedicada als herois del Risorgimento. L'exposició, que es va allotjar al Vittoriano de Roma del 3 de novembre al 18 de desembre de 2010 i va ser inaugurada pel president de la República Giorgio Napolitano, tenia com a objectiu arribar a les noves generacions i es va dur a terme en un entorn multimèdia, combinant noves tecnologies, interaccions de vídeo, materiql de record i pintures. Nicoletti va participar com a guia vocal a la secció Amabili resti, dedicada a les relíquies seculars dels màrtirs del Risorgimento italià, narrant les seves històries.
El 14 de maig de 2011, amb motiu de la Nit dels Museus, va realitzar al Museu del Trastevere de Roma la performance de paraules, música i fotografies Il Museo dei Pensieri, una visita guiada entre els "objectes mentals" abandonats per la ciutat fotografiats per Fabrizio Intonti.
Compromís amb l'autisme Participa activament en la difusió de la cultura de l'autisme i la neurodiversitat, ja que ell mateix pateix la síndrome d'Asperger. Des del 2013 ha escrit tres llibres publicats per Oscar Mondadori sobre la seva experiència com a pare del seu fill autista Tommy. Els dos primers Una notte ho sognato che parlavi, (“Una nit vaig somiar que parlaves”) i Alla fine qualcosa ci inventaremo (“Ja ens inventarem alguna cosa”), van ser èxits de vendes. El tercer, Io, figlio di mio figlio (“Jo, fill del meu fill”) el va publicar el 2018. Va dirigir la pel·lícula Tommy e gli altri. Va dissenyar i gestiona l'àrea web d'informació sobre l'autisme "Per noi autistici". El lloc, creat el 2015 amb la contribució del MIUR, està integrat amb eines de participació interactives, creades com a part del projecte "Digital for social" finançat per la Fundació Vodafone.
Va fundar l'organització sense ànim de lucre Insettopia, compromesa amb la creació i el suport de projectes capaços de proporcionar serveis útils a les famílies de persones amb autisme. El desembre de 2020, l'organització es va transformar en "Fondazione Cervelli Ribelli Onlus". Des del 2024, és la Fondazione Cervelli Ribelli ETS.
Resposta a Umberto Eco