Segons la Bíblia, Manassès (en hebreu מנשה בן-חזקיה Menasheh ben Hizqiyah) va ser el catorzè rei de Judà, fill d'Ezequies. Va regnar 55 anys entre 687-643 a.n.e. segons la cronologia tradicional, o entre 716-661 a.n.e. segons la cronologia bíblica. esquerra|miniatura|Josies i Manassès en una escultura de Juan Bautista Monegro a El Escorial Manassès va ser contrari a l'adoració a Jehovà i va promoure l'adoració pagana.2Re 21: 2-9; 2Cr 33: 2-9 També va ser culpable de vessar molta sang innocent.2Re 21: 10-16 Segons els escrits posteriors dels jueus, entre les seves víctimes hi hagué Isaïes, qui va ser serrat en trossos per ordre de Manassès.Compari amb Heb 11:37
Amb el temps, el rei d'Assíria se l'endugué captiu a Babilònia.2Cr 33:10, 11 Sembla que aquella experiència el va fer canviar de religió i va començar a adorar Jehovà.2Cr 33:12, 13 Existeixen inscripcions dels reis assiris Assarhaddon i Assurbanipal on s'esmenta Manassès.La Saviesa de l'Antic Orient de J. B. Pritchard, 1966, págs. 237, 238 Un cop restituït al tron, va promoure l'adoració a Jehovà. Quan va morir, el seu fill Amon el va succeir.2Cr 33:20
Referències
Categoria:Reis de Judà