Giuseppe "Gipo" Viani (13 de setembre de 1909 - 6 de gener de 1969) va ser un futbolista italià, de la província de Treviso, que jugava com a migcampista. Posteriorment va fer d'entrenador de futbol.

Carrera com a jugador Viani va néixer a Treviso. Va jugar tota la seva carrera al sistema de futbol italià; és especialment conegut pel seu temps a l'Ambrosiana i la Lazio.

Carrera com a entrenador Després de retirar-se del món del futbol, Viani va passar a dirigir molts clubs de futbol italians, com ara l'AC Milan, la Roma i la selecció italiana, entre d'altres. Va viure com a entrenador la final de la Copa d'Europa de 1958, que el Milan va perdre per 2-3 contra el Reial Madrid a Heysel, i que suposà la tercera Copa d'Europa consecutiva per als blancs. Va entrenar Itàlia als Jocs Olímpics d'Estiu de 1960 a Roma, juntament amb Nereo Rocco, ajudant l'equip a aconseguir la quarta posició al torneig.ACMilan.com

Estil com a entrenador Durant la seva etapa a la Salernitana a la dècada de 1940, Viani va idear un sistema tàctic que va arribar a ser conegut als mitjans italians com a "vianema", influenciat pel verrou de Karl Rappan, i que al seu torn també va inspirar l'estratègia defensiva italiana del catenaccio, popularitzada posteriorment per Rocco i Helenio Herrera. El sistema es va originar a partir d'una idea que un dels jugadors del club, Antonio Valese, va plantejar a l'entrenador. Viani va modificar el sistema anglès de migcampista (WM), conegut com a sistema a Itàlia, fent que el seu migcampista central (conegut com a centromediano metodista a Itàlia) es retirés a la línia defensiva per actuar com a defensor addicional i marcar un davanter centre contrari, deixant en canvi el seu lateral (que, en aquell moment, era similar al rol modern de central) lliure per funcionar com el que era essencialment un precursor del rol d'escombrador, creant una formació 1–3–3–3; Ocasionalment també feia servir un defensa en el rol de davanter centre, i amb la samarreta número nou, per retrocedir i marcar els davanters rivals, alliberant així els laterals de les seves tasques de marcar. El seu equip defensava darrere la pilota i posteriorment intentava marcar des dels contraatacs. Tot i que aquesta estratègia ultradefensiva va ser inicialment criticada per membres de la premsa italiana, inclòs el periodista Gianni Brera, Andrea Schianchi de La Gazzetta dello Sport assenyala que aquesta modificació va ser dissenyada per ajudar els equips més petits a Itàlia, ja que el sistema home a home sovint posava els jugadors directament entre si, afavorint els equips més grans i rics amb jugadors individuals més forts.

Palmarès Com a jugador Inter de Milà

Sèrie A: 1929–30

Com a entrenador Salernitana

Sèrie B: 1947–48

Roma

Sèrie B: 1951–52

Milà

Sèrie A: 1956–57, 1958–59 Subcampió de la Copa d'Europa: 1957–58

Individual Saló de la Fama del Futbol Italià: 2018

Referències

Categoria:Morts el 1969 Categoria:Futbolistes de l'Inter de Milà Categoria:Futbolistes de la SS Lazio Categoria:Futbolistes de la Juventus Categoria:Entrenadors de futbol italians Categoria:Entrenadors de l'AS Roma Categoria:Entrenadors del Bologna FC 1909 Categoria:Entrenadors de l'AC Milan Categoria:Entrenadors de l'Hellas Verona FC Categoria:Entrenadors de la selecció de futbol d'Itàlia Categoria:Morts a Ferrara Categoria:Futbolistes del Vèneto Categoria:Esportistes de Treviso Categoria:Nascuts el 1909