Paola Borboni (Parma, 1 de gener de 1900 – Bodio Lomnago, 9 d'abril de 1995) va ser una actriu italiana de teatre, cinema i televisió. La seva carrera es va desenvolupar entre 1916 i 1994, poc abans de la seva mort.
Biografia miniatura|Borboni (dreta) i Audrey Hepburn en Vacances a Roma. Nascuda a Parma, en el si d'una família d'artistes, va demostrar el seu talent des de molt petita.
El seu pare era empresari teatral i ella des de molt jove es va iniciar en l'escena, essent ja primera actriu als divuit anys. El 1925 va interpretar nua, embolicada només amb un vel, el personatge de la sirena protagonista de l'obra Alga marina, de Carlo Veneziani, essent el primer nu del teatre italià, fet que va provocar reaccions controvertides.
A mesura que passava el temps, Borboni va anar fent papers més complexos i dramàtics. A partir de l'any 1933, va ser primera actriu, durant dues temporades, amb Ruggero Ruggeri. El 1934 va fundar una companyia pròpia, i per a això va haver d'invertir-hi el seu capital. El 1942 havia interpretat obres de tota mena d'autors, des de Marco Praga a Pier Maria Rosso di San Secondo, Gabriele D'Annunzio i George Bernard Shaw.
Va interpretar obres de Luigi Pirandello durant sis anys., en tres diferents companyies, finançant-se, entre altres coses, amb els beneficis d'una revista (Mani in tasca e naso al vento, de Michele Galdieri, representada el 1939 amb Odoardo Spadaro). En els seus últims anys va tornar a interpretar Pirandello amb l'obra Io e Pirandello (temporada 1991-1992) i Berretto a sonagli del 1994. Paola Borboni va fer gires per tota Itàlia, sempre amb bones crítiques.
En la revista, que no va abandonar mai, va destacar en: Ciao Rudy, de Pietro Garinei i Sandro Giovannini, el 1972; Io, Paola Borboni,(1975) un xou de cabaret amb el jove Bruno Vilar, amb el qual s'havia casat el 1972.
En el camp de la tragèdia, va interpretar obres d'Èsquil, de William Shakespeare, Federico García Lorca, i Marguerite Yourcenar.
Va ser la primera actriu en popularitzar el gènere del monòleg, des de 1954 a 1965 es va presentar amb Madri, zitelle e donne sole al tramonto, sobre textos de Luigi Pirandello, Corrado Alvaro, Riccardo Bacchelli (La serpe grigia), Alberto Savinio i Dino Buzzati. L'últim, Io Paola la Commediante, va ser escrit expressament per a ella per Mario Luzi, el 1992.
En el teatre d'autors estrangers, durant la la dècada de 1950-1960, va interpretar obres de, Harold Pinter, Samuel Beckett, Eugène Ionesco, Bertolt Brecht, etc.
En la poesia, durant la dècada de 1980, va actuar com a protagonista de la Notte dei Poeti, a l'escenari del teatre romà de Nora.
Activitat cinematogràfica Paola Borboni va actuar en més de 70 films entre 1918 i 1990, dels quals destaquen La locandiera de Luigi Chiarini (1944), Gelosia de Pietro Germi, I vitelloni de Federico Fellini (1953), i Per grazia ricevuta de Nino Manfredi (1970). Va interpretar des d'una marquesa, en la cinta eròtica de culte, Occhio, malocchio, prezzemolo e finocchio, a una dona de la neteja a Vacances a Roma, de William Wyler.
Vida privada Entre 1942 i 1946 va mantenir una relació amb l'actor Salvo Randone. El 1972, als setanta-dos anys d'edat, es va casar amb Bruno Vilar, poeta i actor, quaranta anys més jove que ella. El 23 de juny de 1978 van tenir un greu accident de trànsit, a conseqüència del qual Vilar va morir i ella va quedar amb lesions que la van obligar a utilitzar crosses.
Borboni va morir en 1995, en una residència a Bodio Lomnago, a causa d'un ictus. Va ser enterrada a Parma, a la tomba familiar del cementiri de la Villetta, al costat de les seves germanes Anna (1901-1982) i Elena (1904-1984) i el seu oncle Giuseppe.
Filmografia
Jacopo Ortis, de Giuseppe Sterni (1918) Il furto del sentimento, de Giuseppe Guarino (1919) Il bacio di un re, de Giuseppe Guarino (1919) Gli artigli d'acciaio, de Giuseppe Guarino (1920) Il principe idiota, de Eugenio Perego (1920) Sinfonia pastorale, de Giuseppe Sterni (1921) L'ora della morte, de Giuseppe Sterni (1921) L'uomo che sorride, de Mario Mattoli (1936) Lo smemorato, de Gennaro Righelli (1936) Vivere, de Guido Brignone (1937) Nina, non far la stupida, de Nunzio Malasomma (1937) Ho perduto mio marito, de Enrico Guazzoni (1937) Ricchezza senza domani, de Ferdinando Maria Poggioli (1940) Il sogno di tutti, de Oreste Biancoli (1940) Giorno di nozze, de Raffaello Matarazzo (1942) Il nemico, de Guglielmo Giannini (1943) Il birichino di papà, de Raffaello Matarazzo (1943) L'avventura di Annabella, de Leo Menardi (1943) La vita torna, de Pier Luigi Faraldo (1943) Il viaggio del signor Perrichon, de Paolo Moffa (1943) Una piccola moglie, de Giorgio Bianchi (1943) Sorelle Materassi, de Ferdinando Maria Poggioli (1944) La locandiera, de Luigi Chiarini (1944) Finalmente sì, de László Kish (1944) Il ventesimo duca, de Lucio De Caro (1945) La freccia nel fianco, de Alberto Lattuada (1945) La resa di Titì, de Giorgio Bianchi (1945) Non canto più, de Riccardo Freda (1945) Le modelle di via Margutta, de Giuseppe Maria Scotese (1946) Canzone di primavera, de Mario Costa (1950) Cavalcata d'eroi, de Mario Costa (1950) È più facile che un cammello..., de Luigi Zampa (1951) Ultimo perdono, de Renato Polselli (1952) La città canora, de Mario Costa (1952) Ai margini della metropoli, de Carlo Lizzani (1952) Roma ore 11, de Giuseppe De Santis (1952) Siamo ricchi e poveri, de Siro Marcellini (1953) Lulù, de Fernando Cerchio (1953) Il bacio dell'Aurora, de Gianfranco Parolini (1953) Gli uomini, che mascalzoni!, de Glauco Pellegrini (1953)
Gelosia, de Pietro Germi (1953) Condannatelo!, de Luigi Capuano (1953) Los inútiles, de Federico Fellini (1953) Vacaciones en Roma, de William Wyler (1953) Terza liceo, de Luciano Emmer (1954) Mamma, perdonami!, de Giuseppe Vari (1954) François il contrabbandiere, de Gianfranco Parolini (1954) Amori di mezzo secolo, episodio L'amore romantico, de Glauco Pellegrini (1954) Santarellina, de Yves Allegret (1954) L'affaire Maurizius, de Julien Duvivier (1954) I cavalieri della regina, de Mauro Bolognini (1954) Rosso e nero, de Domenico Paolella (1955) Gli anni che non ritornano, de Yves Allégret (1955) Mi permette, babbo!, de Mario Bonnard (1956) Casta Diva, de Carmine Gallone (1956) L'oro di Roma, de Carlo Lizzani (1961) Menage all'italiana, de Franco Indovina (1965) La ragazzola, de Giuseppe Orlandini (1965) I complessi, episodio Il complesso della schiava nubiana, de Franco Rossi (1965) Una vergine per il principe, de Pasquale Festa Campanile (1966) Arabella, de Mauro Bolognini (1967) The Biggest Bundle of Them All, de Ken Annakin (1968) Cuando las mujeres tenían cola, de Pasquale Festa Campanile (1970) Per grazia ricevuta, de Nino Manfredi (1971) Le belve, de Giovanni Grimaldi (1971) All'ovest di Sacramento, de Federico Chentrens (1971) Sessomatto, episodio Non è mai troppo tardi, de Dino Risi (1973) Bello come un arcangelo, de Alfredo Giannetti (1974) Paolo Barca maestro elementare praticamente nudista, de Flavio Mogherini (1975) Nerone, de Mario Castellacci y Pier Francesco Pingitore (1977) L'albero della maldicenza, de Giacinto Bonaquisti (1979) La cage aux folles 2, de Edouard Molinaro (1980) La storia vera della signora delle camelie, de Mauro Bolognini (1981) Più bello di così si muore, de Pasquale Festa Campanile (1982) Cicciabomba, de Umberto Lenzi (1982) Occhio, malocchio, prezzemolo e finocchio, de Sergio Martino (1983) Blue Dolphin - L'avventura continua, de Giorgio Moser (1990)
Televisió Lumie di Sicilia de Luigi Pirandello, amb Paolo Carlini, Paola Borbó i Anna Nogara. Direcció de Silverio Blasi. Piccolo mondo antico, 1957. Il romanzo d'un maestro, 1959.
Referències
Categoria:Morts d'accident vascular cerebral Categoria:Actors de sèries de televisió italians Categoria:Actors de cinema italians Categoria:Actors de teatre italians Categoria:Gran Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Italiana Categoria:Morts a la Llombardia Categoria:Artistes parmesans Categoria:Actors nascuts al segle XIX Categoria:Actors italians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1900