Ramón Barce Benito (Madrid, 16 de març, 1928 - Madrid, 14 de desembre, 2008) va ser un compositor, traductor i assagista espanyol. Pertanyent a la Generació del 51, la seva aportació és cabdal per comprendre la música espanyola de la segona meitat del .
Biografia El 1939 va iniciar estudis de batxillerat a l'Institut Cardenal Cisneros de Madrid, per traslladar-se l'any següent a Guadalajara on va començar a estudiar música. Vuit anys després torna a Madrid i estudia Harmonia al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid i Filologia romànica a la Universitat de Madrid. Es va doctorar en aquesta universitat el 1956 en Filosofia i Lletres amb premi extraordinari.
Es va dedicar a la docència i el 1959 va ser catedràtic de Literatura Espanyola d'institut a Albacete, traslladant-se l'any següent a Madrid. Va acudir als cursos d'Olivier Messiaen i György Ligeti a Darmstadt (Alemanya).
Membre destacat de l'anomenada Generació del 51, les seves aportacions musicals i la seva activitat organitzadora el van portar —entre altres tasques— a promoure i pertànyer a grups tan importants com ara Nova Música, el 1958, (que va contribuir decisivament en l'estètica dels compositors espanyols), Aula de Música de l'Ateneu, la revista i concerts Sonda (que ell va dirigir), el grup Zaj el 1964, l'Associació de Compositors Simfònics Espanyols (de la qual va ser president durant els primers anys de funcionament).
El compositor Ramón Barce ha exposat un pensament musical molt personal i s'ha manifestat en diferents assajos sobre qüestions sobre tècnica, estètica, sociologia, musicologia, etc., destacant pel seu rigor i clarividència. Traductor al castellà de tractats fonamentals, entre els quals destaquen l'Harmonia d'Arnold Schönberg, entre diversos de diferents autors com ara Strobel, Stepun, Schenker, Hába o Piston. Una altra de les aportacions a la música del seu temps és la creació del seu propi sistema compositiu, anomenat «sistema de nivells» (1966), amb el qual dona cohesió a la major part del seu ampli catàleg d'obres, sempre distingides per la seva enorme personalitat i alienes als preceptes de modes o estètiques imperants. Va col·laborar al costat del director Javier Aguirre en el curtmetratge Espectro Siete (1970), on Barce va signar el guió cromàtic i la banda sonora.
La seva tasca musicològica es va centrar en l'estudi de la sociologia de la música contemporània i en la sarsuela, especialment en el género chico de finals del . Va ser l'editor de la revisió crítica de la sarsuela La verbena de la Paloma de Tomás Bretón publicada a ICCMU el 1994. A més, va ser guionista i presentador d'una sèrie sobre la sarsuela a Radio Nacional de España, Radio Clásica, on havia estat abans redactor musical.
Va ser col·laborador de la revista Ritmo des de 1957, i subdirector entre 1982 i 1993, a més d'exercir la crítica musical i literària des de 1971 al diari Ya.
Publicacions i composicions musicals Va publicar diversos llibres, entre els quals cal destacar: Fronteras de la música (1985) i Tiempo de tinieblas y algunas sonrisas (1992) o Las palabras de la Música.. Escrits de Ramon Barce (2009).
Va compondre més de 120 obres musicals, entre les quals destaquen: 6 Simfonies, 11 Quartets de corda, 9 Concerts de Lizara, 1 Concert per a Piano i Orquestra, Música fúnebre, Canadà Trio, Siala, Quartet nº 3 Gauss, Residències, Les quatre estacions, Paràbola, Onada, etc.
Reconeixement Va rebre el Premi Nacional de Música el 1973 per l'obra "Quartet de corda nº 3 Gauss", el Premi a la Creació Musical de la Comunitat de Madrid el 1991, i Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts el 1997.
Va ser elegit acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran el 7 de febrer de 2000 El seu discurs d'ingrés, el 21 de gener de 2001, va tractar sobres Natura, símbol i so.
S'han publicat dues biografies del compositor, Ramón Barce a l'avantguarda musical espanyola (1983), d'Ángel Medina, i Ramón Barce. Cap demà, cap avui (2008), de Juan Francisco de Dios Hernández. La seva obra i els seus escrits han estat objecte d'estudi en tesis doctorals: Ramón Barce. Música de cambra (2004), de Juan Francisco de Dios Hernández, Universitat de Salamanca; El compositor Ramón Barce en la música espanyola del segle xx, una anàlisi i edició comentada dels seus escrits tècnics, estètics i sociològics essencials (2005), de Teresa Catalán, Universitat de València, i Estudi de la música escènica de Ramón Barce (2010), de Rosa María Rodríguez Hernández, Universitat Politècnica de València.
Bibliografia
Cabañas Alamán, Fernando J., Ramón Barce. Madrid: SGAE, 1997. (Catálogos de compositores) Medina, Ángel, "Barce Benito, Ramón". En: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Madrid: SGAE, 1999-2002, vol. 2, p. 218-224. Dios Hernández, Juan Francisco de, Ramón Barce: hacia mañana, hacia hoy. Madrid: Ediciones Autor, 2008. Barce, Ramón, Las palabras de la música. Madrid: ICCMU, 2009. Martín, Elena, Llego sábado 23. Correspondencia entre Ramón Barce y Elena Martín de 1970 a 1977 y algunos recuerdos posteriores. Editorial Alpuerto, Madrid, 2018, 2ª edición. ISBN 978-84-381-0512-2.
Categoria:Compositors espanyols del segle XXI Categoria:Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts Categoria:Morts a Madrid Categoria:Compositors madrilenys Categoria:Compositors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1928