Amalia Rosa Maria Fossa, també esmentada com a Amalia Fossa-Mirabella pel cognom del seu marit (Nàpols, 1 de gener de 1847Registre Civil, San Ferdinando de Nàpols, Llibre de Nascuts de 1847, registre número 14. - Florència, 26 de desembre de 1911), fou una soprano italiana.
Amalia Fossa provenia d'una família plenament vinculada al món de l'ópera: el seu pare, Carlo Fossa, era apuntador i la seva mare, la cantant Carlotta Gruitz, fou també la seva primera mestra de cant. La seva germana petita, Emilia Concetta Erminia (1839), seguí la mateixa vocació i actuà com a tiple comprimària, fins i tot amb alguna aparició a Espanya. Amalia, en canvi, inicià la carrera fora d’Itàlia i es dedicà sobretot al repertori de Verdi. Segons el musicòleg Schmidl, el seu debut tingué lloc al Teatro Nacional de São Carlos de Lisboa el 1870 amb Un ballo in maschera. No obstant això, alguns testimonis suggereixen que podria haver-se produït abans, en l'estrena dEnrico de Mattos Pereira, representada amb escassa fortuna el gener del mateix any en el mateix teatre. La primavera de 1871 va cantar a Pest, a Un ballo in maschera, Don Carlos (il paggio) de Verdi i Lucia di Lammermoor de Donizetti; al setembre a Cento amb Martha de Von Flotow, i al cap d'un mes va inaugurar la temporada de l'Òpera a Bucarest de nou amb Lucia. El 1874 es va assentar a Madrid, on va cantar amb un gran èxit a Dinorah de Meyerbeer i a Aida de Verdi al Teatro Real.
De retorn al seu país natal, es convertí en una de les cantants predilectes de Verdi, que en va lloar les qualitats amb paraules entusiastes: «una veu de soprano excel·lent, de timbre bell, plena, equilibrada i de gran amplitud, capaç d'afrontar sense esforç tant les notes greus del registre alt com els aguts sfogato».Riv. teatr. melodrammatica, XVIII , 749, p. 3, cit. in Carteggio Verdi - Ricordi, p. 168 Verdi escrigué aquest elogi arran de les actuacions de la cantant al Teatro alla Scala de Milà en les temporades 1876-77 i 1877-78, quan interpretà rols com els de Les Huguenots de Meyerbeer, Anna Bolena i Poliuto (Pauline) de Donizetti, Leonora a La forza del destino de Verdi, Cinq-Mars de Gounod i Fosca de Carlos Gomes.
El maig de 1877 actuà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona amb Dinorah, i poc després prengué part a les temporades de tardor i carnaval del Teatre Comunale de Trieste, on al setembre participà en la primera representació local de Mefistofele d'Arrigo Boito. En el mateix escenari també interpretà obres de Meyerbeer, com Les Huguenots i Robert le diable (Alice). L'any següent cantà al Politeama de Liorna en títols com Faust de Gounod, Il Trovatore i Nabucco de Verdi. El 1879 fou contractada per a la temporada de carnaval al Teatre La Fenice de Venècia, amb un repertori que incloïa Le Roi de Lahore (Nadir) de Massenet, Ruy Blas (Donna Maria de Neubourg) de Filippo Marchetti, Cleopatra de Ferdinando Bonamici i de nou Mefistofele. Aquell mateix any retornà a Barcelona per cantar Il Trovatore i a l'agost aparegué al Teatre Morlacchi amb Les Huguenots. Ja al setembre, a Perusa, oferí un concert amb àries de La Traviata, Les Huguenots i I vespri siciliani.
El maig de 1880 tornà a Barcelona per interpretar Aida. Poc després, entre l'octubre del mateix any i el febrer de 1881, actuà a Odessa. Aquell 1881 marcà també els seus debuts a Roma, Varsòvia i Nàpols. Al Teatro Costanzi de Roma aparegué l'11 de juny en La forza del destino; a l'octubre cantà Aida a Varsòvia, i el 25 de desembre inaugurà la temporada del Teatro San Carlo de Nàpols amb Les Huguenots. La seva estada en aquest teatre s'allargà fins al gener següent, moment en què la crítica començà a apuntar signes d'un cert desgast vocal. Aquestes observacions es repetiren quan, de nou a Nàpols, interpretà Il trovatore (febrer de 1882) i Orazi e Curiazi de Mercadante (març).
A partir d'aleshores la seva activitat esdevingué més esporàdica i no sempre rebé crítiques favorables. A la tardor del mateix any retornà a Roma, on interpretà Les Huguenots i Aïda. El 1883 actuà al Teatro de São Carlos de Lisboa (octubre-novembre) amb Faust, Aïda i Il trovatore, ocasió en què la premsa assenyalà que posseïa «... una veritable veu de soprano dramàtica, ampla, vibrant i fàcil, encara que una mica tremolosa».La Gazzetta musicale di Milano , p. 380, 399 Posteriorment, al gener de 1885 fou contractada a Palerm per cantar Les Huguenots, i l'any següent aparegué al Teatre Carlo Felice de Gènova amb Il trovatore.
Es va casar amb el baix-baríton italià Giovanni Mirabella.
Referències
Categoria:Sopranos italianes Categoria:Sopranos que han actuat al Liceu Categoria:Cantants napolitans Categoria:Morts a Florència Categoria:Nascuts el 1847 Categoria:Morts el 1911