Flavi Hipaci o Hipaci (en llatí: Flavius Hipatius; Tessalònica c.340-després del 383) era el germà d'Eusèbia, muller de l'emperador Constanci II.
Biografia Nascut a Tessalònica en una familia d'ascendència macedònia, Hipaci era fill de Flavi Eusebi que havia estat cònsol. Arran del casament de la seva germana Eusèbia amb l'emperador Constanci II (r. 337-361), el 353, la seva família va rebre càrrecs i honors. Hipaci i el seu germà Eusebi varen ser nomenats cònsols l'any 359, quan Hipaci era encara un adolescent.Chastagnol, pg. 204
Possiblement va rebre el nomenament de vicari urbi Romae el 21 de febrer del 363,Chastagnol, pg. 205Codi Teodosià. iii.5.8 i en algun moment es va traslladar a Antioquia, segurament degut a la caiguda de la dinastia constantiniana a qui devia el seu poder. Aquí, a l'any 371, Hipaci i el seu germà van ser acusats de traïció i jutjats durant el regnat de Valent (r. 364-378). L'acusació sostenia que van participar en una suposada profecia que indicava que el notari Teodor succeiria a Valent com a emperador.Potter, David Stone, The Roman Empire at Bay: AD 180-395 (2004), pg. 545 Tot i que Hipaci i Eusebi van ser declarats culpables, multats i exiliats, ben aviat van ser perdonats per l'emperador per la intercessió d'Heliodor, praepositus sacri cubiculi, qui els havia acusat en primera instància. Tot i que la seva posició i riquesa foren restaurades, la seva carrera va quedar frenada durant la resta del regnat de Valent.Martindale & Jones, pg. 448; Chastagnol, pg. 205 Hipaci encara residia a Antioquia quan va rebre el nomenament com a prefecte de la ciutat de Roma per part de l'emperador Gracià (367-383), poc després de la batalla d'Adrianòpolis, l'any 378 on va morir Valent. Va exercir aquest càrrec des de finals de l'any 378 fins al 5 d'abril del 379.
L'any 381, estant a Constantinoble, va rebre el nomenament de prefecte del pretori d'Il·líria i d'Itàlia, càrrecs que va exercir pel període del 382-383.Martindale & Jones, pg. 449 Durant el seu mandat va rebre diverses lleis per a promulgar, incloent una de Gracià del 21 de maig del 383, que condemnava a qualsevol cristià que es convertís al paganisme. judaisme o maniqueisme.BeDuhn, Jason, Augustine's Manichaean Dilemma: Conversion and apostasy, 373-388 C.E. (2009), pg. 140
Cristià, va mantenir correspondència amb Gregori de Nazianz,Barnes, T. D., Christians and Pagans under Constantius in L'Eglise et L'Empire au IV Siecle (1989), pg. 317[https://quod.lib.umich.edu/m/moa/acl3129.0002.001/547?rgn=full+text;view=image;q1=Hypatius] Hipaci va ser amic d'Ammià Marcel·lí, qui el descriu com a gentil, plàcid, recte i honest. També va ser honrat per la població de Creta. Fou elevat al rang de patrici per l'emperador en algun moment de la seva vida.Martindale & Jones, pg. 448
Referències
Bibliografia Chastagnol, André, Les Fastes Par Andre Chastagnol (1962) Martindale, J. R.; Jones, A. H. M, The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I AD 260–395, Cambridge University Press (1971) DiMaio, Michael, "Eusebia Augusta (353-360 A.D.) and Faustina (360-361 A.D.)", De Imperatoribus Romanis Adolf Lippold, Hypatios 2, in Der Kleine Pauly, vol. 2, Stoccarda, 1967, col. 1273. Otto Seeck, Hypatius 3, in Paulys Realencyclopädie der Classischen Altertumswissenschaft, vol. IX,1, Stoccarda, 1914, col. 249. Werner Portmann, Flavius Hypatius, in Der Neue Pauly, vol. 5, Stoccarda, Metzler, 1998, col. 800, .
Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Flavis nous Categoria:Persones de l'antiga Tessalònica Categoria:Militars de l'antiga Grècia Categoria:Polítics de l'antiga Grècia Categoria:Prefectes de la ciutat