Hermeneric (Hermenericus; fl. 465–474), va ser un aristòcrata, polític i militar de l'Imperi Romà d'Orient. Fill del poderós general Àspar, va ser cònsol el 465 i va tenir un paper discret però significatiu en les lluites de poder de finals segle V, sobretot sota els regnats de Lleó I i de Zenó.
Biografia Orígens i família Hermeneric era fill de Flavi Ardaburi Àspar, un general d'origen alà i gòtic, l'autèntic poder a la cort imperial de Constantinoble, fins al punt que l'any 457, un cop mort l'emperador Marcià, Àspar va aconseguir col·locar al tron a Lleó I en comptes d'Antemi, gendre del finat emperador i candidat més clar. La seva mare era una noble ostrogoda, germana de Triari i tieta de Teodoric Estrabó, cosa que va vincular Hermeneric a la dinastia dels Amals. Tenia dos germans Ardabur i Patrici. L'elecció del seu nom podria reflectir un desig d'afirmar un llinatge amb el rei gòtic Hermenric, enfortint així els seus vincles amb l'aristocràcia germànica.
Carrera política L'any 465, Hermeneric va ser nomenat cònsol per a l'Orient juntament amb Basilisc, el cunyat de l'emperador Lleó I. Aquest nomenament simbolitza la influència contínua del seu pare Àspar, aleshores al cim del seu poder. Tanmateix, les fonts occidentals esmenten una data anterior per a aquest consolat.
L'any 471, l'emperador Lleó I, veient que el poder i pes dels germànics a la cort estava creant un fort ressentiment entre la població va orquestrar un atac contra el clan d'Àspar, matant a aquest i el seu fill gran Ardabur i ferint a Patrici. Segons Càndid Isàuric, Hermeneric va escapar d'aquesta massacre, probablement gràcies a la intervenció de Zenó, que el va enviar a Isàuria per refugiar-se. Allà, es va casar amb una filla il·legítima de Zenó, consolidant així una aliança política entre els que quedava del clan germànic i el nou clan al poder, els isàurics.Martindale, Jones et Morris 1992, p. 549.
Retorn a Constantinoble i rol militar Després de la mort de Lleó l'any 474, Hermeneric va tornar a Constantinoble. Durant el regnat de Zenó, presumptament va estar involucrat en un complot contra l'emperador, probablement el complot que va pujar a Basilisc al tron. Degué tornar al bàndol de Zenó en caure Basilisc ja que el 484, se l'esmenta com a comandant d'un contingent de rugis enviat a lluitar contra el rebel Il·los, destacant el seu paper militar actiu en els conflictes interns de l'Imperi.
Les fonts no proporcionen informació sobre el final de la vida d'Hermeneric. Sembla que es va retirar de la vida pública després del 484. La seva carrera il·lustra la complexa dinàmica entre les elits militars d'origen bàrbar i el poder imperial a Constantinoble durant el .
Referències
Bibliografia . .
Categoria:Romans d'Orient del segle V Categoria:Cònsols romans del segle V Categoria:Polítics romans d'Orient