Abaiang, també coneguda com a Apaiang, Apia i, en el passat, l'illa de Charlotte, a les illes Gilbert del Nord, és un atol de corall de Kiribati, situat a l'oest-centre de l'oceà Pacífic. Abaiang va ser l'illa del primer missioner a arribar a les illes Gilbert, Hiram Bingham II. Abaiang té una població de 5.872 habitants (cens del 2020).
Geografia L'atol d'Abaiang es troba al nord de les illes Gilbert, situat no gaire al nord de Tarawa. Abaiang és el quart més septentrional de la cadena d'atols de les illes Gilbert, amb una superfície total de 16,603 km2. L'atol té una llacuna de 25,7 per 8 km que proporciona un ancoratge protegit.
L'illa principal d'Abaiang, Teiro (no s'ha de confondre amb el petit illot de Teirio), té una superfície total de 14,377 km2 i s'estén des del poble septentrional de Takarano fins al poble meridional de Tabontebike. Ocupa tota la vora oriental i també envolta la part sud de l'atol, estenent-se al llarg d'una distància d'uns 37 km. La seva amplada varia des de no més de 90 metres fins a més de 1.000, amb una mitjana de 390 metres. Conté 16 dels 18 pobles. Dos altres illots, Riboono, de 0,887 km2, i Nuotaea, de 1,339 km2, també estan habitats. Els illots restants d'Abaiang però Taete, amb una superfície de 0,872 km2, estan majoritàriament deshabitats, ja que els principals problemes són la manca d'aigua i la llunyania del continent. Tanmateix, s'utilitzen per a la pesca, la tala de copra i per acampar. Als illots d'Ouba i Teirio s'hi han construït petits motels, amb personal que viatja des del continent d'Abaiang i des de Tarawa quan s'esperen hostes.
Al sud-oest d'Abaiang hi ha un canal, el canal de Bingham, que és la conjunció bàsica entre la llacuna i el Pacífic. El canal es troba entre l'illa més gran d'Abaiang (a l'est) i una illa molt petita al sud-oest d'Abaiang anomenada Teirio.
Pobles En el cens del 2010, la població total de 5.502 estava repartida entre 18 pobles, dels quals els més grans eren Nuotaea (559 habitants) i Tuarabu (560 habitants).
Abaiang: Població i superfície terrestreMunicipiPoplació (cens de 2010)Àrea per illesDensitat Nuotaea5591.7 Ribono3411.6 Takarano3481.2 Ubanteman126 Tebunginako424 Borotiam375 Aonobuaka328 Koinawa312 Morikao233 Ewena166 Taburao322 Tebero157 Tabwiroa237 Tuarabu560 Tanimaiaki274 Tebwanga310 Aoneaba51 Tabontebike379Illes inavitadesIslas de Abaiang : Eke, Iaia, Iku, Manra, Nanikirata, Ouba, Taete, Teirio00Àrea total5,5021.3
Canvi climàtic L'escalfament global ha creat un problema per a Abaiang i Kiribati, entre altres grups d'illes. Les cases del poble de Tebunginako han estat abandonades. A mesura que les marees de tempesta es feien més freqüents i les marees vives més fortes, l'erosió va ser tan gran que el poble va haver de ser abandonat. Les restes d'unes 100 cases amb sostre de palla i un maneabe (sala de reunions comunitària) ara es troben fins a 30 metres mar endins. Els vilatans es van traslladar més a l'interior, i el nou poble conservava el mateix nom.
Economia miniatura|esquerra|Oficina del Consell a l'illa d'Abaiang En comparació amb altres illes de Kiribati, Abaiang té alguns avantatges econòmics importants. La seva gran llacuna alberga una impressionant diversitat d'espècies de corall i peixos, proporcionant abundant marisc a la població local i atraient turistes a l'illa des del proper sud de Tarawa. Tot i que l'illa és propensa a la sequera, en anys normals la pluja és suficient per mantenir el fruit del pa, el plàtan i la papaia, així com el coco omnipresent. La proximitat d'Abaiang a Tarawa també facilita un comerç significatiu, tot i que en gran part informal, d'aliments locals de tot tipus.
No obstant això, com totes les illes perifèriques de Kiribati, Abaiang és bàsicament una economia de subsistència, amb un petit nombre de llocs de treball, principalment treballant per al govern o el consell insular. Altres fonts d'ingressos són la producció de copra, i les remeses de familiars que treballen al sud de Tarawa, com a tripulants de vaixells internacionals o a l'estranger.
El canvi climàtic ha forçat un canvi, ja que els peixos voladors no són tan comuns i la vida vegetal s'està morint a causa de l'augment de sal a la capa freàtica.
Suport regional a l'agricultura ecològica L'illa d'Abaiang s'ha compromès a produir el 100% de la seva agricultura ecològica. Una altra illa del Pacífic que ha assumit aquest compromís és Cicia a Fiji.Paull, John (2017) "Four New Strategies to Grow the Organic Agriculture Sector", Agrofor International Journal, 2(3):61-70.
Escoles Hi ha deu escoles primàries a Abaiang, amb un total de 985 estudiants el 2011.
A nivell d'escola secundària, el 2011 hi havia 212 estudiants a l'escola del Ministeri d'Educació, Ueen Abaiang, que es troba entre els pobles de Koinawa i Aonobuaka. Uns altres 135 estudiants estan matriculats al St Joseph's College de Tabwiroa i 23 estudiants a l'institut Steven Whitmee de Morikao, cosa que fa un total de 370 estudiants de secundària. Els dos instituts de Morikao i Tabuiroa acullen estudiants de tot Kiribati que han aprovat els exàmens d'accés per accedir a les escoles.
Història esquerra|miniatura|Catedral Koinawa (foto del 2009) miniatura|Monument a Koinawa per commemorar l'arribada del cristianisme el 18 de novembre de 1857 Els primers habitants d'Abaiang va ser polinesis, no Va ser fins el 1857 quan van arribar els primers colonitzadors, comerciants internacionals, pescadors de platja, baleners i fins i tot Blackbirdings.
El primer europeu a documentar l'illa va ser Thomas Gilbert el 1788. Va anomenar l'illa Matthew's Island, en honor al propietari del seu vaixell, el Charlotte. Posteriorment, per errors, va canviar el nom a Charlotte Island. Aleshores, el primer missioner que va viure a Kiribati va arribar a Abaiang el 16 de novembre de 1857. Va ser Hiram Bingham II de l'American Board, un grup missioner amb seu a Boston. Aquest Hiram Bingham era fill de Hiram Bingham I, que va ser un dels primers i més influents missioners a Hawaii. Hiram Bingham II i la seva dona van ser acompanyats a Abaiang pel pastor hawaià Joel Hulu Mahoe i la seva dona. Bingham va desembarcar al poble de Koinawa i es va erigir un monument commemoratiu al lloc durant les celebracions del centenari el 1957.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'Exèrcit Imperial Japonès va ocupar l'illa des del desembre de 1941 fins al novembre de 1943. Va ser capturada per l'exèrcit nord-americà i utilitzada com a base ofensiva.
Referències
Bibliografia
Categoria:Atols de Kiribati