va ser un humorista, cantant, autor i actor i productor cinematogràfic alemany.
Amb el seu humor va influir en nombrosos artistes posteriors, com ara Bertolt Brecht, Samuel Beckett, Loriot, Gerhard Polt o Helge Schneider.
L'introductor i el traductor de Karl Valentin a la llengua catalana és Feliu Formosa.
Estil, humor i tragèdia de Valentin miniatura|La parella còmica Karlstadt i Valentin en 1933 miniatura|Representació en el Kabarett der Komiker, amb Valentin a la dreta (1936) Com a artista escènic, va ser proper al dadaisme i a l'expressionisme, malgrat que més endavant es va distanciar de tots dos estils. Valentin es feia dir humorista, comediant i dramaturg. El seu humor es basava en jocs de llenguatge; així, l'any 1924 el crític Alfred Kerr deia que Valentin disseccionava el llenguatge fins a aconseguir el seu significat més profund.
L'humor de Valentin es basava en el seu físic llarg i demacrat, que va emfatitzar en números similars a l'slapstick. El pessimisme i la tragèdia dels seus números es basaven en la lluita constant amb les coses quotidianes, com la confrontació amb les autoritats o amb altres persones.
La companya artística més important en la seva carrera va ser Liesl Karlstadt, amb la qual va triomfar a Múnic el 1911 i, a partir d'aleshores, ja van actuar junts en múltiples actuacions.
No va ser fins 55 anys després de la seva mort que el segell musical de Munic Trikont va publicar la seva obra acústica completa en vuit discos compactes juntament amb un llibre de 150 pàgines amb textos d'Herbert Achternbusch i Christoph Schlingensief.Valentin Gesamtausgabe Ton , en la web de Andreas Koll, www.a-koll.com
Biografia miniatura|Lloc de naixement de Karl Valentin en Isargasse 45, actual Zeppelinstraße 41 (2011) El seu veritable nom era Valentin Ludwig Fey. Es va criar al barri muniquès d'Au com a fill únic, ja que una germana i dos germans més grans van morir de ben menuts. Després d'anar a l'institut (1888-1895), del qual parlava com una presó, va aprendre a fer de fuster i va treballar com a treballador qualificat d'aquest ofici fins a l'any 1901. Així i tot, en aquesta època ja va fer algunes actuacions com a humorista. Es va casar amb Gisela Royes (1881-1956), amb la qual va tenir dues filles: Gisela (1905-2000) i Bertha (1910-1985).
El 1902 va actuar en un espectacle de varietats a Nuremberg, va ser quan va fer servir per primera vegada el nom Karl Valentin. Després de morir el seu pare, ell va fer de gerent, conjuntament amb la seva mare, de l'empresa de transports Falk & Fey. El 1906 la companyia va fer fallida i Valentin es va mudar a Zittau juntament amb la mare.
Després d'una reeixida gira per diverses ciutats, Valentin va tornar el 1908 a Munic, on va escriure el monòleg Das Aquarium. Va tenir un compromís com a artista i cantant en el Frankfurter Hof, amb la qual cosa va poder oblidar les dificultats financeres que en aquell moment havia patit. En aquesta època Valentin va anar desenvolupant el seu grotesc llenguatge corporal i l'autoironia, amb els quals es va guanyar al públic. El 1911 va conèixer Elisabeth Wellano, que es va convertir en la seva companya teatral amb el nom artístic de Liesl Karlstadt.
A partir de 1912, Valentin, que havia establert una companyia cinematogràfica pròpia a Múnic, va actuar en uns 40 curtmetratges, alguns dels quals filmats a partir dels seus números. El 1929 va actuar en la seva última pel·lícula muda, Der Sonderling. Des de l'any 1914 va organitzar el seu programa teatral Tingeltangel (que incloïa el número Die Orchesterprobe) que va tenir dues dotzenes de versions posteriors.
Com que patia asma, no va haver de servir durant la Primera Guerra Mundial. En aquests anys va escriure paròdies i cançons trivials sobre la guerra. El 1915 va ser director de Wien-München, un cabaret de Múnic.
L'any 1922 va intervenir en l'obra de Bertolt Brecht Tambors en la nit, representada en el Teatre de Cambra de Munic. Brecht era molt amic de Valentin i l'apreciava com a artista. La seva col·laboració va influir en el treball posterior de Brecht. Valentin va protagonitzar la pel·lícula muda surrealista Mysterien eines Frisiersalons, dirigida per Brecht i Erich Engel, en la qual actuaven Karlstadt i Blandine Ebinger. El 1922 i 1923 va fer les seves primeres actuacions a l'estranger, a Zúric i Viena, i entre 1924 i 1938 va fer diferents actuacions com a convidat a Berlín. Alfred Kerr i Kurt Tucholsky el van descriure aleshores com un entusiasta "pensador de l'esquerra".
El 1931 Karl Valentin va obrir el seu propi teatre (Goethe-Saal) a la Leopoldstrasse de Munic, que va haver de tancar al cap de vuit setmanes per l'obstinació de Valentin de fer servir una burilla encesa en un dels seus números, a desgrat de la norma contra incendis. El 1932 va actuar en la primera pel·lícula sonora, Die verkaufte Braut, dirigida per Max Ophüls, i el 1933 va participar en el curt Orchesterprobe.
El 1934 va obrir Panoptikum, que va tancar als dos mesos, tot i que Valentin va intentar novament obrir-lo el 1935. Valentin va perdre els estalvis i els de Karlstadt, cosa que va provocar en l'actriu una crisi nerviosa que la va obligar a descansar durant molt de temps. miniatura|Estadi Olímpic de Berlín en 1936: Liesl Karlstadt (esq.), Karl Valentin i una acompanyant Valentin era ingènuament escèptic sobre el règim nazi. El director Jacob Geis va rodar el 1936 amb Valentin i Karlstadt Die Erbschaft. El règim nazi va prohibir la pel·lícula per la seva tendència a la misèria, tot i que es la mateixa estrenada en 1976.
A partir de 1939 Valentin va tenir una nova companya d'escenari, a més d'amant: Annemarie Fischer, de 35 anys, que va reemplaçar Liesl Karlstadt en les seves actuacions. En aquesta època va obrir Ritterspelunke, una mescla de teatre i Panoptikum, que va haver de tancar al juny de 1940. Valentin va tenir una última actuació d'importància al costat de Liesl Karlstadt el 1940, en el Deutsches Theater de Munic.
Entre 1941 i 1947 Valentin no va fer aparicions públiques, tot i que anava escrivint poemes i diàlegs que no va arribar a presentar en públic. El 1941 la família es va mudar a una casa en el suburbi de Planegg. El domicili va ser destruït durant un bombardeig i, per subsistir, Valentin va haver de treballar en articles de la llar a partir de 1945. La sèrie radiofònica dramàtica Es dreht sich um Karl Valentin va haver de cancel·lar-se després de cinc episodis per ser massa pessimista per al públic.
El 1947 i 1948, després de diversos anys de separació, Karl Valentin va reaparèixer al costat de Liesl Karlstadt. No obstant això, l'èxit no els va acopanyar de nou i Valentin va morir al febrer de 1948 a Planegg, a causa d'una pneumònia. L'actor es va veure atrapat accidentalment en un teatre a la Wörthstraße i va haver de passar la nit sense calefacció. L'endemà passat de morir-se, el van enterrar. En el funeral, al Cementiri de Planegg (Múnic), no va haver-hi cap representant de la ciutat o el teatre muniquesos.
Oblidat molt abans de la seva mort, Valentin va ser redescobert molts anys després com un dels grans còmics alemanys del . miniatura|Tomba de Karl Valentin en Planegg (2015)
Obra miniatura|Font de Karl Valentin en el Viktualienmarkt (2004) miniatura|Detall de la font de Karl Valentin miniatura|Casa de Karl Valentin en Planegg
Curtmetratges
Llargmetratges 1920: Der Kinematograph 1929: Der Sonderling 1932: Die verkaufte Braut 1935: Kirschen in Nachbars Garten 1936: Donner, Blitz und Sonnenschein
Ràdio (selecció) Buchbinder Wanninger Radfahrer und Verkehrsschutzmann Der Trompeter von Säckingen Die Brilli Das Aquarium Der Ententraum Der Hutladen Der Schäfflertanz Der verlorene Brillantring Die gestrige Zeitung Der Notenwart Der neue Buchhalter Das Brilliantfeuerwerk Semmelnknödeln Der Spritzbrunnenaufdreher
Enregistraments DVD Karl Valentin und Liesl Karlstadt: Die Kurzfilme (3 DVD), Munic 2002, Verlag Film101 Karl Valentin und Liesl Karlstadt: Die Spielfilme (3 DVD), Munic 2004, Verlag Film101 Karl Valentin und Liesl Karlstadt: Die beliebtesten Kurzfilme, Munic 2006, Verlag Film101 Karl Valentin und Liesl Karlstadt: Die Kurzfilme – Neuedition (3 DVD) Munic 2008, Verlag Film101
Obres completes Sämtliche Werke in 8 Bänden. Hrsg. von Helmut Bachmaier o. Manfred Faust. Piper, Munic Bd. 1: Monòlegs i escenes en solitari. 1992 ISBN 3-492-03401-2. Bd. 2: Cuplets. 1994 ISBN 3-492-03402-0. Bd. 3: Escenes. 1995, ISBN 3-492-03403-9. Bd. 4: Diàlegs. 1995, ISBN 3-492-03404-7. Bd. 5: Peces. 1997, ISBN 3-492-03408-X. Bd. 6: Lletres. 1991, ISBN 3-492-03406-3. Bd. 7: Autobiografia, miscel·lània. 1996, ISBN 3-492-03407-1. Bd. 8: Cinema. 1995, ISBN 3-492-03405-5. Documents. 1997, ISBN 3-492-03977-4.
Audiollibres Sie sind ein witziger Bold / KARL VALENTIN. Random house Àudio, Colònia 2007, ISBN 978-3-86604-671-9. Der unbekannte Valentin. Amb Gerhard Polt, Gisela Schneeberger i Biermösl Blosn. Direcció de Jürgen Geers. Kein & Aber Rècords, Zuric 2002, ISBN 3-0369-1118-9. Auf geht’s zur Wiesn! Hier bin ich Mensch, hier darf ich’s sein … ein Oktoberfestspaziergang. amb Karl Valentin … Direcció de Hanns Christian Müller. Megaeins, Berlín/ Munic 2004, ISBN 3-9809826-0-2. Der Firmling: und andere Querelen. Amb Karl Valentin i Liesl Karlstadt. Der Hörverlag, Munic 2002, ISBN 3-89940-008-9. Karl Valentin Höredition: Karl Valentin und die Frauen. Der Hörverlag, Munic 2007, ISBN 978-3-86717-048-2. Karl Valentin und die Gesundheit. Der Hörverlag, Munic 2007, ISBN 978-3-86717-047-5. Karl Valentin und die Musik. Der Hörverlag, Munic 2007, ISBN 978-3-86717-050-5. Karl Valentins sprachliche Wirrungen. Der Hörverlag, Munic 2007, ISBN 978-3-86717-049-9. Karl Valentins wahrhaftige Weltbetrachtung. Der Hörverlag, Munic 2007, ISBN 978-3-86717-046-8. Karl Valentin – Im Besonderen. Der Hörverlag, Munic 2007, ISBN 978-3-86717-051-2. Karl Valentin und Liesl Karlstadt – Aufnahmen aus donin Jahren 1927–1949. Preiser Rècords, Viena: 1a part: 1992, ISBN 3-902027-43-6. 2a part: 1996, ISBN 3-902027-77-0. 3a part: 1998, ISBN 3-902027-88-6. 3a part: 2000, ISBN 3-902028-99-8. Karl Valentin und Liesl Karlstadt: ein Porträt. Direcció de Ferdinand Ludwig. Hessischer Rundfunk, Frankfurt 2000, ISBN 3-89844-205-5. Geschichten aus der Nachkriegszeit. Der Hörverlag, Munic 1995, ISBN 3-89584-107-2. Andreas Koll, Achim Bergmann (Hrsg.): Karl Valentin – Gesamtausgabe Ton: 1928–1947. Trikont, Munic 2002, ISBN 3-89898-300-5. Monika Dimpfl, Achim Bergmann (Hrsg.): Liesl Karlstadt. Verrückte Märchen und komische Lieder. Aufnahmen 1919–1955. Trikont, Munic 2001. Unerhörtes von Karl Valentin. TeBiTo, Pliening 2002, ISBN 3-934044-56-5. Das Leben donis Karl Valentin. Audiobuch Verlag, 2004, ISBN 3-89964-071-3. Der unbekannte Valentin. Verlag kein & aber, Zuric 2002, ISBN 3-0369-1118-9.
Films sobre Karl Valentin Karl Valentin: Wahnwitz & Widersinn. Bayerischer Rundfunk 2004, 45 min, Autor: F. X. Karl Karl Valentin – Ein Hungerkünstler. 60 Min., de Franz Xaver Karl, BR/SWR, Primera emissió: 3 de febrer de 2005 Liesl Karlstadt und Karl Valentin. Llargmetratge de Jo Baier, Producció de BR. Amb Johannes Herrschmann i Hannah Herzsprung o. a. Estrenat el 25 de juny de 2008 en el Festival de cinema de Munic.
Literatura sobre Karl Valentin Biografies Matthias Biskupek: Karl Valentin. Eine Bildbiographie. Gustav Kiepenheuer, Leipzig 1993, ISBN 3-378-00546-7. Monika Dimpfl: Karl Valentin. Biografie. Deutscher Taschenbuch-Verlag, Munic 2007, ISBN 978-3-423-24611-8. Roland Keller: Karl Valentin und seine Film. Heyne, Munic 1996, ISBN 3-453-10859-0. Josef Memminger: Karl Valentin. Der grantige Clown. Pustet, Ratisbona 2011, ISBN 978-3-7917-2309-9 Michael Schulte: Karl Valentin. Mit Selbstzeugnissen und Bilddokumenten dargestellt. 6. Auflage. Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 2000, ISBN 3-499-50144-9. Michael Schulte: Karl Valentin. Eine Biographie. Hoffmann & Campe, Hamburg 1982, ISBN 3-455-06600-3.