Víctor Miguel Miragaya Marco, conegut com a Víctor Mira (Larraix, Marroc, 24 de maig de 1949 – Breitbrunn am Ammersee, Alemanya, 20 de novembre de 2003) va ser un pintor, escriptor, escultor i gravador espanyol.

Victor Mira va néixer el 24 de maig de 1949 a Larraix (Marroc), però ell deia sempre que havia nascut a Saragossa, ciutat on la seva família va establir-se l'any 1969, després d'haver viscut també a La Corunya; se sentia aragonès i a l'Aragó sempre l'han considerat nascut allà. Tot i que també va viure a Madrid, Barcelona i a Baviera, Mira sempre va mantenir el contacte amb la ciutat de Saragossa, on va començar la seva activitat artística, hi tenia grans amistats i on es va presentar la seva primera exposició individual el març de 1969. Tot i ser un artista novell, la seva obra, amb influències de Dalí i El Bosco no va passar desapercebuda a la crítica; es parlava de «vitalitat, fantasia onírica, imatges punyents i fins i tot agressives, enrenou diabòlic i surreal».

En la dècada de 1980, Mira va exposar a galeries d'Alemanya, Estats Units i Suïssa, entre d'altres. A Espanya, però, no va rebre el reconeixement oficial que el Ministeri de Cultura dedicava a altres artistes de la seva generació. Ell mateix va escriure: «Jo moriré fora, a l'estranger, a l'exili, com toca. Aquí no hi ha lloc per a mi.» I així va ser; la seva última residència va ser a Breitburnn am Ammersee, una població propera a Múnic. Vivia en una casa de dos pisos; a la planta baixa hi tenia l'estudi, que era ple d'obres seves. Entre d'altres, hi tenia quadres de dimensions enormes i escultures de bronze. El 1988 va decidir instal·lar-se definitivament a Alemanya, el país on la seva obra tenia un millor reconeixement i ell no sentia aquell trasllat com una elecció personal, sinó forçada; una «renúncia» al seu país, on malgrat els canvis polítics, sentia que no hi havia un lloc per a ell.

Una de les grans obres que Mira tenia en el seu taller és Detalle de una marcha. Era una pintura al oli inèdita fins al 2014, quan es va enviar a Saragossa juntament amb altres quadres i un centenar de dibuixos de l'artista per a ser exposats en una mostra que s'ha dit «"clau" per a entendre el procés creatiu de l'autor» i que podria considerar-se el seu Guernica.

El febrer de 2003, Mira va rebre el premi de l'Associació Espanyola de Crítics d'Art (AECA) al millor artista viu espanyol amb obra exposada a la fira ARCO'03. En l'edició d'aquell any Mira hi tenia una escultura (Monumento al Agua Dulce), terracotes i gravats i s'hi va presentar la seva obra teatral Antihéroes.

Víctor Mira va morir a Breitburnn el 20 de novembre de 2003. Es va suïcidar deixant-se atropellar per un tren; és possible que una de les causes que el van empènyer a prendre aquella decisió fos l'incendi del seu estudi, tot i que després es va veure que no havia patit grans pèrdues. Va voler ser enterrat de cara al mar, al cementiri de Montjuïc de Barcelona. La seva vídua, Esther Romero, és la persona responsable del seu llegat.

Segons el crític d'art i professor d'història de l'art Javier Arnaldo, estudiós de l'obra de Víctor Mira, aquest artista pertany a la generació que a Itàlia es coneix com a Transvanguarda, a la qual pertanyen pintors com ara Francesco Clemente, Enzo Cucchi o Mimmo Paladino, i a la que a Espanya s'anomena Nueva Figuración Madrileña (també coneguda com Los esquizos de Madrid), amb pintors com ara Carlos Alcolela, Guillermo Pérez Villalta o Carlos Franco. Tot i ser de la mateixa generació, Mira no es va integrar en cap col·lectiu i la seva obra és la d'un artista solitari i distant dels seus contemporanis.

En l'obra de Víctor Mira destaquen les sèries, que Arnaldo compara «al treball d'un arqueòleg a qui, allò que troba en excavar el mou sempre a excavar més i amb més tenacitat». Algunes d'aquestes sèries són: La manía del sexo (1972), Paisajes para gente difícil, Miranianos i Mujeres cantábricas (els tres de 1973), variacions a partir de l'obra de Paul Klee Die Zwitscher-Maschine (1980), Caminantes e hilaturas (dècada 1980), Interiores catalanes con tomate (1977-1981, Montserrat (segona meitat dècada de 1980), i Bachcantatas (1989-1994).

Reconeixement L'any 2003, Mira va rebre el premi de l'Associació Espanyola de Crítics d'Art (AECA) al millor artista viu espanyol amb obra exposada a la fira ARCO'03.

El 2018, la revista cultural Turia va dedicar a Víctor Mira una secció monogràfica de 120 pàgines, amb articles d'experts en les diverses disciplines que va conrear.

El 2023, per commemorar el 20è aniversari de la seva mort, es va presentar a Saragossa El quinto perro, un espectacle escènic pluridisciplinari inspirat en la vida i l'obra de Víctor Mira.

L'any 2023 es va fundar a Saragossa l'Associació per a l'Estudi i la Difusió de l'Obra de Víctor Mira, que ha anat adquirint obres de l'artista amb l'objectiu d'estudiar la seva trajectòria, i que la seva obra es conservi a l'Aragó.

Referències

Bibliografia

Categoria:Escultors espanyols Categoria:Persones de Larraix Categoria:Escultors africans Categoria:Pintors africans Categoria:Artistes marroquins Categoria:Pintors espanyols del segle XXI Categoria:Morts a Baviera Categoria:Pintors espanyols nascuts al segle XX