miniatura|Papa Urbà II predicant en el Concili de Clarmont de Sébastien Mamerot. Les diagonals convergeixen en un eix cèntric i no en el punt de fuga. miniatura|Estructura en espina de peix present en la pintura de Sébastien Mamerot. La perspectiva en espina de peix, també anomenada perspectiva en espiga clàssica o perspectiva d'eix de fugida, va marcar una època en el període clàssic grecoromà i es va estendre fins al període medieval. En aquest interval de temps, molts artistes van abandonar completament qualsevol intenció d'aconseguir una il·lusió de profunditat realista.
La influència dels esforços grecs (i romans, en evolució a l'art grega), tanmateix, va romandre viu i els artistes pre-perspectivistes van utilitzar línies diagonals com a forma obtenció d'espai, puix que encara no s'havien adonat de l'existència del punt de fuga. Va ser aquest sistema empíric que es va conèixer com a perspectiva espina de peix.Decoração de uma parede, de Bocoreale, "quarto estilo" sec. I, Museo Nazionali, Napoli.
En l'estructura, que fa pensar en l'espina d'un peix, les rectes inclinades, responsables de la creació de la sensació de profunditat, convergeixen en un eix cèntric. Erwin Panofsky presenta en el seu llibre "Perspectiva com a forma simbòlica", exemples d'aquesta modalitat de representació. El procés adopta un grau de convergència relativament arbitrari, estant subjecte tan solament a la percepció del pintor. Aumont torna al afirmar que es tracta d'un pseudo-sistema o d'un gairebé-sistema.Aumont, Jacques. A imagem. Campinas, Papirus editora, 1993. p. 213-214
Notes
Vegeu també Diagrama d'Ishikawa Perspectiva Perspectiva amb un punt de fuga Punt de fuga
Categoria:Art de l'edat mitjana Espina de peix