Ovide Decroly (23 de juliol 1871 - 12 de setembre 1932) neix a Bèlgica.Houssaye, J. (1995). Quinze pedagogs (1ª ed.). Barcelona: Proa. Cursa estudis de medicina a la Universitat de Gant i completa la seva formació a Berlín i a París, on s'interessa en la neurologia i en les malalties mentals. Es va educar en un mitjà obert i amb la influència d'una sensibilitat per la recerca gràcies al seu pare. Va rebre el càrrec de co-director de l'Institut de la Província de Brabant, on va estar-hi temporalment. Recentment, fins i tot va adquirir un lloc al panteó dels cent educadors més important de la història (Dubreucq, 1994).Van Gorp, A. (2006). Ovide Decroly, a hero of education. Extret de https://www-scopus-com.sabidi.urv.cat/record/display.uri?eid=2-s2.0-79961050855&origin=resultslist&sort=plf-f&src=s&st1=method+decroly&st2=&sid=2b3cefe84efd1876266abd87514fde4a&sot=b&sdt=b&sl=29&s=TITLE-ABS-KEY%28method+decroly%29&relpos=6&citeCnt=5&searchTerm=
Decroly va impartir cursos a professors i a estudiants d'educació. Es va convertir en un referent important en aquest entorn educatiu.
El Dr. Jean Demoor, va animar a l'autor a interessar-se en nens amb http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/persones_amb_malaltia_mental/malaltia-mental-discapacitat-i-dependencia/ discapacitat mental, per aquesta raó, al 1901 funda una institució d'ensenyament per infants amb necessitats especials.Smeyers, P., Deapaepe, M. (2018). Educational Research: Ethics, Social Justice, and Funding Dynamics. Extret de https://link-springer-com.sabidi.urv.cat/content/pdf/10.1007%2F978-3-319-73921-2.pdf Proposa per a aquests infants una educació diferent, que estigui lligada als seus interessos, una educació destinada a satisfer la seva curiositat natural, a estimular el seu pensament, a posar-los en contacte amb les realitats físiques i socials. Arriba molt ràpidament a la conclusió que aquests principis pedagògics són igualment vàlids per als infants -en realitat, els records que té de la seva experiència escolar no són gaire agradables. Així, crea el 1907 l'escola Per a la vida, per la vida, destinada a infants. A partir d'aquest moment polaritza tota la seva energia en l'educació, encara que fins a la fi de la seva vida continua fent recerca en psicologia, psicometria, psicologia genètica i psicopatologia, i és nomenat professor de psicologia infantil a la Universitat Lliure de Brussel·les.
Decroly és, abans que res, un home d'acció que actua sobre el terreny. Per bé que ens ha llegat nombrosos textos i anàlisis aprofundides sobre problemes de psicologia infantil, no ens ha deixat en canvi cap obra de teorització general. En realitat, en la seva obra, la teoria i la pràctica es barregen íntimament. Per ell, la teoria no té cap valor mentre no la confirmi la pràctica. H. Wallon en deia: "Decroly ha posat molt de la seva vida en la seva obra (...) D'aquesta tasca conscienciosa i contínua, n'ha sorgit, de mica en mica, una obra que l'ha situat en el primer rengle, no sols dels pedagogs, sinó també dels psicòlegs. La pedagogia ha estat el seu mètode experimental, que l'ha ajudat a complementar els seus dots d'observador atent i de psicòleg sagaç. Les dues cares de la seva obra són inseparables." Contrari als creadors de sistemes pedagògics, Decroly mai no va voler instaurar formes metodològiques immutables. Al contrari, sempre va posar l'accent en les conclusions temporals, amb vista a emprendre-hi reformes i a preparar-ne de noves.
L'any 1930 es va posar malalt i dos anys més tard, el 12 de setembre de 1932 va morir a la Província de Brabant (Brussel·les).
Els fenòmens teòrics i filosòfics de la seva obra pedagògica Les bases de la seva obra són fonamentalment biosocials, i són dos els principis essencials subjacents a tota la seva acció pedagògica: d'una banda, l'educador ha d'evitar trasbalsar el curs natural de l'evolució de l'infant; de l'altra, ha de col·locar l'infant en un entorn ric, per tal d'estimular-ne les potencialitats.
Decroly insisteix molt en el fet que l'infant porta dins seu potencials indelebles, una estructura influïda pels seus pares i els seus avantpassats. De manera que l'educació actuaria sobre tots els éssers "que l'herència ha equipat millor o pitjor per a la vida". Considera que l'infant no és una tabula rasa de cera blanca. L'herència ha proveït tots els individus d'un cert dinamisme que els permet, sota la influència del medi, de desenvolupar-se. Particularment, l'herència transmet a l'ésser humà l'instint de conservació, que determina la seva activitat. Decroly distingeix diversos tipus de necessitats:
Les necessitats primàries, relacionades directament amb la conservació (necessitat de menjar, de beure, de descansar...) Les necessitats secundàries, que tenen molta importància en la construcció de la personalitat de l'infant (necessitat d'amor propi, d'aprovació...) Les necessitats socials (simpatia, instint grupal) Les necessitats específiques primàries (instint sexual, maternal) Les necessitats coadjuvants defensives Els instints anticipats (joc, imitació)
Tots aquests instints contribueixen al http://www.xtec.cat/~mcatal35/3_6fisic.htm desenvolupament físic i psíquic de l'infant.
Paral·lelament, l'autor emfatitza la importància de l observa la transmissió de malalties i d'alteracions congènites i també la transmissió de les constitucions patològiques. També insisteix molt en la amb el desenvolupament de l'individu; subratlla amb força la com a factor favorable o desfavorable. Afirma que si l' està ben organitzada, pot ajudar a l'infant a adaptar-se a la vida; acusa el sistema escolar de no practicar res més que la disciplina autoritària i no l'educació.
Conclou que l'escola és el factor essencial de les deformacions psíquiques de l'infant: coneixements incomplets, actituds de desmotivació envers l'escola, disgust per l'estudi, decepcions, etc.
Les consideracions anunciades més amunt, que constitueixen els fonaments teòrics i filosòfics de l'obra de Decroly, es basen en el condicionament del medi i en l'augment del poder d'adaptació de l'infant envers el seu entorn.
El mètode Decroly L'escola, segons Decroly,Rodríguez, F. (1925). El Método Decroly. Extret de: http://cedros.residencia.csic.es/imagenes/Portal/ArchivoJAE/analesjae/1924-18-16.pdf no respondrà a la seva finalitat si no prepara al nen per a la vida social actual i que ha d'iniciar-li:
En el coneixement de la seva pròpia personalitat: consciència de la seva jo, de les seves necessitats, aspiracions, finalitats i ideals. En el coneixement del medi natural i humà en què viu, del qual depèn i en el qual ha d'actuar perquè les seves necessitats, aspiracions, finalitats i ideals es compleixin.
D'aquests dos nuclis d'idees s'originen els següents punts a tractar:
L'ésser viu en general L'home en particular La naturalesa La societat
Això suposa que cal fer comprendre al nen les lleis que regeixen la vida, per la qual cosa és necessari establir dues categories d'activitats:
Les que es refereixen a l'individu (funcions individuals). Les que concerneixen l'espècie (funcions socials).
Referent a això estableix l'autor quatre necessitats primordials a les quals es dirigeix l'activitat humana:
Necessitat d'alimentar-se (menjar, beguda, respiració, neteja). Necessitat de lluitar contra les intempèries (vestit, habitació). Necessitat de defensar-se contra els perills i enemics diversos (instrucció, ensinistrament, ajuda mútua). Necessitat de treballar (capacitació, associació, llum, descans, esbarjo...).
Per al coneixement del medi ambient, referit a la satisfacció de les necessitats, cal estudiar-lo en els seus factors en aquestes dues parts:
Acció del mitjà sobre l'individu. Reacció de l'individu sobre el mitjà.
Però el medi ambient està construït per una pluralitat d'éssers, de coses i de fenòmens: la família, l'escola, la societat, els costums, la tradició, els animals, les plantes, etc. Cada punt ha de tractar-se sota tres aspectes:
Avantatges que ofereix per a l'home i manera d'obtenir-les. Inconvenients que presenta i mitjans d'evitar-los. Conclusions pràctiques sobre la manera en què el nen o nena ha d'actuar per al seu major bé i el de la societat.
L'Escola Nova L'any 1889 es va fundar la primera "Escola Nova " a Abbotsholme. Aquests anys es caracteritzaven per la forta influència de les teories pedagògiques, que van arribar a un punt notori a Espanya, potser a conseqüència de la influència i el prestigi dels autors pertanyents al moviment de la nova escola i la institució lliure d'educació.Castillo, F.O. (2014). Presence of Ovide Decroly in the Boletín and the revista de Escuelas Normales (Spain, 1922 – 1936). Extret de https://www-scopus-com.sabidi.urv.cat/record/display.uri?eid=2-s2.0-85011584162&origin=resultslist&sort=plf-f&src=s&st1=method+decroly&st2=&sid=2b3cefe84efd1876266abd87514fde4a&sot=b&sdt=b&sl=29&s=TITLE-ABS-KEY%28method+decroly%29&relpos=3&citeCnt=1&searchTerm=
Fou una proposta pedagògica que es basava en la personalitat i el respecte del nen, amb l'objectiu de què els infants visquessin en llibertat, creant un ambient favorable, tranquil, motivador, etc.
El llibre sobre el seu mètode va ser compost per vàries lliçons on constaven diversos punts fonamentals de l'Escola Nova,Arce Hai, A., Simon, F., & Depaepe, M. (2016). From practice to theory, Ovide Decroly for Brazilian classrooms: a tale of appropriation. Vol. 45, No. 6, 794-812.http://dx.doi.org/10.1080/0046760X.2016.1154191 les seves idees educatives i sistemes educatius. A la tercera edició d'aquest llibre, Els sistemes d'Educació Renovats, fa referència també a Montessori i Dewey com a exemples de pedagogs que havien construït sistemes d'aplicació científica per a l'educació.
Els centres d'interès Decroly no fou pas el descobridor dels centres d'interès, sinó que fou l'educador que els populitzà. En considerar-lo un tot indivisible, va rebutjar sempre de dividir-lo en intel·ligència i afectivitat. Per a estimular la intel·ligència d'un infant cal adreçar-se a la seva afectivitat i excitar la seva curiositat. Tot recolzant-se en els interessos lligats als instints primaris individuals, com ara l'alimentació, la lluita contra els elements, la necessitat d'actuar, de treball, etc.
Per Decroly eren la base del currículum, proporcionant primer el coneixement sobre si mateix i després sobre el seu entorn.Petrovic, J. (2018). Decroly method – theory and practice.Extret de https://www-scopus-com.sabidi.urv.cat/record/display.uri?eid=2-s2.0-85061379738&origin=resultslist&sort=plf-f&src=s&st1=ovide&st2=&sid=96b5470f7e76699ee5c39804b4f7237a&sot=b&sdt=b&sl=20&s=TITLE-ABS-KEY%28ovide%29&relpos=12&citeCnt=0&searchTerm=
Els centres d'interèsMonés, J., Busquets, P. (1996). Una mirada pedagògica. Ahir i avui (1ª ed.). Barcelona: Eumo organitzen l'aprenentatge al voltant d'un tema central, sense tenir en compte, per tant, la divisió clàssica en diferents àrees i nivells d'ensenyament, basant l'acció educativa en el programa d'idees associades per a estudiar l'infant i el seu medi social, dividint les disciplines en l'observació, l'associació i l'expressió.
L'autor defensa el dret clàssic dels nens a ser el que són, diu que els nens no són adults petits.Kolev, D. (2018). Children of labor-educational school. (A defense attempt story). Extret de https://apps-webofknowledge-com.sabidi.urv.cat/full_record.do?product=UA&search_mode=GeneralSearch&qid=4&SID=C2okVZHaMJFnxv1kWKY&page=1&doc=3 De manera que la preocupació constant per la dimensió afectiva i el compromís de donar un sentit a l'ensenyament són omnipresents en la pedagogia decrolyana. Gràcies als centres d'interès, és possible, doncs, de respectar les motivacions de l'alumne i d'integrar les seves coneixences en conjunts ordenats.