L'Antínous del Belvedere, també conegut com el Lantin,Abreviació d'"l'Antínous". Haskell et Penny, p. 191. és una estàtua de marbre, una còpia romana d'un original grec, interpretada durant molt de temps com una representació d'Antínous, ara reconegut com un Hermes del tipus Andros-Farnese. Es conserva al Museu Pius-Clementí.
Història Descoberta a Roma a prop del Castell Sant'Angelo, l'antic mausoleu de l'emperador Hadrià, i que data del seu regnat, l'estàtua es considerà al principi una representació del seu preferit, Antínous. El 1543, Pau III la va adquirir i la feu col·locar entre les peces antigues del pati octogonal del Palau Belvedere, que constitueixen el nucli original de les col·leccions dels Museus Vaticans, en què hi havia obres tan famoses com el Laocoont i els seus fills i l'Apol·lo del Belvedere, adquirit a la primeria de segle per Juli II.
L'estàtua es feu molt famosa ràpidament.Nicolas Poussin la veia com el cànon de les proporcions idealsDaniela Gallo, notes à l'édition Pochothèque (Livre de Poche, 2005) de lHistoire de l'art dans l'Antiquité de Johann Joachim Winckelmann, p. 675, note 23. i el 1683, Gérard Audran la inserí en la seua col·lecció de Proporcions del cos humà mesurades sobre les figures més belles de l'Antiguitat, destinada a joves escultors.Haskell et Penny, p. 56. Fou objecte de nombrosos motles: una còpia de bronze fosa per Hubert Le Sueur era a les col·leccions de Carles I d'Anglaterra abans de ser comprada per Cromwell;Haskell et Penny, p. 41-42. una altra, dibuixada pels germans Keller, formava part de la col·lecció de Lluís XIV;Haskell et Penny, p. 54. Pere I també en comprarà una còpia de marbre.Haskell et Penny, p. 117. N'hi ha motles en acadèmies d'art, com les de Milà i Berlín.Haskell et Penny, p. 109.
Winckelmann la reconeix com una estàtua de "primera classe" i admira molt el seu cap, "sense dubte, un dels caps més bells d'un jove de l'Antiguitat", tot i que en critica el treball dels peus, el ventre i les cames.Histoire de l'art dans l'Antiquité, II. Traduction de Dominique Tassel, Livre de Poche, 2005, p. 579. En el seu temps, la identificació amb Antínous ja es va rebutjar com a falsa, i l'estàtua s'interpretà com un Melèagre, heroi de la cacera del senglar de Calidó. En acabant, l'identificaria com un Hermes l'erudit Ennio Quirino ViscontiJerome J. Pollitt, «Introduction: masters and masterworks, dans O. Palagia et J. J. Pollitt (éd.), Personal Styles in Greek Sculptures, Cambridge University Press, 1999, p. 8. (1818-1822).
Descripció L'estàtua, d'1,95 m d'alçada, representa un jove nu amb una capa damunt l'espatla i l'avantbraç esquerres. Es reconeix com una variant del tipus Andros (o Andros-Farnese), del qual l'exemple epònim inclou, a més a més de la capa, una serp que s'enfila per l'arbre de suport: tots dos atributs permeten una identificació inequívoca amb Hermes en el seu paper funerari de psicopomp (conductor d'ànimes). El tipus se situa en la influència directa de l'Hermes amb Dionís infant.Brunilde Sismondo Ridgway, Fourth-Century Styles in Greek Sculpture, University of Wisconsin Press, 1997, p. 337; Claude Rolley, La Sculpture grecque II: la période classique, Picard, 1999, p. 265.
Galeria d'imatges
Referències
Vegeu també Antínous del Capitoli
Categoria:Escultures de l'antiga Grècia